El centre ubicat a Cornudella comparteix projecte amb les escoles de Prades, Poboleda i Ulldemolins
ACN
Cornudella de Montsant.-Lescola i linstitut de Cornudella de Montsant (Priorat) shan fusionat aquest curs per convertir-se en lInstitut Escola Montsant, el primer de Catalunya vinculat a una Zona Escolar Rural (ZER). El centre comparteix projecte amb les escoles rurals de Prades, Poboleda i Ulldemolins, que agrupen 90 alumnes més. La voluntat daquest projecte experimental al país és cohesionar i arrelar els alumnes al territori per contribuir a frenar la despoblació, segons explica a lACN la directora de linstitut escola, Mnica Ganduxé. Els gairebé 150 alumnes dentre P3 i 4t dESO han comenat el curs amb els nervis i lemoció habituals, i repartits en comunitats en lloc de cicles. El centre estrena espais i equipaments que els pares i mares van ajudar a adequar durant lestiu.
A tres quarts de nou del matí ha obert portes linstitut escola Montsant de Cornudella i els alumnes dinfantil i primria shan pogut retrobar amb companys i professors després de les vacances destiu. La presentació del claustre a crrec de la directora ha donat pas a una dinmica al pati que resumeix el tarann del projecte educatiu del centre. Amb lajuda dels pares, els infants han escrit el seu nom en unes rodones de fusta que més endavant es penjaran a lescola a mode de garlanda. Lobjectiu: reforar la cohesió i el sentiment de pertinena a linstitut escola. Fins el curs passat lescola Doctor Piñol i Aiguadé sintegrava a la ZER Montsant-Serra de Prades, de la qual també en formen part les escoles rurals dUlldemolins, Poboleda i Prades. Amb la fusió de lescola de Cornudella amb linstitut -tots dos ja subicaven en el mateix recinte-, la Doctor Piñol i Aiguadé ha deixat de formar part, administrativament, de la ZER. Tot i aix, els lligams entre totes elles es mantenen més que mai, ats que els alumnes dels collegis acabaran cursant la secundria a Cornudella. La nova directora de linstitut escola, Mnica Ganduxé, assenyala que amb la direcció de la ZER mantenen una mateixa mirada i un projecte educatiu compartit, i el compromís de treballar per la cohesió i la participació, no només dels pobles amb escola, sinó també daquells que no en tenen i hi aporten alumnes, com Capafonts, la Febró, la Morera i Escaladei. Pretenem ajuntar-nos per crear aquest vincle de zona i aconseguir frenar el despoblament, donant qualitat, destaca la directora. El Departament dEducació ha endegat aquesta prova pilot al Priorat amb la voluntat que esdevingui un referent a exportar a la resta del país. Una comissió de zona rural integrada per representants dels ajuntaments de lrea dinfluncia i les direccions dels centres vetlla pel desenvolupament daquest projecte educatiu comú. Ens hem conjurat tots: ajuntaments, Educació, docents i famílies per aconseguir que la nostra zona rural pugui ser pionera en mostrar que hi ha una manera de treballar que cohesiona i fa arrelar els alumnes al seu lloc de naixement, argumenta Ganduxé. La fusió permet trencar esquemes Arran de la unificació shan pogut guanyar espais per als alumnes, ats que els de la comunitat de grans -4t, 5 i 6 de primria- shan traslladat a la primera planta de ledifici de linstitut. Aix ha perms alliberar espais de ledifici de lescola que feien molta falta, segons apunta la secretria de lAMPA de lescola, Núria Crivillé. Lassociació de mares i pares assegura que estan tots molt illusionats amb el nou projecte i confien que lincrement de recursos que sels ha proms amb el nou model, arribi. La nova realitat del centre ha perms unir grups i treballar per comunitats en lloc de cicles: els petits són els de P3, P4 i P5; els mitjans són els de 1r, 2n i 3r de primria; els grans són els de 4t, 5 i 6, i els joves són els de 1r, 2n, 3r i 4t dESO. Aix permet que hi hagi més professorat alhora incidint en cada comunitat per poder donar resposta a la diversitat i una atenció més individualitzada, explica la directora. El centre disposa de 20 places i mitja de professorat. A més, amb la redistribució despais també sha optat per anar suprimint les típiques classes amb taules i cadires per zones amb diferents ambients. Implicació dels pares i mares en la millora de les installacionsLa transformació metodolgica, doncs, també ha anat lligada a la transformació de lespai. Aquí els pares i mares han jugat un paper clau, en la línia de la voluntat de fomentar la participació i una escola oberta. Mitjanant una comissió de Benestar i Aprenentatge els adults shan pogut implicar en millorar el centre més enll del qu permetien els recursos disponibles, sempre limitats. Durant els mesos de juliol i agost els pares i mares, docents i alumnes van participar en quatre jornades de treball en qu van pintar, moure i muntar mobles, o fer cortines, entre daltres. En Pau Escriu, veí de Siurana, és un dels pares que va respondre a la crida del centre. Cadascú hi ha aportat el temps que tenia i les seves capacitats per tal que el collegi es transformi tant en la vessant metdica com física. Els nens veuen que els pares formen part de lescola i que lescola forma part de casa seva, destaca en Pau, pare den Guillem, que enguany ha comenat a P4. A més, el centre organitza tota mena dactivitats i iniciatives participatives que, alhora de fomentar la cohesió, també serveixen per recaptar fons i seguir millorant les installacions.
