AMPLIACIÓ:Els habitants de les zones urbanes tenen més probabilitats de patir càncer que els de les àrees rurals

Publicado 15/11/2019 13:48:45CET

Un estudi situa les demarcacions de Girona i Tarragona en segona i tercera posició de l’Estat amb major incidència

ACN

Tarragona.-Un estudi elaborat per la Fundació per a la Investigació i Prevenció del Càncer (FUNCA) a partir de dades obtingudes durant tres dècades en tretze demarcacions de l’Estat ha conclòs que els habitants de les zones urbanes tenen més probabilitats de patir càncer que els de les àrees rurals. Les demarcacions de Girona i Tarragona ocupen la segona i tercera posició del rànquing. El director de la FUNCA, Jaume Galceran, ha indicat que la contaminació ambiental és un dels factors que incideixen en el risc de patir la malaltia, si bé ho ha atribuït més a la contaminació pel transport que no pas per la indústria. Demarcacions com Barcelona, Madrid o València no apareixen a l’estudi.

Les dades d’incidència de càncer de la demarcació de Tarragona es vam començar a prendre l’any 1980 i ara s’han analitzant per municipis mitjançant mètodes estadístics. Els resultats s’han presentat a la monografia ‘L’evolució del mapa del càncer a Tarragona, 1980-2009. La monografia presenta la incidència del càncer a Tarragona en comparació amb altres demarcacions, l’evolució a la demarcació per quinquennis i la distribució per municipis. En relació amb altres províncies de l’Estat, la comparativa tan sols s’ha pogut fer amb tretze d’elles, ja que en la resta d’àrees les dades disponibles estan agafades amb altres mètodes, amb la qual cosa els resultats comparats no serien fiables.Creixement amb el pas del tempsA la demarcació de Tarragona la taxa d’incidència de càncer ha crescut de 182,8 nous casos anuals per 100.000 habitants en el quinquenni 1980-1984, a 273 el quinquenni 2005-2009. L’estudi identifica amb mapes les possibilitats de patir la malaltia entre els municipis de la demarcació. Així, a les comarques de les Terres de l’Ebre i al Priorat, en termes generals, les probabilitats són inferiors que als municipis del Camp de Tarragona. Tot i això, entre el 2000 i el 2009 les localitats ebrenques amb valors més elevats són l’Ampolla i Tortosa. A la zona metropolitana, els municipis a priori amb més risc serien La Secuita, El Morell, la Pobla de Mafumet, Reus, Vila-seca i Tarragona.L’estudi apunta que a principis dels anys 90 es van començar a observar incidències més elevades al Camp de Tarragona que no pas a les Terres de l’Ebre. A la dècada dels 2000 les diferències es van mantenir. Les taxes més altes de persones amb càncer es van registrar al Baix Camp, Tarragonès i Alt Camp, mentre que la més baixa va ser a la Terra Alta. Tot i això, en aquest període “s’aprecia un patró rural-urbà amb incidències més elevades a les capitals de les comarques del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp”, ha exposat el director de la FUNCA. Galceran ha expressat que en la incidència global del càncer interactuen diversos factors de risc. Principalment el tabaquisme, que pot fer augmentar les possibilitats de patir la malaltia en un 30%, segons ha assenyalat. Però també hi ha aspectes com el consum d’alcohol, la dieta o la contaminació. “La contaminació té un pes, però no sabem quin”, ha concretat Galceran. Tot i això ha comentat que uns estudis elaborats a França i Canadà han indicat que la incidència de la contaminació faria incrementar el risc de contraure càncer entre un 4% i un 6%. El que sí ha descartat és que l’impacte del polígon petroquímic de Tarragona sigui un agreujant ja que, segons ha manifestat, “a Girona no hi ha la petroquímica i la taxa és una mica més alta”. De fet, si es comparen les dues demarcacions, s’observa que entre els homes la incidència del càncer a Girona és més alta que la de Tarragona, mentre que en les dones és la mateixa.Amb tot, Galceran ha puntualitzat que “el càncer esdevé en persones i no en àrees geogràfiques, però hi pot haver característiques diferents en els territoris”. Pel gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Ramon Descarrega, aquestes dades permeten a l’administració fer una previsió de com evolucionarà la malaltia en el futur i dur a terme accions de prevenció més concretes.

Contador