Un jutjat de Barcelona havia anul·lat una multa de 4.000 euros en considerar que la plataforma és un servei d'intermediació digital i no de transport
ACN
Barcelona.-El Tribunal Suprem ha admès a tràmit un recurs de la Generalitat contra una sentència d'un jutjat barceloní que havia anul·lat una multa de 4.000 euros a Uber imposada per l'administració catalana, en considerar que la plataforma ofereix serveis digitals d'intermediació, i no s'ha de regular per la normativa de transport.
La Secció I de la Sala Contenciosa-Administrativa ha declarat que la qüestió plantejada per la Generalitat té interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència, consistent a determinar el marc regulador de les activitats d'intermediació o connexió d'usuaris i serveis a través de plataformes o aplicacions digitals i la possibilitat, si és el cas, que aquestes activitats puguin ser sotmeses al règim d'intervenció administrativa propi de la normativa sectorial de transport.Per això, la sala admet el recurs de la Generalitat contra una sentència del passat mes d'octubre del Jutjat Contenciós-Administratiu número 15 de Barcelona, que va estimar un recurs d'Uber contra una multa de 4.001 euros que la Generalitat va imposar a la plataforma per "la contractació com a transportista o la facturació en nom propi de serveis de transport públic de viatgers en vehicles de fins a 9 places sense ser prèviament titular d'autorització de transport".En el seu recurs, la Generalitat considerava que la sentència del jutjat barceloní obviava que l'activitat d'Uber, "tot i la utilització d'una plataforma on-line, constitueix essencialment una activitat de transport que requereix el corresponent títol habilitant". Per això, l'exoneració als conductors de tenir aquest títol implicaria, segons la Generalitat, una "distorsió del sistema de regulació del transport de viatgers que suposa una desregulació 'de facto' del sector" i "col·loca la resta d'operadors en una posició clarament desavantatjosa".Així, tot i que Uber es presenti com una intermediària entre conductors i usuaris, el Govern incidia que la seva pràctica s'assimilava quasi completament a la d'un taxi, ja que l'empresa estableix tarifes, gestiona trajectes, cobraments i pagaments, estableix condicions d'accés al servei per part dels conductors i els forma prèviament. imposant-los normes de conducta.En la seva interlocutòria, de 14 pàgines, el Suprem recorda que la decisió també està pendent d'una qüestió prejudicial presentada davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per un altre jutjat barceloní, i que la seva pròpia sentència tindrà "transcendència jurídica i econòmica per al sector".
