Entren una queixa al jutjat instructor reclamant que citi com a investigats els policies i gurdies civils a qui ja s'ha identificat
ACN
Girona.-Els advocats voluntaris de Girona han criticat que les "gravíssimes" dilacions que arrossega la instrucció de la querella collectiva per les crregues de l'1-O "promouen la impunitat" dels agents. Els advocats han entrat una queixa al jutjat d'instrucció número 2, que és el que porta el cas, reclamant que citi a declarar com a investigats els policies i gurdies civils a qui ja s'ha identificat. En total són cap a una dotzena. A l'escrit, els advocats subratllen que, gairebé un any després que s'admetés a trmit la querella, "algunes de les principals diligncies encara s'han de practicar". Diuen literalment- que hi ha una "desídia instructora" i que aix suposa "una vulneració flagrant" dels drets humans. De la querella collectiva, interposada pels ajuntaments de Girona, Sant Juli de Ramis i Aiguaviva, també en pengen les 200 denúncies que van interposar els ferits per les crregues durant el referndum.
La querella collectiva per les crregues policials de l'1-O es dirigeix contra els agents que van actuar, els seus comandaments i els responsables polítics de l'operatiu. S'hi denuncien tortures, lesions i delictes contra els drets individuals. La querella la van interposar els Ajuntaments de Girona, Sant Juli de Ramis i Aiguaviva amb el recolzament dels advocats voluntaris. D'ella també en pengen diverses peces separades una per a cada collegi electoral- que és on s'hi incorporen les denúncies dels més de 200 ferits per les crregues.El maig de l'any passat, el jutjat d'instrucció número 2 va admetre la querella a trmit. El procés s'ha declarat complex (precisament, per la gran quantitat d'afectats). Per els advocats voluntaris critiquen que ara, prcticament un any després, la instrucció arrossega "dilacions indegudes absolutament injustificades".Entre aquestes, els advocats posen com a exemple la transcripció de les comunicacions entre els agents de la policia estatal i la Gurdia Civil. Asseguren que aquelles que van arribar al jutjat no serveixen i són "absolutament inútils", perqu just abans de les crregues els agents saltaven a canals de comunicació alternatius. I el jutjat -subratllen els advocats- en comptes d'investigar aquests altres canals, all que ha fet és demanar noves transcripcions i informes als Mossos d'Esquadra sobre aquelles comunicacions que ja se li van aportar.L'escrit de queixa també recull altres exemples d'aquesta "desídia instructora". Per exemple, diu que el jutjat va trigar vuit mesos a tramitar un recurs dels advocats voluntaris. O que quatre mesos després d'haver-ho demanat, encara no ha resolt la demanda de la Generalitat per presentar-se com a acusació popular en la querella per les crregues de l'1-O. Citar a declararA l'escrit, els advocats reclamen al jutjat que acabi "amb urgncia" les "diligncies essencials" que encara hi ha pendents. I que sobretot, citi a declarar com a investigats aquells agents a qui els ferits per les crregues ja han identificat (adjuntant fotografies seves o el número de TIP a les denúncies).En total, hi ha una dotzena de policies i gurdies civils identificats. Els advocats, per exemple, precisen que se sap la identitat de quatre agents que van carregar al collegi Bruguera, o d'un altre que ho va fer a l'Ernest Lluch. A més, a la cmera Go Pro que la policia estatal va perdre al collegi Verd, hi apareix el nom d'un comandament del cos.Els advocats expliquen, per, que el jutjat encara no n'ha citat cap, en espera de practicar la resta de diligncies. Per a la portaveu dels advocats, Mnica Tarradellas, les dilacions que viu la querella "all que fan és promoure la impunitat" dels agents, "perqu és evident que, quants més mesos passin, més difícil ser fer les identificacions".Vulneració de dretsA l'escrit de queixa, els advocats voluntaris critiquen que totes les dilacions "absolutament indegudes" suposen "una vulneració dels drets més fonamentals" dels ferits per les crregues. Sobretot, tenint en compte que s'han denunciat tortures. Subratllen que no només es vulnera el dret a una tutela judicial efectiva, sinó també la Convenció Europea dels Drets Humans."Hem aportat informes forenses que acrediten que hi va haver lesionats; s'ha de fer una investigació efectiva per uns fets que van ser greus", afirma Tarradellas. Els advocats, a més, també posen de relleu el "doble seds" que hi ha hagut amb les causes obertes per l'1-O. Mentre la que es va obrir contra els líders independentistes ja s'est jutjant al Suprem, aquesta querella collectiva tot just s'instrueix.Tarradellas creu que, de fet, si hi hagués policies i gurdies civils investigats "per exercir la violncia", aix posaria en entredit les tesis de la fiscalia en el procés per l'1-O. "La violncia no va ser per part de la ciutadania, sinó en contra seva; i es va exercir de manera injustificada per part dels agents", conclou.
