L'organització destaca la importncia de la fira, amplia el nombre d'activitats culturals i obre la porta a les noves empreses del sector
ACN
Besalú.-Els amants dels llibres d'editorials independents tenen una nova cita aquest cap de setmana a Besalú (Garrotxa). La fira Liberisliber fa deu anys i ho celebra omplint dues places de la localitat de llibres d'aquestes editorials. En concret n'hi ha 65, malgrat que van ser prop d'un centenar les que van voler estar presents a la fira, un fet que certifica "la importncia" que ha generat Liberisliber en el sector. El seu director, Miquel-ngel Codes, assenyala que aquest des aniversari és "un orgull" i alhora "un repte" per seguir endavant i posa en valor que cada any han "d'innovar" i posar nous atractius a la fira. En aquesta edició destaquen l'increment d'activitats culturals, la voluntat de relacionar sectors i el suport que es dona a editorials que acaben de comenar i que exposen a l'espai 'Joves i Belles'.
Besalú torna a ser el centre d'atenció dels lectors amants de la literatura independent. En total 65 editorials exposen centenars de títols a la Liberisliber que celebra el seu des aniversari. Unes xifres ben diferents de les que hi havia el 2009 quan Miquel-ngel Codes, el director de la fira, va iniciar "aquesta aventura". "En deu anys hem passat de fer difusió per veure si aconseguíem arrossegar editorials petites, a haver de seleccionar les que poden exposar", assenyala. De fet, la Plaa de Sant Pere ja va quedar petita fa uns anys, fet que va obligar Codes i la resta d'organitzadors a ampliar l'espai amb la Plaa del Claustre. El que també ha augmentat són les activitats que s'hi fan. Aquest any n'hi ha més d'una trentena, amb una presncia important de les que fan referncia a la literatura per als més petits.En aquest sentit, l'Oriol González, editor de la Bira Biro de Barcelona assenyala que en els últims anys hi ha hagut una eclosió d'aquest gnere, i reclama més fires com la Liberisliber per poder arribar a més lectors. González reconeix, per, que si hi ha un gnere que ha pogut aguantar més bé la crisi ha estat l'infantil, per demana que se'l reconegui com es fa amb la literatura per a adults.Més enll de l'mbit per a la mainada, entre les activitats que més destaquen hi ha el 5 Simposi Educació i Edició, que es va fer a la Universitat de Girona el passat dijous. A més, també s'han convidat escriptors, actors i s'han repartit premis Liberisliber. L'edició d'aquest any es tancar, com és habitual, amb un concert, el que oferir dem el duet Jansky a la Plaa de Sant Pere, interpretant versions de lletres de Patti Smith.Crear "més xarxa" Una de les reivindicacions de la majoria de paradistes és la necessitat de crear una "xarxa" entre les editorials independents. Asseguren que suposen un "pes molt important" del consum de lectura que es fa a Catalunya, per que, en canvi, no tenen uns aparadors acord a la rellevncia dels llibres que venen.En aquest sentit, Codes considera que Liberisliber ha servit de "model" per a altres fires com la Literal de Barcelona o la Indilletres de la Bisbal d'Empord, i espera que es puguin "anar reproduint" propostes similars arreu del país. Amb tot, Codes reconeix que aquest és un sector que "pateix una autoregulació involuntria", o sigui, que veu limitat el seu públic, ja que els textos que porta a exposició són "més difícils, o més compromesos" que el "producte comercial". Un bon exemple d'aquest tipus de literatura és l'editorial empordanesa Wunderkammer. La seva propulsora, Elisabet Riera, explica que "és difícil sobreviure" amb un gnere tant complex com el que porta i per aix aposta per "agrupar-nos tots" per intentar tenir més visibilitat.Riera recupera obres literries d'artistes que han publicat "textos estranys, perduts o que mai no han estat traduts". Se centra especialment en el segle XIX, i l'editora reconeix que el seu públic és "diferent i molt particular".
