Els Mossos dEsquadra constaten que tres membres del grup ja havien consumit propaganda jihadista a finals del 2014
ACN
Barcelona.-La investigació dels Mossos dEsquadra sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils ha concls que la radicalització de tres joves del grup terrorista -Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Yousseff Aalla- va comenar abans de l'arribada de l'imam Abdelbaki Es-Satty a Ripoll. Segons publica el diari Ara, limam, considerat cervell de la cllula, va actuar com a catalitzador del grup, ja que la policia ha constatat que els joves havien consumit propaganda jihadista a finals del 2014, mentre Es-Satty va installar-se a Ripoll el 2015. Les investigacions de la Comissaria General dInformació assenyalen que la situació geopolítica daleshores, amb Estat Islmic a lala, i el moment vital dels joves va influir en la seva radicalització.
Els Mossos dEsquadra assenyalen que els tres nois tenien un factor de vulnerabilitat centrat en el sentiment de pertinena, fet que facilitava la seva atracció pel jihadisme. Segons les investigacions policials, la manca dintegració en la societat o en un grup pot propiciar la captació per part dideologies extremes. Els mossos també ressalten que els tres joves havien compartit part de la seva trajectria vital van passar per un procés migratori similar- i tenien una situació familiar complicada.Segons la informació publicada per lAra, els investigadors destaquen les relacions dafinitat entre els integrants del grup, que inicialment no tenia pas com a objectiu un projecte terrorista. En aquest sentit, els tres ja tenien relació prvia, apunta la policia, i el discurs extremista es va introduir després. Així, Abouyaaqoub, Hichamy i Aalla van gestar la cllula a la qual shi sumarien altres sis joves i limam Es-Satty. Els tres impulsors compartien una percepció de menysteniment de la societat que els va induir a consumir propaganda jihadista a través de la xarxa i de forma collectiva. Hi ha una admiració per lactivitat de lEstat Islmic, apunten els investigadors consultats pel rotatiu, que afirmen que no és tracta dun procés racional, sinó que els joves idealitzen una situació violenta.Va ser mesos més tard daquesta immersió en el jihadisme quan limam Es-Satty va arribar a Ripoll, motiu pel qual els mossos li atribueixen un paper de catalitzador, no de radicalitzador. Els investigadors apunten, també, que laprofundiment del discurs dels joves de la cllula era variant: tres dels seus integrants estaven convenuts de radicalitzar-se al marge dEs-Satty, mentre la resta hi estaven involucrats per una relació de familiaritat o damistat. Els germans petits hi eren per fidelitat als grans, expliquen els mossos.Pel que fa al seu entorn, la policia destaca que els tres impulsors del grup van tenir canvis de comportament que no van aixecar sospites perqu, fins aleshores, havien dut un estil de vida que shavia pogut considerar contrari a la religió musulmana. A partir del 2015, Abouyaaqoub, Hichamy i Aalla van deixar de sortir de festa i van criticar els amics que es relacionaven amb gent de fora de la seva religió, fet que la família i entorn més directe va atribuir a un gest de seny, apunta la policia. Aquest canvi de comportament el van seguir la resta de membres del grup més endavant, a principis del 2017 mesos abans dels atemptats-. Segons els mossos, els programes de detecció de radicalització no van funcionar perqu els joves ja no estaven escolaritzats eren majors de 16 anys- i no estaven vinculats a la delinqüncia o a la justícia.La policia admet la complexitat a lhora de concretar quan es va crear la cllula terrorista del 17-A, per sí que apunta que limam no hauria estat el principal líder logístic dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Els investigadors relaten que els nou joves que van actuar lagost del 2017 van aprendre ells mateixos a dissenyar els explosius, de manera que atribueixen a limam la vessant més religiosa de la cllula amb orientació salafista, tot apuntant que hauria influt en els joves amb un discurs tergiversat de lislam.
