Publicado 15/11/2019 14:02CET

AMPLIACIÓ:Els presos transsexuals catalans ja poden escollir presó segons el sexe sentit malgrat el que digui el DNI

El centre de Dones de Barcelona acull les primeres recluses que encara no han acabat el procés de trnsit

ACN

Barcelona.-La presó de Dones de Barcelona acull des de fa unes setmanes les primeres dones transsexuals inscrites encara al Registre Civil amb sexe masculí. Una nova instrucció penitenciria signada aquest divendres permet a les persones transsexuals sollicitar el trasllat a una presó o mdul del gnere amb el qual s'identifiquen, abans que acabin el seu procés de transició hormonal, quirúrgic i legal. El centre penitenciari de Wad-Ras és el primer que acull tres persones nascudes homes i que tenen un DNI de sexe masculí per se senten dones. Segons el Departament de Justícia, aquesta instrucció reconeix millor els drets d'aquestes persones, ja que fins ara estaven en mduls d'homes per de forma una mica allada i solitria.

Lanterior instrucció per a interns trans, de 2009, també permetia el trasllat, per la sollicitud no preveia la ubicació en un centre amb interns dun sexe diferent. Les persones sollicitants eren normalment traslladades a la presó de Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), que és el centre penitenciari de referncia pel que fa a lacompanyament i el treball amb el collectiu trans.Als centres penitenciaris de Catalunya hi ha actualment 14 persones trans. Totes són dones trans, és a dir, van néixer homes per se senten dones. A banda de les tres dones trans del Centre Penitenciari de Dones, nhi ha unes altres dues que ja tenen el sexe canviat al Registre Civil i que, per tant, ja compleixen la pena en un centre de dones. En aquest cas estan a la Unitat de Dones de Brians 1.La nova mesura, segons Justícia, dona resposta a les persones trans que no poden o no volen fer el canvi oficial. El canvi de sexe només est perms a persones de nacionalitat espanyola que presentin informes psicolgics i documents que acreditin un procés dhormonació dalmenys dos anys. No cal haver passat per una operació de canvi de sexe. El canvi sha de fer al Registre Civil perqu després quedi reflectit al document didentitat.Amb el canvi, els reclusos que ho demanin, no caldr que acreditin aquests requisits legals. La decisió definitiva de lingrés o el trasllat a un altre centre dependr dels informes del centre penitenciari i de la valoració del Servei de Classificació del Departament de Justícia. Es tindr en compte el delicte, lhistorial penitenciari, la motivació i els riscos o els avantatges que suposaria el trasllat per a la seguretat del mateix sollicitant.La nova instrucció també simplifica el procediment perqu les persones trans sense el sexe canviat al Registre Civil puguin decidir el nom amb qu volen ser tractades al centre penitenciari. La sollicitud no requerir dinformes mdics o psicolgics. El director del centre només ha de garantir que aquesta voluntat es compleix. La instrucció de 2009, en canvi, requeria informes sobre la fisiologia, la morfologia o la trajectria social de lintern. La decisió definitiva era de lrea de Rehabilitació i Sanitat del Departament de Justícia. El departament de Justícia i el dAfers Socials i Família han elaborat la nova Instrucció per adaptar-se al contingut de la Llei 11\/2014 per a garantir els drets LGBTI i per a erradicar lhomofbia, la bifbia i la transfbia, que garanteix que les persones transgnere internes als centres penitenciaris siguin tractades de forma adequada al gnere amb el qual sidentifiquen. Lobjectiu és que el sistema penitenciari catal tingui la mxima sensibilitat amb aquest collectiu."El sistema penitenciari ja no ser binari"Miguel Ángel Esteban, de la Secretaria de Mesures Penals i Reinserció, explica que fins ara els reclusos que demanaven ser tractats com si fossin del sexe no biolgic al seu eren ingressats en mduls de protecció, per tal d'estar protegits de possibles assetjaments i agressions per part d'altres reclusos. A més, es limitaven els seus horaris de pati o d'activitats amb altres reclusos, i aix els provocava un cert allament i solitud.Ara, davant d'una petició de canvi de centre per canvi de sexe, s'estudiar el cas i si no hi ha cap perill, es far. També es vigilar que no siguin