L'anlisi encarregat per l'ajuntament afirma que la capital desperta "gran atracció" comercial per detecta aspectes a millorar com l'aparcament
ACN
Girona.-Un estudi encarregat per l'Ajuntament de Girona a l'empresa RGB Consulting Group revela que els comeros de la ciutat i l'Espai Girons atrauen el 31% de la despesa anual que fan els habitants de l'rea situada a una distncia mxima de 45 minuts. En xifres, aix es tradueix en una atracció de compres per valor de 487 milions d'euros (MEUR) l'any. L'anlisi, que valora l'estat de salut del comer a Girona, sosté que la ciutat desperta una "gran atracció" comercial, sobretot per la varietat de serveis i restauració, la qualitat dels productes i l'entorn. I assenyala que hi ha camí per recórrer per continuar posicionant Girona com a pol d'atracció comercial oferint una "experincia de visita" als compradors. L'estudi també detecta aspectes a millorar per als visitants, sobretot l'aparcament.
La investigació de mercats feta en el marc del Pla sectorial del comer de Girona es basa en enquestes fetes a 400 residents tant de la ciutat com de la demarcació. L'estudi analitza els hbits de compra per determinar quina atracció comercial té la capital. Segons ha explicat el soci director de RBD Consulting Grup, Roger Gaspa, l'estudi inclou tant els 1.697 comeros de Girona com l'Espai Girons (ubicat a Salt). Una de les conclusions de l'estudi és que atrau el 31% de la despesa diria dins les primeres tres rees d'influncia (les ubicades a una distncia mxima de 45 minuts). Aix suposa que cada anys atrau un total de 487 MEUR anual de despesa en compres. A més, ampliant el radi fins als 60 minuts de distncia, la facturació atreta ascendeix fins al 646 MEUR l'any. Gaspa assegura que aix confirma que Girona és un pol d'atracció comercial no només per als seus vens, sinó també per a aquells residents de la demarcació que sovint es traslladen a la capital per comprar, sobretot roba per també hi ha un alt percentatge de residents que hi van a buscar producte fresc i alimentació (un tipus de compres que habitualment es fan més en comeros de proximitat). Les xifres no inclouen la despesa fetes per turistes que venen de fora de la demarcació. De fet, Girona atrau el 28% de la despesa en productes quotidians dels residents a un mxim de 45 minuts i un 35% de compres en equipament de la persona o per a la llar. L'estudi també revela que els mercats de Girona (tant el mercat de la plaa del Lleó com el de la Devesa) són "actius singulars" que atrauen compradors. Un de cada quatre gironins compra habitual al mercat municipal i el 15% ho fan al mercat setmanal. L'enquesta també ha servit per valorar qu és el que els compradors valoren més de la ciutat. Segons Gasta, a diferncia d'altres poblacions similars, els enquestats posen el focus en aspectes relacionats amb la varietat de serveis i restauració o l'entorn. Per aix, considera que la ciutat ha de treballar en la línia d'oferir una "experincia de compra" generant lligams amb aspectes com la gastronomia o el patrimoni. Millorar l'aparcamentA l'altra cara de la moneda hi ha els elements que els compradors creuen que s'han de millorar. Gaspa ha assenyalat que "suspn" l'aparcament a la ciutat. "Si són residents que venen de fora de Girona és normal que es desplacin amb vehicle i necessitin llocs per aparcar", ha dit. L'estudi també exposa que Girona és la quarta ciutat de Catalunya de més de 40.000 habitants amb uns rtios comercials més alts perqu hi ha 16,82 establiments per cada 1.000 habitants. Tot i aix, Gaspa subratlla que a la ciutat hi ha una "gran riquesa" de comeros emblemtics i singulars que ajuda a sortir de la "homogenetzació" en l'oferta comercial que hi ha a altres ciutats. En concret, hi ha 150 establiments d'aquest tipus. La regidora de Promoció Econmica de Girona, Glria Plana, ha afirmat que el pla de comer marca les línies de treball per al futur. El pla fixa set grans línies estratgiques per treballar: la millora de la competitivitat (també de les compres per Internet), la promoció i la dinamització, la transformació digital del comer, l'urbanisme comercial, l'accessibilitat i la millora sostenible en les compres, el comer emblemtic i singlar i les sinrgies amb altres sectors. Segons Plana, aquest pla completa el pla de turisme per treballar de forma transversal per continuar situant Girona com a destí, tant per a compres com per a visitants. "La situació fa ser molt optimista", ha concls la regidora.
