Denuncien a Salou un greuge en la diferncia entre el qu aporten al PIB i el que reben de les administracions
ACN
Salou.-Les vuit principals destinacions turístiques de sol i platja de lEstat han denunciat aquest dijous a Salou un greuge respecte el volum dinversions que reben per part de les administracions i el qu aporten al Producte Interior Brut (PIB) fruit de la recepció de 67 milions de turistes anuals. Salou i Lloret de Mar són dues daquestes localitats, que des de fa uns mesos shan unit en lAssociació de Municipis Turístics (AMT) per exercir de lobby davant del govern espanyol i de les institucions europees per aconseguir més finanament. Entre les seves demandes també hi ha que es realitzi una nova definició del concepte de municipis turístics que els permeti obtenir més aportacions públiques.
LAMT es va posar en marxa fa uns mesos i agrupa les localitats de Salou, Lloret de Mar, Benidorm, Torremolinos, San Bartolomé de Tirajana, Arona, Calvi i Adeje. Entre totes sumen 67 milions de pernoctacions anuals i asseguren que aporten un valor de leconomia que no es veu recompensat. Som un 0,9% de la població, aportem el 10% dels llits de tota Espanya i representem el 20% de les pernoctacions del turisme internacional a lEstat, ha assenyalat lalcalde de Benidorm, Antonio Pérez. En canvi, han lamentat que no hi ha equitat en el repartiment dels pressupostos de lEstat, ha afegit Pere Granados, batlle de Salou. No tenim prou finanament. Paguem molts tributs i no ens sentim representats i per aix volem fer de lobby de pressió, ha manifestat Granados.Malgrat ser de llocs diferents de la costa estatal han afirmat que no es veuen com a rivals que competeixen per un mercat, sinó com a aliats per intentar palliar els que consideren que són uns greuges comuns. Lalcalde de San Bartolomé de Tirajana (Gran Canaria), Marco Aurelio Pérez, ha expressat que aportem molts llocs de treball i molt moviment econmic. Si no entenem o fem entendre qu significa el turisme i el que signifiquen unes infraestructures públiques i privades per mantenir la competitivitat del negoci, no ho haurem fet bé, ha expressat Pérez. Amb tot ha assegurat que necessitem grans inversions en renovació i modernització dinfraestructures ja que ens costa mantenir-les en relació a la competitivitat dun sector que aporta tant al PIB.Un altre dels motius pels quals reclamen un finanament més beneficiós és per poder atendre el volum de visitants que tenen en temporada alta. Asseguren que els recursos els arriben pel nombre de ciutadans empadronats i no pels que han datendre en els moments lgids, situació que els hi genera inconvenients. La població flotant també necessita els serveis dun ciutad que hi viu tot lany, com ara seguretat o neteja, ha precisat Granados.També han posat en valor que si poden millorar les infraestructures tindran més opcions de desestacionalitzar el turisme. Fem inversions per sis mesos i aix no és lgic. Podem tenir el sol i platja com a referncia per amb alternatives com el turisme de negocis, esportiu o cultural, ha apuntat Juan Molas, president de lInstitut Tecnolgic Hoteler.Bones perspectivesPel qu fa a la temporada turística que és a punt de comenar, els alcaldes es mostren confiats. Asseguren que en els primers tres mesos de lany ja han rebut un 3,8% més de visitants que en el mateix període de lany passat. A més, no es mostren preocupats per un possible Brxit, de cara a aquest any. De fet, Molas ha afirmat que el mercat britnic est comprant amb antellació per si la lliura cau. La resta de mercats, com el francs, litali o el rus, també estan tenint comportaments satisfactoris.