peticions utilitaristes per aconseguir un millor tracte, i les entitats especialitzades en persones transsexuals estudiaran cas a cas la coherncia de la petició. També es vigilar que no hi hagi antecedents de violncia sexual o de gnere. En el cas dels homes transsexuals, nascuts dones, es tindr molt en compte la seva seguretat per evitar patir agressions sexuals als centres masculins.La consellera de Justícia, Ester Capella, creu que aquesta nova instrucció s'hauria d'haver fet abans, després que el 2014 s'aprovés la llei contra la LGTBIfbia. Tot i que la Generalitat no pot incidir en el canvi de legislació al Registre Civil, cosa que s'est fent, sí que pot agilitar els trmits a les presons i fer més fcil el trasllat. Sobre les persones transsexuals, Capella ha dit que moltes fugen de situacions de violncia als seus pasos d'origen i per sortir-ne han hagut de prostituir-se o delinquir. "Tenen una gran resilincia i han patit una violncia naturalitzada per la societat", ha dit, afegint que la nova instrucció intenta "reparar el dany infligit", a més d'evitar la solitud i les limitacions que tenien a les seves antigues presons respectives.Capella no preveu que hi hagi gaires presos de la resta de l'estat que vulguin venir a Catalunya per aquest motiu, ja que primer es té en compte el seu arrelament.El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, s'ha mostrat satisfet pel desplegament de la llei del 2014 i poder complir una demanda histrica del collectiu trans i una assignatura histrica. Davant de la falta de reconeixement de drets, Homrani creu que la nova instrucció és un "avan" en una lluita histrica, i un apropament a una societat cada cop més diversa i cohesionada. El conseller ha defensat la identitat sentida, una cosa que "ningú no pot marcar" a cap persona, ha afirmat."Era una tortura, estava sola i allada"La Paula va ingressar fa uns mesos a la presó de Joves de Quatre Camins, a La Roca del Valls. Estava en un mdul de protecció, allada i sola a la cella, mirant la televisió, menjant sola, sense participar en activitats, "com un ratolí en una capsa". "Era una tortura", explica. Per a ella hagués estat un "malson" estar en un mdul amb homes "micos i bojos", perqu quan la veien li cridaven "de tot".Poc després ja va demanar el trasllat a Wad-Ras, que es va produir fa un mes i mig. Ara est molt millor, diu, ha fet amigues, i pot "aprofitar" la condemna, ja que participa en un taller de perruqueria i repartint menjar, i aix li pot suposar una "oportunitat per canviar".Est a punt de poder ser operada, per, si est empresonada, l'operació es pot endarrerir, perqu el postoperatori és complicat i els metges potser no volen que el passi a presó i la fan esperar que sigui alliberada. De moment, est bé, per encara prefereix no canviar-se davant de les altres dones.La Kalani, de 25 anys, era a la presó de Brians, i no s'hi trobava malament, per necessitava un espai "més íntim i femení". Estava en un mdul d'homes, sola en una cella, ingressar all li va semblar com si tornés a comenar la seva transició social d'home a dona, trnsit que ja havia iniciat als 16 anys. A Brians havia de fer gimnstica amb els homes, cosa que la incomodava. Dos mesos després d'ingressar all, va demanar el canvi, que va trigar quatre mesos. Ara ja fa un mes que és a Wad-Ras i valora molt positivament el canvi, ja que ha trobat més complicitat amb les dones i les altres recluses transsexuals i est més "cmoda i tranquilla". "Em sento més jo i una més", explica. Aquesta tranquillitat en el dia a dia l'ajuda a passar el temps de forma menys angoixant i, a més, ara pot participar en més activitats.

el més llegit

  1. 1

    Martorell aprova ajuts directes i immediats de 1.500 euros a bars, restaurants i centres d'estètica

  2. 2

    Barcelona impulsa 212 habitatges prefabricats per reduir els terminis i l'impacte ambiental

  3. 3

    El Festival Panoràmic es desplega per Granollers i Barcelona en una reflexió sobre les intimitats fetes públiques

  4. 4

    Inhabilitat nou anys un regidor per pagar a un clan per vigilar irregularment pisos socials de la Mina

  5. 5

    Universitaris ocupen durant una hora el Departament d'Empresa com a "prèvia" de la vaga del 21 d'octubre

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés