L'extinent d'alcalde va dir als policies locals que decomissar les pancartes era desproporcionat, anava contra la llibertat d'expressió i era fruit d'una ordre "irregular" de fiscalia
ACN
Barcelona.-El regidor i extinent d'alcalde de Badalona José Tellez ha assegurat aquest dijous davant de la magistrada que l'ha jutjat per un delicte de desobedincia que tornaria a agafar els cartells independentistes que la Gurdia Urbana de la ciutat havia decomissat i depositat al cotxe policial. Segons ell, només defensava la llibertat d'expressió, i va considerar "desproporcionat" que la policia local retirés les pancartes als seus propietaris. De fet, creu que l'acció policial obea a una ordre "irregular" de la fiscalia, i que el cas ha arribat a judici perqu la nit del 25 de setembre del 2017 el president d'mnium, Jordi Cuixart, era al lloc dels fets. La fiscalia li demana sis mesos de presó i sis d'inhabilitació per desobedincia greu a l'autoritat.
Els fets que s'investiguen es remunten a la nit del 25 de setembre del 2017, pocs dies abans del referndum de l'1-O i amb una instrucció vigent de la fiscalia que ordenava a tots els cossos policials, inclosos els locals, que decomissessin tots els elements que servissin per preparar, instar a la participació i fer difusió del referndum. Cinc persones havien penjat tres cartells a la cntrica avinguda Francesc Layret de Badalona amb els lemes 'Hola Europa' i 'Hola República', que incloen la paraula 'sí'. Anaven amb una escala per penjar els cartells dalt dels fanals. Un cotxe patrulla els va detectar i els va decomissar l'escala i els cartells, fins i tot els que duien als cotxes, i els va demanar els DNI.Els activistes van acatar les ordres policials amb correcció, per una d'elles va simular que trucava l'aleshores alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, per intentar convncer els agents que no s'enduguessin els cartells. Poc després van aparixer quatre o cinc activistes més, entre els quals hi havia Cuixart. Els nims es van escalfar, per la patrulla policial, formada per tres membres, no va veure necessari demanar reforos. En un moment determinat, Téllez tornava a casa en bicicleta i va veure la situació. Al lloc dels fets hi va arribar a haver una quinzena de persones, segons els activistes, i fins a 40 segons un dels policies, alguns dels quals haurien proferit insults com "feixistes" i "lladres" als policies, a més de dir-los que el 2 d'octubre haurien de marxar de Catalunya.Téllez, reconegut pels agents i pels activistes, va voler fer de "mediador" entre les dues parts. De fet, ha dit que hi havia certa tensió i nervis, per va veure els activistes tranquils i "determinats" a no marxar sense els cartells. Va parlar amb els activistes i va intentar convncer els agents que ja que havien retornat l'escala als vens, també els retornessin els cartells, perqu només estaven exercint la seva llibertat d'expressió i els cartells no feien referncia explícita al referndum. També els va dir que l'alcaldessa Sabater havia enviat un escrit a la fiscalia provincial en contra de la instrucció que ordenava a les policies locals fer de policia judicial i perseguir elements preparatoris del referndum. Segons l'antic govern badaloní, aquesta instrucció vulnerava un acord del 2015 que només atribua funcions de policia judicial a la Policia Nacional, la Gurdia Civil, les policies autonmiques i les policies locals de les grans ciutats espanyoles. Aquest escrit mai va ser respost, per Téllez ha recordat que el 27 de setembre, dos dies després, el TSJC va retirar les instruccions de la fiscalia i només va ordenar als tres grans cossos policials de Catalunya que perseguissin els preparatius del referndum.Els agents van dir a Téllez que estaven complint ordres dels seus superiors en base a la instrucció de la fiscalia, i que no pensaven retornar els cartells. Téllez, segons la seva versió, va sentir que una dona volia agafar els cartells i va avisar als activistes que no s'acostessin