El Grup de Defensa del Ter, Lluçanès Viu i VSF-Justícia Alimentària Global consideren que la comarca ja és una zona "vulnerada" i aposten per un model de producció que fomenti els grangers i no tant els industrials
ACN
Vic.-El Grup de Defensa del Ter, Lluçanès Viu i VSF- Justícia Alimentària Global a la comarca d'Osona han realitzat aquest dijous al matí una acció reivindicativa i de protesta contra el que consideren un nou decret de purins que cal "reformular" des de la base. Membres de les entitats ecologistes han escenificat que es menjaven les al·legacions "amb patates" i vi "purí d'Osona" per criticar que les seves reclamacions no seran escoltades si s'han de presentar davant el mateix ens que fa el decret. Tot i això, després de la performance, els activistes han registrat al Departament d'Agricultura tot un seguit d'al·legacions en què es mostren en desacord, entre d'altres, amb la tipificació de la comarca com una zona "vulnerable" i no "vulnerada, l'exigència d'una moratòria per ordenar i racionalitzar el sector -tenint en compte que al voltant del 50% de les masses d'aigua estan contaminades per purins- o la reducció del nombre de caps de bestiar. Segons els ecologistes, només a Osona hi ha el doble de caps de porcs que pot assumir la terra. L'acció es coordinarà amb altres entitats ecologistes de tot Catalunya que el proper 21 de novembre presentaran les al·legacions davant el Departament a Barcelona.
Les organitzacions ja rebutgen d'entrada que la base del projecte del decret, "unir agricultura i ramaderia", respongui al contingut del nou text. La presidenta del Grup de Defensa del Ter i portaveu de les tres entitats, Ginesta Mary, ha criticat que el nou decret segueixi en la mateixa línia que l'anterior, afavorint el sector industrial porcí català. Segons ha denunciat, amb aquest model s'obté "carn barata" perquè no es consideren "els costos ambientals, socials i de salut". Els ecologistes reclamen reformular el model actual de dalt a baix "i això no es pot fer amb un nou decret similar a l'anterior". Per això han decidit presentar un reguitzell d'al·legacions que comencen per concretar una qüestió de nomenclatura. Mary ha criticat que es consideri Osona com una zona "vulnerable", mentre que segons ells ja és una zona "vulnerada". De fet, segons les dades dels estudis que es realitzen anualment per l'entiat, un 41% de les masses d'aigua de Catalunya estan contaminades amb purins, una xifra que a Osona se situaria al voltant del 50%. "El que és vulnerable és la part de Catalunya que encara no està contaminada de purins", han assenyalat. Des del Grup de Defensa del Ter, Justícia Alimentària Global i Lluçanès Viu també assenyalen que per assegurar la viabilitat real de les exploracions ramaderes "cal diferenciar entre grangers i industrials", amb l'objectiu d'aconseguir una producció porcina "de qualitat" i en defensa d'una Osona agrària i no industrial. Una altra de les al·legacions que s'ha presentat aquest dijous va en el sentit d'aconseguir que aquell que contamina pagui allò que ha contaminat. Però segons han assenyalat des de les entitats, el decret no ha desenvolupat encara com seran les sancions a aquells que contaminin i incompleixin la normativa i recull que es regularà més endavant. Els ecologistes volen una moratòria del decret per poder fer, entre d'altres, una anàlisi de sòls "inicial i exhaustiva", una quantificació del nitrogen real de les dejeccions en cada explotació i un control acurat de la quantitat de nitrogen que es tira a cada parcel·la. Segons han dit, és "bàsic" per aconseguir un dels objectius del decret que és "aportar a la terra la fertilització necessària i no en excés". Per últim, els activistes també volen que es consideri el purí com un "mal adob", i no com un "bon adob", segons consta al decret. Segons ha explicat, en el cas d'un camp sense cultivar, més del 60% del nitrogen del purí que s'hi aboca va a parar directament a les masses d'aigua, ja que el nitrogen que conté el purí es troba en un format "poc assimilable" per la terra. Per això defensen que el purí només es pugui abocar als camps en cas que hi hagi algun cultiu plantat.
