El tribunal rebaixa a 15 mesos la pena per al seu pare i qüestiona que no es jutgés els assessors fiscals del davanter argentí del Barça
ACN
Barcelona.-El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna de 21 mesos de presó i multa de 2 milions d'euros al futbolista del Barça Leo Messi per tres delictes contra la Hisenda Pública comesos en les seves declaracions de l'IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009 en els que va defraudar a Hisenda 4,1 milions d'euros dels ingressos obtinguts per l'explotació dels seus drets d'imatge. La sentència rebaixa de 21 a 15 mesos de presó i a 1,4 milions de multa la pena imposada al seu pare, com a cooperador necessari, a l'apreciar l'atenuant de reparació del dany per la devolució a Hisenda per part del seu fill dels diners defraudats. En la sentència, els magistrats qüestionen que hagin estat exclosos de l'acusació en aquest cas els assessors fiscals del jugador barcelonista.
La Sala Segona entén que Leo Messi coneixia inequívocament la seva obligació de tributar els ingressos obtinguts per l'explotació dels seus drets d'imatge. En aquest sentit, afirma que "no resulta acomodat a la lògica admetre que qui percep importants ingressos ignori el deure de tributar per això. Ni s'acomoda a la lògica que qui constata que no abona res en absolut a Hisenda com a tribut, tot i l'elevada percepció de concrets ingressos (els drets d'imatge), no sap que està defraudant il·lícitament".La sentència assenyala que "si algun dubte pogués arribar a qui això percep, qualsevol que fos la seva ingenuïtat, les actuacions que indiquen que intervé personalment, i no només estampant la seva signatura en documents, revelen la seva plena consciència que aquest camí portava inexorablement a l'insolidari resultat de la defraudació fiscal". Per al Tribunal Suprem, en aquest cas concorren tots els elements del delicte fiscal i que se centren en la situació econòmica del condemnat que genera l'obligació de tributar i la constatació de l'incompliment d'aquest deure. En aquest sentit, recorda que la sentència de l'Audiència de Barcelona "exclou expressament l'error: el desconeixement evitable, derivat de la indiferència, no és un error, i no pot provocar una descàrrega de la responsabilitat. No pot errar aquell que no té interès a conèixer".Qüestiona l'exoneració dels assessorsA la Sala Segona li resulta difícil de comprendre que els assessors als quals va acudir el jugador barcelonista hagin estat exclosos de tota preocupació acusadora pel ministeri fiscal i l'Advocacia de l'Estat. El tribunal considera que l'actitud "insòlita" d'aquestes acusacions "no pot incrementar l'indesitjable resultat d'afegir a aquest impunitat la del defraudador aquí acusat".Per aquest motiu, indica que quan Leo Messi va al despatx d'assessors fiscals "no és perquè aquest l'informi sobre quina és la seva obligació tributària i com donar-li adequat compliment, sinó perquè li indiquin com aconseguir eludir, ja que només des d'aquest designi es comprenen els actes materialment executats per l'acusat".El tribunal rebutja també que aquesta delegació d'actuacions, al·legada pel davanter, l'eximeixi de la seva responsabilitat penal en tant que conserva la competència per a demanar la informació del seu compliment per part del delegat i sí pot revocar la delegació.Fets provatsSegons considera demostrat tant l'Audiència com el Suprem, a principis del 2005, quan Messi encara tenia 17 anys, es va intentar simular la cessió dels drets d'imatge a societats instrumentals de Belize i Uruguai, i alhora aquestes simulaven contractes de prestació de serveis amb empreses pantalla de Suïssa i Regne Unit. A partir del 2007 les empreses van canviar, però el sistema era molt similar. El primer ideòleg de la trama hauria estat l'assessor fiscal argentí Rodolfo Schinocca, però el 2006 van sorgir conflictes entre la família i l'assessor, i la família Messi va demanar l'assessorament del bufet barceloní Juárez Veciana, especialitzat en dret internacional i esportiu.Els contractes d'imatge de Messi van ser signats amb el FC Barcelona i empreses patrocinadores com Adidas, Pepsi, Konami, Procter&Gamble, Danone, Telefónica o Banc Sabadell, a més d'empreses de Qatar o Kuwait, entre altres. Així, Messi va tenir el 2007 uns ingressos nets de 2,57 milions d'euros, que va ocultar, cosa que suposa un frau d'1,06 milions d'euros a Hisenda. El 2008 va cobrar 3,84 milions i en va defraudar 1,58, mentre que el 2009 va ingressar 3,8 milions nets i en va defraudar 1,53.El pare del futbolista, Jorge Horacio Messi, va al·legar que eren els seus assessors fiscals, primer Schinocca i després Juárez Veciana, qui el van