Els treballs es fan a la muntanya de Sant Miquel per oferir espais d'amagatall a l'animal i afavorir el sotabosc
ACN
Setcases.-El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació est fent uns treballs silvícoles a la muntanya de Sant Miquel de Setcases (Ripolls) per millorar l'hbitat del gall fer ('Teatro urogallus'), una espcie amenaada al sud d'Europa. Concretament, el que s'est fent aquests dies és reduir la densitat de l'arbrat en una zona d'unes 16 hectrees de bosc fent aclarides selectives. L'objectiu és deixar espais més oberts perqu aquesta espcie protegida tingui millors condicions per moure's, amagar-se i alimentar-se de fruits del sotabosc. De retruc, també s'afavoreix la biodiversitat a la zona. Les actuacions, que s'allargaran tot l'estiu, s'estan fent amb la collaboració del Consorci dEspais dInters Natural del Ripolls i del Parc Natural de les Capaleres del Ter i del Freser i s'emmarquen en un programa europeu transfronterer.
El gall fer o gall de bosc ('Teatro urogallus') és una espcie amenaada al sud d'Europa. A Catalunya ha patit una regressió important en els últims deus anys de prop del 30% a tot el Pirineu catal. Actualment els mascles censats no arriben als 400 exemplars a Catalunya i el Ripolls és una zona estratgica perqu és el punt més oriental on viu aquesta espcie vulnerable. Precisament per afavorir el seu hbitat, aquests dies s'estan fent uns treballs silvícoles a la muntanya de Sant Miquel de Setcases (Ripolls) que consisteixen en aclarir de forma selectiva l'arbrat, ja sigui tallant alguns peus i també buidant la brancada de la part de baix per afavorir el sotabosc. Segons explica Jordi Camprodon, investigador del Centre de Cincia i Tecnologia Forestal de Catalunya, els boscos d'aquesta zona són joves (antigament eren pastures) i acostumen a tenir una densitat massa elevada per al gall fer. És per aix que el que s'est fent aquests dies és obrir alguns espais per oferir a l'animal zones d'amagatall per als pollets, evitant que quedin massa a la vista de depredadors, perqu puguin volar i també perqu entri llum suficient al sotabosc per afavorir el creixement de plantes com els nabius, un aliment molt important en la seva dieta. De retruc, també s'afavoreixen altres espcies com ara fongs, insectes, líquens i altres ocells d'inters com el mussol pirinenc, també en situació d'amenaa. A més a més, es fan anellaments a alguns dels arbres més grans perqu poc a poc es vagi assecant i es converteixi en un hbitat per a espcies com el picot. Un animal que vol tranquillitat El gall fer o gall de bosc és una espcie que costa molt de veure i que necessita molta tranquillitat. Viu en els boscos freds de pi negre i pi roig del vessant sud pirinenc i en els de faig i avet del vessant nord. Els mascles tenen una tonalitat fosca, amb plomes negres al cos, marrons a les ales i unes irisacions blau-verdes en el coll i el pit. Fan uns 95 cm des del bec fins a la cua i un pes de fins a 4 quilos. Per contra, les femelles són de color marró amb una zona al pit dun color carbassa pllid. Fan uns 60-65 cm i pesen al voltant d1,5 kg. Les alteracions del seu hbitat són la principal causa de la regressió de les poblacions d'aquesta espcie des dels anys vuitanta. En el cas del Ripolls, es deu sobretot a la freqüentació dels seus espais per l'increment d'activitats a l'hivern com les raquetes, el senderisme i l'esquí fora de pista. La falta de grans depredadors, com el llop o el linx, han fet proliferar els animals que ataquen el gall fer i també hi ha problemes amb cables i filats de ramats mal senyalitzats que causen collisions mortals. Aquests treballs, que s'allargaran tot l'estiu, tenen un cost de més de 43.400 euros que assumeix el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Les tasques es fan en collaboració del Consorci dEspais dInters Natural del Ripolls i del Parc Natural de les Capaleres del Ter i del Freser.Marta Domnech, enginyera forestal del DARP al Ripolls, ha destacat que aquesta actuació que es far en diferents punts d'una extensió de 16 hectrees s'emmarca en un projecte transfronterer HABIOS liderat pel Centre de Cincia i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). El seu objectiu final és preservar i gestionar els hbitats de l'avifauna del Pirineu. Concretament, protegir els hbitats d'ocells emblemtics i de gran valor patrimonial i fer-los compatibles amb activitats com laprofitament forestal, la pastura o el turisme. Aquest treball en xarxa i acompanyament tcnic, segons Domnech, és clau per seguir avanant en el coneixement i preservació de la biodiversitat.
