Demanen que els afectats aportin informes mèdics, vídeos o testimonis i els representaran com a acusació particular
ACN
Girona.-Els advocats voluntaris gironins han començat a recollir les denúncies que s'incorporaran a les querelles col·lectives per les càrregues de l'1-O. En total, se'n presentaran tres, que agruparan els casos de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. Els advocats demanen que tots aquells qui van patir la repressió policial ho denunciïn a través seu, ja que es personaran a la causa com a acusació particular. Vestiran les querelles col·lectives amb els informes mèdics, les fotografies, els vídeos i els testimonis que puguin recollir. Entre aquest dilluns i dimecres a la tarda, el grup de voluntaris recollirà denúncies a la seu del Col·legi d'Advocats. Cops de porra, estrebades i violència contra tot i tothom és la tònica del què van viure els diferents gironins que s'han apropat fins al col·legi.
Les tres querelles col·lectives per les càrregues policials de l'1-O comencen a prendre forma. El grup d'advocats gironins ja ha recollit les primeres denúncies que s'incorporaran a les causes. Entre avui i dimecres a la tarda, atendran totes aquelles víctimes que vulguin assessorament al Col·legi d'Advocats de Girona. Però després, els lletrats també es desplaçaran a llocs com Sant Julià de Ramis. Bé sigui si ja han presentat denúncia a Mossos, bé sigui si l'interposen allà mateix, els advocats voluntaris citen totes les víctimes per divendres al Palau de Justícia. Allà hauran de signar poders al procurador, que serà qui faci d'enllaç entre les víctimes i el grup de lletrats quan s'interposin les querelles. Els advocats es presentaran com a acusació particular en els processos i representaran gratuïtament tots aquells gironins que vulguin. A més de les denúncies, les querelles també es vestiran amb fotografies, material audiovisual, informes mèdics i testimonis de les càrregues policials. Marques a l'esquenaAquesta tarda, a la planta baixa del col·legi, una desena d'advocats voluntaris anaven atenent tots aquells qui hi anaven a assessorar-se. Entre els qui van patir les càrregues hi havia en Pau Vicenç, que el dia del referèndum es trobava a l'Escola Verd. "Nosaltres estàvem al davant amb les mans aixecades i amb actitud pacífica, però la policia va treure les porres i van aconseguir entrar amb violència", ha recordat.Els cops de porra que va rebre en Pau li han deixar marques a l'esquena. A més, els agents li van regirar un dit. Explica que va presentar denúncia davant dels Mossos i que, ara, ha decidit adherir-se a la querella col·lectiva. "M'han demanat que aportés tots els vídeos i fotografies que pogués, i que també demanés a aquells qui els vagin gravar que s'acostin fins aquí per donar el seu testimoni", ha relatat.Entre els qui han anat a assessorar-se i que a l'1-O van patir la càrrega al Verd també hi havia un altre noi, en Martí Angelats. "Jo estava al pati i quan van entrar em van donar un cop de porra al braç; aquell mateix dia vaig presentar denúncia i ara he vingut fins aquí per assessorar-me", ha dit."Els valors et trontollen"La Mireia Ripoll, una altra gironina, es trobava al centre cívic de Pedret el dia del referèndum. Explica que allà hi havia una sola urna i que eren entre 30 i 50 persones custodiant-la. "Durant tot el dia vam viure diferents moments de tensió, fins que al final van venir cap a una vintena de furgones de la policia; ens vam asseure al davant del col·legi electoral pacíficament, però ells van començar a estirar tothom de qualsevol manera", recorda."Ens agafaven del coll o pels cabells; a mi em van trepitjar i em van arrencar l'arracada que la meva mare m'havia deixat en herència", explica. Ripoll diu que aquell dia va quedar-se "molt descol·locada" i que tots els valors que tenia li van "trontollar". Sortosament, però, explica que van poder amagar l'urna i salvar 280 vots."L'endemà mateix vaig anar a presentar denúncia als Mossos, perquè el peu em va quedar molt adolorit; però com que no tinc massa clar si aquella tirarà endavant, per això sóc aquí", ha explicat. Doble nacionalitatEntre els qui aquest dilluns a la tarda s'han apropat fins al Col·legi d'Advocats hi havia també en Lluís Mateu. Ell té doble nacionalitat (també és francès) i ha explicat que, el dia del referèndum, la policia li va ventar un cop de porra pels voltants del pavelló de Palau. "Em trobava a uns 250 o 300 metres del col·legi, quan vam veure arribar unes sis o set furgones; l'única cosa que vaig dir és que els qui hi havia allà eren gent de pau i, sense més, l'agent em va agredir", explicava.Ell ja ha presentat denúncia davant dels Mossos i també ha posat el seu cas en coneixement de les autoritats franceses. Mateu explica, però, que troba que les càrregues policials van ser "indignants i injustificades" i es pregunta per què la Unió Europea no ha estat més ferma. "Les imatges parlen per elles mateixes", conclou Lluís Mateu. Les mateixes imatges, de fet, que ara també serviran per a les tres querelles col·lectives que el grup d'advocats voluntaris presentarà per les càrregues a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva.
