Publicado 02/07/2019 13:25

AMPLIACIÓ:Enterren els tres soldats republicans recuperats de la Fossa de Rams a Vilanova de Mei

El creuament de dades gentiques no ha perms de moment identificar els individus

ACN

Vilanova de Mei.-Els tres soldats republicans que van ser recuperats de les trinxeres de Vilanova de Mei (Noguera), a la Fossa de Rams, descansen finalment en un nínxol del cementiri municipal. Han estat enterrats aquest dimarts al matí, més de 80 anys després de la seva mort. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha presidit el funeral, acompanyada de l'alcalde de Vilanova de Mei, Xavier Terré, i altres autoritats. Abans han visitat el lloc om els van trobar, on s'hi ha collocat un monlit en memria seva i de la resta de soldats que calculen que hi ha a la zona. El creuament de dades gentiques no ha perms de moment identificar els tres individus.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha explicat que tot i que no han pogut ser identificats, no perden l'esperana i seguiran treballant per identificar les restes trobades arreu de Catalunya. En aquest sentit, ha fet una crida als familiars que creguin que poden tenir algun ascendent que va lluitar a la Guerra Civil i que pugui estar en fosses o trinxeres que faciliti les mostres d'ADN per poder fer l'encreuament. L'alcalde de Vilanova de Mei, Xavier Terré, ha destacat que l'acte d'aquest dimarts és "de memria i de justícia".Capella ha explicat que d'acord amb la Llei de fosses, "les restes de les persones que no siguin reclamades ni identificades han de ser inhumades en el cementiri corresponent al terme municipal en qu es van trobar". Els arquelegs van trobar el setembre de 2017 els tres individus a la fossa de Rams, al sudest del municipi, en una zona on hi havia les trinxeres de la Guerra Civil. Segons les investigacions, els soldats haurien mort durant l'entrada dels rebels a Vilanova de Mei, a finals de 1938. El municipi estava a cavall entre el front del Pallars i el front del Segre i va ser un dels punts claus de la resistncia republicana. Les identitats dels tres homes, per, continuen sense resoldre's. L'ADN de les restes ssies no ha coincidit amb cap de les mostres gentiques de familiars de víctimes recollides fins ara al Programa d'identificació gentica. Els arquelegs també van excavar les zones de la Cabana d'en Porta i de la Serra de Comadugla, on no hi van trobar restes humanes, per sí línies de trinxeres i material bllic.Pla de fosses La Direcció General de Memria Democrtica, organisme que actualment depn del Departament de Justícia, va posar en marxa el 2017 el Pla de fosses, que estableix i prioritza un calendari d'excavacions amb l'objectiu de contribuir a la recuperació de la memria democrtica. A Catalunya hi ha 517 fosses localitzades i se n0han obert 42, 17 de les quals l'últim any i mig, a partir del Pla de fosses. El Programa d'identificació gentica ha identificat cinc víctimes El Programa didentificació gentica, que complementa el Pla de fosses, compta amb una base de dades on hi ha perfils gentics de familiars de víctimes i perfils gentics de les restes humanes localitzades en fosses. Si hi ha coincidncia gentica, la víctima pot ser identificada. El sistema ja ha perms identificar cinc persones recuperades de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Valls, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Solers. En cas didentificació, el Govern retorna les restes a les famílies. 2.000 mostres d'ADN de familiars vius Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin fer-se la prova d'ADN s'han d'inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L'Hospital Universitari Vall d'Hebron es fa crrec de l'estudi gentic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a la base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil gentic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D'aquests, uns 2.000 han donat una mostra gentica. La donació de mostres d'ADN és gratuta i és clau per poder identificar les restes de fosses comunes.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés