Els eurodiputats catalans aconsegueixen el suport del popular Tajani, el socialdemòcrata Pittella, la verda Lambert i la conservadora euroescèptica Stevens
ACN
Estrasburg.-Els principals candidats a presidir el Parlament Europeu han promès autoritzar l’ús del català al plenari després de la petició dels eurodiputats catalans del PDECAT, ERC, ICV, PSC i el PPE perquè es compleixi aquesta reivindicació històrica. El candidat del grup popular europeu, l’ex-vicepresident de la Comissió Europea Antonio Tajani, s’ha compromès per carta a no posar “cap obstacle” al català i a que es pugui utilitzar “el més aviat possible” si rep una petició. El seu rival socialista, el també italià Gianni Pittella, també s’hi ha compromès explícitament, igual que la candidata dels verds, Jean Lambert, i la conservadora euroescèptica Helga Stevens.
El català ha entrat a la campanya per l’elecció del president de l’Eurocambra, que es farà aquest dimarts a Estrasburg. Els candidats dels dos principals grups, Tajani i Pittella, que són també els que tenen més opcions de guanyar l’elecció, s’han pronunciat a favor de permetre l’ús de la llengua catalana al plenari. En una carta dirigida als eurodiputats catalans, l’italià Antonio Tajani ha assegurat que si rep una petició de les “autoritats nacionals” per permetre l’ús del català ell no hi posarà “cap obstacle”. “Empraria totes les capacitats de què disposés perquè s’aprovés el més aviat possible”, ha indicat en una carta en català el candidat popular, que rebrà el suport dels eurodiputats Francesc Gambús i Santiago Fisas. “Facilitarà l’ús del català i no hi posarà obstacles”, ha celebrat Gambús, que ha remarcat que el compromís de Tajani és el resultat d’un “treball de tots els diputats durant molt de temps”. “És veritat que Tajani és el meu candidat i la seva actitud ve marcada per les converses que hem tingut en els últims mesos, però és una feina que no correspon a un diputat, sinó als dels diversos grups”, ha remarcat Gambús, que és independent. L’eurodiputat del PSC, Javi López, ha destacat, per la seva banda, que els socialistes “sempre” han anat “de debò” en la defensa del català a Europa. “Durant els darrers anys hem fet passos endavant, sempre de la mà dels socialistes”, ha indicat. López ha recordat que la presidència de Josep Borrell a l’Eurocambra “va forçar una votació a la mesa” sobre l’ús del català “però no va sortir””. Aquest cop, l’eurodiputat del PSC és optimista perquè veu “un compromís clar i ferm” de Pittella, que és “l’únic” candidat que ha promès l’ús del català que, segons ell, té “opcions reals de presidir la cambra”. De fet, Pittella rebrà el suport de l’eurodiputat del PDECAT, Ramon Tremosa, que no votarà pel candidat del seu grup, el liberal Guy Verhofstadt. El belga és l’únic candidat d’un dels grans partits europeus que no s’ha pronunciat sobre el català, i el seu equip ha evitat respondre les peticions de l’ACN sobre aquesta qüestió. Tremosa decidirà a última hora el sentit del seu vot, però ha destacat que el pronunciament del candidat socialdemòcrata Gianni Pittella a favor del català és “molt important” i ha celebrat, també, el posicionament de Tajani. L’eurodiputat del PDECAT ha destacat que el 2012 Martin Schulz ja va prometre l’ús del català, però llavors el PP ho va vetar al congrés espanyol. “Però ara el PP no té majoria absoluta i si el PSOE volgués el congrés espanyol per primera vegada podria donar suport a què el català fos oficial i llengua autoritzada al plenari del Parlament Europeu”, ha assegurat. Segons Tremosa, el PSOE “pot seguir fent gestos que l’equiparin a la marca blanca del PP o pot començar a mostrar que una altra Espanya és possible”. Des d’ERC, l’eurodiputat Josep Maria Terricabras votarà la candidata del grup dels Verds\/ALE, Jean Lambert, que també s’ha pronunciat per carta a favor del català. “Donaré suport gratament a la iniciativa si sóc escollida presidenta del Parlament Europeu, i fins i tot si no ho sóc”, ha assegurat en resposta a la petició dels eurodiputats d’ERC, el PDECAT, ICV, el PSC i el PPE. Terricabras ha celebrat que els altres candidats incorporin la promesa del català al seu programa a instàncies de la pressió dels eurodiputats catalans i reaccionin “favorablement” a la petició. El republicà ha admès que a Brussel·les i Estrasburg hi ha “una llarga història