La infraestructura es pot ubicar a Grau Roig, costaria més de 500 MEUR i caldria formar específicament als pilots
ACN
Andorra la Vella \/ Encamp.-Els primers estudis de viabilitat per construir un aeroport dins el Principat andorr, encarregats per la Cambra de Comer, Indústria i Serveis d'Andorra (CCIS), conclouen que aquesta infraestructura es pot ubicar en uns terrenys situats a l'entorn del sector de Grau Roig de les pistes d'esquí de Granvalira, entre les parrquies d'Encamp i la de Canillo, a les proximitats del nucli de les Bordes d'Envalira. El president de la CCIS, Miquel Armengol, ha situat entre els 500 i els 700 milions d'euros el cost d'aquest equipament, el qual, segons han explicat els tcnics encarregats d'elaborar els diversos informes, comportaria, entre d'altres, una formació específica sobre temes de seguretat dirigida als pilots que hi operessin, ja que la pista tindria un pendent d'entre un 2% als extrems i més del 7% a la part central.
Armengol ha insistit que el projecte d'aeroport sobre el qual s'est estudiant la seva viabilitat és "compatible i complementari" amb el de la Seu d'Urgell. En aquest sentit, ha dit que la infraestructura alturgellenca pot acollir vols de caire esportiu, els quals, en canvi, no es preveu que tinguin cabuda a la de dins del Principat. A més, ha destacat que mentre l'equipament ubicat entre Montferrer i Castellb i Ribera d'Urgellet té un radi d'acció d'uns 1.000 quilmetres i és operatiu per avions de mig centenar de places, el que planteja la Cambra de Comer d'Andorra pretén connectar el país amb les principals capitals europees i també disposar de connexions aries transoceniques, ja que el seu radi d'acció seria de 5.000 quilmetres.Els primers informes que s'han desenvolupat en relació a la possibilitat que Andorra pugui tenir un aeroport dins el seu territori són de caire preliminar i, bsicament, estan vinculats a l'estudi de la seva ubicació i de l'estructura necessria per a la seva posada en marxa. Queda pendent encara, per, l'avaluació de l'impacte acústic i mediambiental derivat que se'n deriva de la construcció i entrada en servei de l'equipament. Posteriorment, les següents fases serien la de l'autorització per part del govern andorr i la de l'homologació de la infraestructura.Pel president de la Cambra de Comer d'Andorra, disposar d'un aeroport dins el país permetria obrir "al món" aquest territori, diversificar la seva economia i atreure el turisme de luxe. En aquest sentit, Armengol ha explicat que ara per ara la majoria de visitants que arriben al Principat són de "proximitat", d'un radi d'uns 300 quilmetres, pel fet que els únics accessos dels quals disposen són per carretera. A més, ha dit que els residents que volen agafar un avió han de destinar entre 7 i 8 hores addicionals per arribar fins als llocs on hi han aquest tipus d'infraestructures. Per la seva banda, Maxime Caille, cap de projectes de l'empresa Navblue (filial d'Airbus), ha destacat que l'aeroport s'hauria de dotar de "tecnologies noves" ja implantades a Dinamarca o Guatemala, entre d'altres. També ha explicat que la maniobra d'aproximació a la pista requeriria fer un moviment en corba, el que implica haver de formar als pilots en "estudis de seguretat suplementaris". Mentre, el seu homleg a CGX, Adrien Quénard, ha dit que el fet que la pista tingui un pendent d'un 2% als extrems i entre un 7 i 8% a la zona central pot afavorir la reducció de la velocitat dels aparells que hi operin. Sobre els usos de la infraestructura, Quénard pronostica que si aquesta acollís uns 200.000 passatgers anuals, s'hi haurien d'enlairar i aterrar cinc vols diaris, sent prcticament una tercera part dels quals de caire comercial. D'altra banda, l'assessor de la Cambra de Comer d'Andorra Philippe Chenevier creu que tant la ubicació, a uns 2.000 metres d'altitud sobre el mar, com el disseny de la pista fan possible a avions de 200 passatgers, com ara els Airbus A319 i A320, poder "sortir rpidament" de la zona d'enlairament i aterratge.Finalment, Armengol creu que, per tal de tirar endavant el projecte, caldria demanar ajuda a la Unió Europea, fent que aquesta qüestió també sigui un dels punts a tractar en el marc de l'acord d'associació. El president de la Cambra de Comer d'Andorra també ha revelat que hi ha "quatre o cinc" grups d'inversió d'abast internacional que estarien interessats en finanar íntegrament la infraestructura, tot i que encara no se n'ha parlat amb ells de forma concreta sobre aquesta possibilitat.