al cotxe. Als agents els va dir que ell assumia la responsabilitat i que per evitar "mals majors", alguna possible detenció i per preservar "la seguretat de tothom" agafaria els cartells. Va obrir una porta posterior del cotxe policial i va agafar els cartells que hi havia al seient del darrere. Els va retornar als activistes i aquests se'n van anar enmig de crits d'alegria. Els policies van aixecar acta tant del decomís dels cartells com de l'acció del regidor, que va ser identificat i citat a declarar l'endem a comissaria.Segons els policies, Téllez els va "exigir" que retornessin els cartells i quan no li van fer cas, el regidor va agafar-los del vehicle policial sense que els policies ho poguessin impedir per la gran multitud que hi havia a la zona. També han explicat que el regidor els va recriminar la seva acció amb l'expressió "ho esteu embolicant molt" i que Cuixart els va demanar que fessin la "vista grossa" davant de l'acció dels activistes. Els agents han explicat que el cos policial havia fet serveis similars en dies anteriors sense cap problema.Els cinc activistes inicials, testimonis de la defensa, han opinat que l'acció policial estava "fora de lloc" i que un agent els va dir que la seva encartellada "embrutava el carrer i no li agradava".Durant el judici també s'han vist uns vídeos gravats des d'un balcó on es pot veure parcialment l'acció policial, per no a Téllez agafant els cartells del cotxe.Per tot aix, la fiscalia demana la pena de sis mesos de presó i inhabilitació per la "conducta" de Téllez, i no les seves idees. Segons la fiscal, el regidor va "desautoritzar" i "menysprear" la policia i es va "posar per sobre de la jerarquia i la llei" de forma conscient, arribant a "fregar la prevaricació". Sobre l'ordre de la fiscalia a la policia local, ha dit que era legítima i estava emparada per la jurisprudncia del Tribunal Suprem.Per la seva banda, la defensa demana l'absolució allegant que no es pot condemnar per desobedincia si no hi ha un requeriment clar i directe de la policia a Téllez ni una ordre del regidor als agents. A més, també ha citat diversa jurisprudncia que situaria l'acció del regidor com un acte de desobedincia lleu, que des del 2015 es considera una infracció administrativa de l'anomenada 'Llei mordassa' i no pas un delicte penal. Entre aquests casos ha citat el d'un home que va mossegar un policia o el de l'expresidenta de Madrid Esperanza Aguirre que va fugir de la policia i va estar a punt d'atropellar un agent.En el seu últim torn de paraula, Téllez ha recordat que com a regidor va prometre per imperatiu legal complir i fer complir la Constitució, que "a banda de l'article 2 i el 155" també empara la llibertat d'expressió. Segons ell, amb la seva acció, va "salvar la imatge" de la policia de Badalona davant de les "ordres irregulars" i l'"excés i abús" de la fiscalia.El regidor també ha dit que abans del 2015 no havia tingut cap subordinat i que no estava acostumat a donar ordres. "M'hauria agradat que els agents haguessin tornat ells mateixos els cartells, com havien fet amb l'escala", ha dit.Tot i que la magistrada del jutjat penal número 7 de Barcelona, Maria Pilar Calvo, l'ha advertit de no fer allegats polítics, Téllez li ha recordat el context de tensió política d'aquells dies i ha afirmat que el d'aquest dijous és un "judici polític" perqu Cuixart era al lloc dels fets i és un dels episodis pels quals ser jutjat al Suprem. "Tornaria a fer el mateix, de la mateixa manera", ha concls.En sortir del judici, Téllez ha agrat les mostres de suport i solidaritat rebudes per part d'algunes desenes de persones i ha assegurat que si no és absolt per la justícia espanyola acudiran als tribunals europeus perqu ni ell ni molts sobiranistes faran "cap pas enrere en la defensa de la llibertat d'expressió". De fet, ha dit que se sent víctima d'una "persecució ideolgica" i creu que tot ha estat una "prdua de temps" i que la fiscalia hauria de perseguir altres tipus de delictes.
