Amb només quinze dies de campanya d'excavacions, els arqueòlegs han descobert l'única casa amb fonaments del segle XVII al jaciment
ACN
Barcelona.-El Born Centre de Cultura i Memòria busca més enllà de la imatge estàtica del segle XVIII que presenta el jaciment als visitants amb una nova campanya d'excavacions centrada en la casa Sanmartí. Després de quinze dies de treballs, els investigadors sospiten que el segle XVII hi va haver una remodelació urbana en constatar que l'edifici triat és el primer amb fonaments que daten d'aquest període, una anomalia al jaciment, format per cases amb fonaments medievals, ha explicat Carme Miró, membre del Servei d'Arqueologia de Barcelona. Una altra "sorpresa" pels equips de treball de la casa Sanmartí ha sigut el descobriment d'un segon nivell de paviment amb 30 anys de diferència respecte el primer, un fet també anòmal pel qual encara no han trobat una explicació. La intervenció és la tercera del programa de recerca arqueològica 'Arqueoborn' que es fixa en els punts on no s'ha esgotat l'estratigrafia, i ho fa amb la col·laboració d'estudiants en pràctiques d'Arqueologia a la Universitat de Barcelona (UB).
"El Born no està enllestit, ans al contrari", ha assegurat Miró, que també és responsable del Pla Barcino. El projecte va començar fa tres anys amb l'excavació a l'illa de la casa Corrales, per continuar l'any passat amb el Rec Comptal i aquest any amb la ja citada casa Sanmartí. "Des de la recerca i només des de la recerca hem trencat la imatge estàtica del Born i hem obert un procés de coneixement que podem seguir observant", ha apuntat en roda de premsa Ricard Vinyes, Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona. Situada entre el Rec Comptal, el Pla d'en Llull i la plaça del Bornet, el "nucli dur" del Born, la casa Sanmartí és un lloc clau per entendre l'evolució urbanística d'aquesta part de la ciutat. A banda de sanejar el jaciment que pateix d'excés de sals, la intervenció dona informació de l'evolució urbana i de la vida quotidiana de la família de comerciants que vivia en aquesta casa d'una mida mitjana, d'uns 70 metres quadrats. "Al Born es barregen els rics i els pobres, és una ciutat on les grans cases dels Cònsols i els hostals es barregen amb cases petitones de pescadors", un fet que Miró ha lligat al "cosmopolitisme" de Barcelona, una ciutat que "sempre dona la benvinguda a la immigració", ha apuntat Miró."El Born no ho ha dit tot: al segle XVII hi ha una gran operació urbana, en aquesta casa hi ha un doble mur que data del segle XVII i un segon nivell de paviment amb 30 anys de diferència del primer", ha afegit l'arqueòloga abans d'aclarir que la majoria de murs del jaciment daten del segle XIV i XV. La raó d'aquestes dues anomalies encara no és clara, i bé podria ser deguda a fets bèl·lics o simplement a una decisió personal dels propietaris d'enderrocar el seu habitatge i refer-ne els fonaments. "És una incògnita aquesta casa", ha confessat la cap Departament de Documentació, recerca, i arqueologia preventiva del consistori.A més, entre el material descobert entre la terra flonja de la casa hi ha ceràmiques, monedes, restes de fauna, un ventall i moltes escates de peix, unes restes que també s'han trobat a la claveguera que anava a parar al rec i on "en teoria" només hi podia anar aigua neta, ha explicat Miró. Tal com ha explicat la directora del Born CCM, Montserrat Iniesta, serà l'encarregat de custodiar les troballes de les excavacions serà el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). D'altra banda, l'excavació permetrà resoldre dubtes sobre l'origen de l'edificació i la relació amb la propietat que té just al costat, coneguda com a casa Martorell. Segons les fonts documentals, van estar unides en diferents moments històrics. Les investigacions dirigides per Toni Fernández són una prova que el Born no ha exhaurit la seqüència estratigràfica. "El jaciment té capacitats arqueològiques per poder continuar la investigació més enllà del segle XVIII, i conèixer-ne millor la seqüència evolutiva", ja que "compta amb restes del segle XVIII, medievals i de l'època romana", ha assegurat en roda de premsa la cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, Maite Miró. A més de donar visibilitat a la història de la ciutat, Arqueoborn vol ser un espai de formació pels futurs arqueòlegs. Des del 2015, un total de 35 alumnes de la UB han treballat al jaciment del Born, no com a peons, sinó participant-hi activament. Fer pràctiques en aquest jaciment és "un privilegi" per molts motius principalment perquè és un jaciment cobert, i, per tant, còmode de treballar-hi però també perquè és un jaciment urbà d'època moderna contemporània, ha dit Ricard Piqueras, degà de la Facultat de Geografia i Història de la UB. "No hi ha cap Grau d'Arqueologia que doni l'oportunitat de fer pràctiques en jaciments contemporanis", ha recordat Piqueras. La directora del Born CCM no ha descartat que la col·laboració s'ampliï a altres universitats catalanes i, si es donés el cas, a centres internacionals. Les excavacions en aquest punt neuràlgic de l'arqueologia barcelonina es prolongaran fins al 27 de juliol, per després continuar a partir del mes de novembre amb un equip format íntegrament per professionals. Un cop acabades les indagacions, es reompliran les estances i es reposarà el paviment amb sauló i grava perquè els visitants no s'adonin de l'afectació de l'excavació.