de promeses incomplertes” però ara “la cosa és òbvia” i té un suport entre grans partits. “Ara em sembla que va de debò, i que ho veurem”, ha dit, afegint que si no “hi haurà una protesta absolutament massiva”. Lambert, candidata dels Verds, també rebrà el suport de l’ecosocialista Ernest Urtasun, que ha destacat que és una “novetat” que tants candidats es comprometin amb la qüestió del català. “Veurem com queda la mesa”, ha advertit Urtasun, recordant que cal una majoria en aquest òrgan per poder aprovar l’ús del català. Urtasun ha remarcat que Lambert és “la millor opció” però davant de les dificultats perquè arribi a l’última ronda de vot, ha indicat que prioritzarà una presidència “de centre-esquerra”. Tot i que no està previst que cap eurodiputat català la voti, la candidata del grup dels conservadors i reformistes europeus, Helga Stevens, va assegurar a través de Twitter que està “fermament en suport del multilingüisme” i que “el català hauria d’utilitzar-se al plenari del Parlament Europeu”.La votacióQuatre dels set candidats a presidir l’Eurocambra s’han compromès amb el català. L’elecció, aquest dimarts, s’ha de fer per majoria absoluta. Si a la tercera ronda de votacions cap candidat l’ha assolida, els dos que rebin més vots s’enfrontaran en una quarta i última votació per majoria simple. Tajani i Pittella són els que tenen més opcions de guanyar, tot i que necessiten del suport d’altres partits per imposar-se. El vot és secret i, fins a última hora, es poden presentar candidatures alternatives. Els candidatsAntonio Tajani (Roma, Itàlia, 1953) és el candidat del Partit Popular Europeu (EPP) a la presidència de l’Eurocambra. Ex-vicepresident de la Comissió Europea, va ser comissari de Transports (2008-2010) i d’Indústria (2010-2014) durant els executius de José Manuel Durao Barroso. Els seus crítics adverteixen que durant el seu temps com a responsable d’Indústria no va fer res per evitar l’escàndol de les emissions de Volkswagen. Tajani, un dels fundador de Força Itàlia, va ser portaveu del govern de Silvio Berlusconi i parla perfectament el castellà. Abans d’entrar en política, va treballar com a periodista i va estar dos anys a les forces aèries. Gianni Pittella (Lauria, Itàlia, 1958) és el candidat de l’Aliança Progressista dels Socialistes i Demòcrates Europeus (S&D) a substituir l’alemany Martin Schulz, del seu mateix partit. Eurodiputat des del 1999, va rebre el suport unànime del seu partit per presidir l’Eurocambra el mes de desembre, tot i que pràcticament no parla cap altra llengua que l’italià. Pittella va ser un dels 14 vicepresidents del Parlament Europeu entre el 2009 i el 2014, i amb la seva candidatura a presidir-lo, pretén trencar amb la gran coalició que ha governat fins ara la UE i que preveia que fos un popular el que substituís Schulz. Helga Stevens (Sint-Truiden, Bèlgica, 1968) és la candidata a presidir l’Eurocambra del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), que integra els euroescèptics britànics o la seva formació, la dels nacionalistes flamencs de l’N-VA. Stevens, sorda de naixement, és una gran defensora dels drets de les persones amb discapacitat i, de fet, va ser la primera belga sorda a graduar-se en Dret. Eurodiputada des del 2014, Helga Stevens va ser sis anys senadora al parlament federal belga, on va arribar al càrrec de vicepresidenta, i nou anys diputada al parlament flamenc. Guy Verhofstadt (Dendermonde, Bèlgica, 1953) és el candidat de l’Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus. Ex-primer ministre belga (1999-2008), Verhofstadt és també el negociador de l’Eurocambra pel Brexit. En els últims dies, ha perdut suports dins de la seva pròpia formació pel seu tempteig d’integrar al grup els eurodiputats del Moviment Cinc Estrelles de Beppe Grillo. Jean Lambert (Orsett, Regne Unit, 1950) és la candidata del grup dels Verds\/Aliança Lliure Europea. Eurodiputada des del 1999 per la regió de Londres, és la portaveu del partit en matèria d’asil i refugiats. Eleonora Forenza (Bari, Itàlia, 1976), és la candidata del grup de l’Esquerra Unitària i Nòrdica. Membre del partit comunista, va ser escollida a l’Eurocambra durant les eleccions del 2014. Laurentiu Rebega (Valenni de munte, Romania, 1976) és el candidat del grup de l’Europa de les Nacions i les Llibertats, on s’integra l’extrema dreta.