assessorar per cedir els drets a empreses, moltes de les quals controlava ell mateix, la seva dona o el seu fill. Alhora, el davanter argentí es va escudar en els assessors fiscals, però també en el seu pare, de qui va dir que s'encarregava de tots els aspectes legals i fiscals i que ell només es dedicava al futbol. De fet, va admetre que no es llegia els contractes i que signava tot el que li deia el seu progenitor.En la seva sentència, l'Audiència feia un exhaustiu repàs del complicat entramat d'empreses i contractes per acabar concloent que no hi ha cap motiu aparent perquè Messi cedís els seus drets d'imatge a un complex conglomerat d'empreses pantalla sense empleats que poguessin fer la feina que teòricament tenien encomanada si finalment ell mateix cobrava els rendiments. El tribunal arribava a la conclusió que la principal i potser única intenció era defraudar a la Hisenda espanyola, ja que cap de les empreses estava radicada ni a Argentina ni a l'estat espanyol.Així, els magistrats recordaven que tot i cedir els seus drets a altres empreses, el propi Messi també signava els contractes tot i que no era necessari, contractes que, segons el tribunal eren "incoherents", ja que contradeien contractes anteriors. En un d'aquests contractes, amb Adidas, el propi Messi va signar davant de notari que "coneix íntegrament el contingut" del redactat.Referent a això, va afirmar que va actuar amb una greu indiferència en evitar tenir una informació que estava al seu abast per mitjans "fiables, ràpids i ordinaris", per la qual cosa va considerar que el futbolista va actuar amb dol (voluntat deliberada de cometre delicte) i amb la consciència que s'anava a realitzar un acte il·lícit.Per això, el tribunal barceloní considerava Messi culpable del delicte per dol eventual o ignorància deliberada. És a dir, va decidir seguir signant els contractes sabent que podien ser fraudulents o no volent saber-ho perquè justament sospitava que eren irregulars. De fet, l'Audiència recordava diversa jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquest concepte d'ignorància deliberada i citava una sentència que va signar l'advocat de Messi, Enrique Bacigalupo, quan era magistrat de l'alt tribunal espanyol."Per què un fet antijurídic pugui ser imputat al seu autor es necessària la capacitat personal d'evitar el fet, i la impossibilitat de conèixer l'antijuridicitat del fet exclou la infracció de la norma, ja que seria un error de prohibició vencible o invencible", deia l'Audiència. Però aquest no és el cas de Messi. "El desconeixement evitable, derivat de la indiferència, no és un error i no pot provocar una descàrrega de la responsabilitat; no pot errar aquell que no té interès en conèixer", assegurava la sentència. "Existia una sospita justificada que els ingressos conseqüència de l'explotació dels drets d'imatge no tenien un origen clar i nítid, des del moment que es cobraven a través d'altres societats i que, tot i així, seguia sent el jugador el perceptor", conclou.Per tot això, considerava que Messi és culpable dels tres delictes i el seu pare, que "controlava" tots els aspectes legals i fiscals del fill, i era el titular d'algunes de les empreses que gestionaven els drets, n'és el cooperador necessari. També afirmava que el pare va col·laborar amb actes decisius a aconseguir per part del seu fill defraudar a Hisenda en els tres exercicis esmentats i que sense la seva col·laboració no s'haurien comès els delictes.Vots particularsL'únic punt en què ha existit controvèrsia dins de la Sala ha estat en relació amb la possibilitat de considerar com a continuat el delicte fiscal. La majoria dels magistrats expliquen en la sentència que no hi ha continuïtat delictiva tenint en compte la consideració anual del període impositiu i l'exigència d'una quota tributària, 120.000 euros defraudats cada any com a mínim; motius pels quals conclou que Leo Messi va cometre tres delictes de l'IRPF dels anys 2007, 2008 i 2009.Davant d'aquesta postura de la majoria, els magistrats Luciano Varela i Andrés Palomo han emès vots particulars on expliquen els arguments pels quals ells entenen que en aquest cas sí que era d'aplicació un delicte continuat en compte de tres delictes individuals. Un altre magistrat, Alberto Jorge Barreiro, subscriu un vot particular concurrent en què afegeix la tipicitat subjectiva del delicte.En el judici a l'Audiència, la fiscalia demanava 18 mesos de presó per al pare, mentre que l'Advocacia de l'Estat, representant de l'Agència Tributària, demanava 22 mesos i mig de presó per a cadascun dels dos. Tots dos ja van pagar abans del judici el deute amb Hisenda, les multes i els interessos.
