Publicado 27/09/2019 16:18

AMPLIACIÓ:Els advocats voluntaris volen que el jutjat investigui almenys 13 gurdies civils per l'1-O a Aiguaviva i Sant Juli

Fins ara, el jutjat instructor ha acordat imputar un total de 35 policies nacionals per les crregues a la ciutat de Girona

ACN

Girona.-Els advocats voluntaris demanaran al jutjat que citi a declarar com a investigats almenys 13 gurdies civils que van actuar a Aiguaviva i Sant Juli de Ramis durant l'1-O. Els advocats subratllen que, després de múltiples requeriments fets al llarg de la instrucció del cas, finalment han pogut identificar alguns dels efectius i comandaments que van intervenir en aquestes poblacions, incls l'agent que hauria llanat gas pebre a Aiguaviva. Per aix, properament presentaran la petició al jutjat perqu també els imputi. Fins ara, el jutjat d'instrucció 2 de Girona ha acordat investigar un total de 35 policies nacionals que van actuar a diferents collegis de la ciutat de Girona i 26 d'ells ja estan citats a declarar a partir del 4 d'octubre. Els advocats denuncien la "lentitud" de la instrucció que avana amb "entrebancs" constants.

Amb el segon aniversari de l'1-O a tocar i amb les primeres declaracions de policies nacionals com a investigats, els advocats voluntaris que van presentar la querella per les crregues a Girona, Aiguaviva i Sant Juli de Ramis han criticat que la instrucció del cas arriba "al ridícul de la lentitud". "Per la dignitat de les més de 300 persones lesionades, caldria arribar al fons de l'assumpte en un espai temporal mínimament digne", ha afirmat una de les advocades, Alexandra Cat. Els lletrats denuncien entrebancs constants al llarg de la instrucció, sobretot per les reticncies del govern espanyol a l'hora d'identificar quins comandaments i quins agents van actuar a cadascun dels collegis electorals. Segons han detallat aquest divendres, després de diversos requeriments del jutjat arran de la insistncia dels advocats, finalment tenen un llistat dels gurdies civils i policies nacionals que eren a cada lloc. Tot i que critiquen que la informació, sobretot la relacionada amb la Gurdia Civil, continua sent "incompleta", sí que permet als advocats fer un pas més i sollicitar al jutjat que acordi imputar més agents i comandaments. El portaveu dels advocats, Albert Carreras, ha detallat que al llarg de la instrucció havien pogut identificar els agents per "via indirecta", a través de testimonis o gravacions de les crregues. Fins ara, el jutjat ha acordat investigar un total de 35 policies nacionals (26 dels quals ja estan citats a declarar a partir del 4 d'octubre) que havien actuat a Girona ciutat per no havien pogut identificar cap dels gurdies civils que van intervenir a Aiguaviva i a Sant Juli de Ramis. Amb la informació sobre la taula, els advocats que s'encarreguen dels casos d'aquestes dues poblacions, Narcís Badosa i Dani Diéguez, preveuen demanar properament al jutjat que imputi almenys 13 gurdies civils que són els que ara per ara consideren que van poder actuar de forma desproporcionada. Entre ells, hi ha l'agent que hauria llanat gas pebre contra les persones que protegien el collegi electoral a Aiguaviva.Segons ha concretat Badosa, la Gurdia Civil llista els comandaments a crrec l'operatiu per, a més, l'institut armat també identifica concretament l'agent que va fer servir un "aerosol de defensa" i argumenta que ho va fer per "decisió prpia". "A l'informe diuen que utilitza l'aerosol perqu la massa l'estava assetjant i es va veure envoltat", exposa Carreras que afegeix, irnicament, "tots hem vist a les imatges la gran massa que hi havia a Aiguaviva".Els advocats voluntaris Dret Defensa Girona esperen que els declaracions dels policies nacionals investigats siguin un "punt d'inflexió" per fer avanar la instrucció i esclarir qui va donar les ordres, com es van escollir els collegis i qui va autoritzar que s'utilitzés violncia contra les persones que protegien les urnes. "La nostra actuació no va contra la Gurdia Civil o contra la Policia Nacional, sinó contra unes actuacions excessives", ha concretat Carreras. De fet, la querella collectiva per les crregues policials de l'1-O es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu. S'hi denuncien tortures, lesions i delictes contra els drets individuals.Canals de comunicació alternatiusUn altre cavall de batalla dels advocats voluntaris en relació a la instrucció del cas és tenir accés a les comunicacions dels agents i comandaments dels operatius. De fet, el mateix jutjat ja va dictar una providncia, a petició dels lletrats, centrada en les converses que policies i gurdies civils van mantenir durant l'operatiu del referndum.En especial, el jutjat ordenava identificar si havien utilitzat canals de comunicació alternatius i comprovar si es podia tenir accés a aquests comunicacions. Carreras ha criticat que la resposta ha estat que van fer servir telfons mbils personals i un segon canal de comunicació directe que "no passava per centraleta" i, per tant, no es va enregistrar. També critiquen que, tot i que el mateix jutjat va acordar el visionat de les imatges de la cmera unipersonal que duia un agent al collegi Verd, la diligncia encara no s'ha fet. I, de fet, han citat a declarar com a testimonis el policia que diu que li van sostreure el dispositiu de forma violenta i l'advocat que va aportar la gravació a la causa. També consideren que és rocambolesc que la Policia Nacional hagi dit al jutjat que aquesta cmera era propietat d'un agent a títol personal i que el subdelegat d'aleshores l'havia autoritzat a dur-la per fer-la servir el dia del referndum.Crida per aconseguir més imatgesA banda de les identificacions dels agents que van intervenir a cada collegi a través dels requeriments fets via jutjat, els advocats tornen a fer una crida a tothom que tingui vídeos de les crregues perqu les faci arribar per poder individualitzar l'actuació concreta de cadascun dels agents.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés