Publicado 28/6/2019 13:33:53 +02:00CET

AMPLIACIÓ:Els barcelonins volien un pacte entre Colau i Maragall abans que entre comuns i PSC

El Baròmetre de l'Ajuntament, fet immediatament després de les eleccions, deixa en setè lloc de preferència la fórmula del tripartit d'esquerres

ACN

Barcelona.-Els barcelonins haurien preferit un govern municipal entre Barcelona en Comú i ERC abans que entre Barcelona en Comú i PSC, segons les dades del Baròmetre Post-Electoral de Barcelona, que s'ha presentat aquest divendres. Concretament, l'enquesta, feta immediatament després dels comicis i abans que se celebrés el ple d'investidura, revela que un 20,3 dels enquestats s'estimava més una coalició entre la candidatura d'Ada Colau i Ernest Maragall, 10 punts per sobre dels qui els agradava més una aliança entre BComú i els socialistes, encapçalats per Jaume Collboni. D'entre totes les opcions, i després que guanyessin les eleccions els republicans, un 7,9% creia que hauria de formar el govern municipal ERC, seguit d'un 4,3% que creia que hauria de fer-ho BComú.

El tripartit a què aspiraven els comuns, amb PSC i ERC, és la setena opció preferida pels electors. Segons el quart tinent d'alcaldia, Jordi Martí, la resposta dels barcelonins sobre aquesta fórmula es deu a les crítiques a aquest tipus d'aliança en l'àmbit mediàtic."Més que mostrar un rebuig, el que mostra és una resposta possibilista", ha defensat Martí, que creu que és "lògic" que aquesta sigui la resposta dels enquestats quan el mateix dia que van llençar la proposta la resta de forces van tirar-li "palades de terra damunt". D'altra banda, ha insistit que des del punt de vista dels comuns, el tripartit d'esquerres hagués estat la "millor opció", en un context polític "complex". "La capital hagués pogut mostrar un camí diferent a l'enfrontament permanent i la judicialització de la política", ha afegit.Tot i això, Martí n'ha volgut fer una valoració optimista en considerar que, segons aquests resultats, una gran majoria de ciutadans, tot i que BComú no va ser la força més votada –per pocs vots de diferència amb ERC-, "volien la formació al govern". "És un cert aval de continuar amb el projecte transformador que es va iniciar al 2015", ha asseverat.A més, ha reivindicat que la majoria de ciutadans volen un consistori "d'esquerres" i ha insistit que posaran la mà "el més estesa possible" a ERC durant els quatre anys vinents per arribar a "els grans acords" que necessita la ciutat.El Baròmetre també posa nota als líders de l'Ajuntament de Barcelona. En aquest examen aproven tots excepte Manuel Valls (3,2) i el popular Josep Bou (3,1). Qui treu més bona nota és Joaquim Forn, el candidat de JxCat, que se situa amb un 5,5. "És obvi que la seva situació injusta de presó genera, i com no pot ser de cap altra manera, una gran empatia entre la ciutadania", ha considerat Martí, que ha fet una crida per fer "tots els esforços" aviat perquè pugui exercir els seus drets polítics en llibertat. Ernest Maragall és el segon candidat més ben valorat, amb un 5,4, seguit d'Ada Colau, amb un 5,2, i Jaume Collboni, amb un 5,1. La inseguretat i l'accés a l'habitatge, màximes preocupacions dels barceloninsLa inseguretat continua sent la matèria que centra les preocupacions dels barcelonins. Representa el 27,4% de les respostes dels enquestats, seguit de l'accés a l'habitatge (14%), l'encaix de Catalunya a Espanya (8,9%) i el turisme (7,2%), que ha pujat dos punts respecte a l'anterior enquesta, que va ser al desembre. Les preocupacions relacionades amb la circulació (3,9%) i els aspectes polítics (3,6%) han anat a la baixa, mentre que les de la neteja (3,6%) s'ha estabilitzat.L'enquesta també mostra que la majoria de ciutadans creuen la gestió de l'Ajuntament és "bona o molt bona" i un 57% l'aproven. També se'n desprèn l'optimisme dels entrevistats sobre el futur, ja que sis de cada deu creuen que la ciutat millorarà (59,1%), mentre que per una quarta part creu que anirà a pitjor.El Baròmetre ha entrevistat 799 ciutadans de Barcelona amb dret a vot a les eleccions municipals. Es va fer entre el 28 de maig –dia de les eleccions- i el 7 de juny, quan encara no s'havia constituït l'Ajuntament de Barcelona.