Publicado 31/01/2019 18:15

AMPLIACIÓ:El POUM de Lleida preveu transformar la zona dels Camps Elisis, traslladant el recinte firal i construint habitatges

L'Ajuntament accepta incloure la Mariola com a barri on invertir si es vol edificar en zones d'expansió, al perímetre de la ciutat

ACN

Lleida.-El nou Pla d'Ordenació Urbanística (POUM) que proposa l'Ajuntament de Lleida preveu transformar per complet els Camps Elisis i els seus voltants en vint anys. L'alcalde de la ciutat, Flix Larrosa, ha concretat aquest dijous que el nou POUM preveu traslladar el recinte firal a la zona de l'antiga Hípica i crear així un "complex firal de referncia, més modern que reforci la capitalitat de Lleida com a centre de negocis", en una superfície de dotze hectrees i mitja. Així, on són ara els pavellons s'hi podrien construir 371 habitatges. Per altra banda, la Paeria plantejava que, com a condició per edificar en zones d'expansió, al perímetre de la ciutat, les empreses haguessin d'invertir també al Centre Histric. La Generalitat ha proposat incloure també la Mariola i la Paeria ho far. L'objectiu és aconseguir rehabilitar o reconstruir 2.100 habitatges, entre el Centre Histric i la Mariola.

L'alcalde de Lleida, Flix Larrosa, ha destacat en una trobada amb periodistes que la Comissió Territorial d'Urbanisme ha donat el seu vistiplau al model plantejat pel nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida i n'ha destacat les seves característiques innovadores. Pel que fa als terminis d'aprovació provisional del POUM al ple municipal, l'alcalde ha assenyalat que ha iniciat una ronda de contactes amb els portaveus dels grups municipals per tractar sobre aquesta qüestió. Ara, ha afegit, s'hauran de fer les modificacions que es considerin oportunes per incorporar les observacions de la comissió i quan estigui llest el document s'establir el calendari per la seva aprovació provisional. El paer en cap ha afirmat que confia que ser abans de les eleccions.Entre les principals característiques d'aquest nou mapa urbanístic s'hi troben l'aposta per la contenció del creixement urbanístic; la designació de sl urbanitzable no delimitat com a gran reserva pel creixement demogrfic futur de la ciutat vinculant el seu desenvolupament a la inversió en la regeneració del Centre Histric; la renovació del teixit urb de l'Eixample de la ciutat per guanyar qualitat urbana; les previsions d'habitatge social; les dotacions de zones verdes i equipaments; la definició de l'Horta com a espai singular a consolidar per potenciar l'activitat agrria; la posada en marxa de nous sectors econmics com el de Torreblanca-Quatre Pilans amb una aposta especial per la logística; i l'impuls al patrimoni amb el Pla especial del riu Segre i el Pla especial del Turó de la Seu Vella.Larrosa ha explicat que la Comissió d'Urbanisme ha plantejat algunes consideracions de carcter tcnic que no qüestionen el model proposat i que ara s'analitzaran per valorar la seva inclusió en el document que es portar a l'aprovació del ple. Entre altres, fan referncia a la regulació de les urbanitzacions amb dficits a l'Horta i als mecanismes de gestió per vincular la inversió al Centre Histric amb el desenvolupament de nous sectors urbanitzables a la perifria, una possibilitat que també s'ampliar a la Mariola. "Per cada metre quadrat de sostre que desenvolupi al Centre Histric, es podran qualificar terrenys que permetin desenvolupar deu metres quadrats de sostre al perímetre de la ciutat", ha explicat el coordinador tcnic municipal de plantejament urbanístic, Joan Blanch.Blanch ha especificat que al Centre Histric hi ha 7 rees d'innovació social i urbana, que requereixen tirar a terra els edificis existents i construir-hi de nous, i 9 rees de rehabilitació urbana, que requereixen la rehabilitació dels edificis existents. En total al centre histric es podria actuar sobre 1.800 habitatges i a la Mariola en uns 300. Pel que fa al perímetre de la ciutat on es podria edificar de nou, Blanch calcula que s'hi podrien construir uns 19.400 habitatges.Un nou recinte firal més modernDins del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, s'estableix també la futura ordenació del sector de Fira de Lleida, que viur una transformació important a llarg termini. L'alcalde ha destacat que a la Comissió també es va avalar la proposta del POUM per implantar un nou recinte firal a la ciutat que inclour el recinte de l'Hípica, que ara s'est arranjant per fer-hi un nou espai polivalent, i l'espai que queda entre el Canal de Sers, el pont de Pardinyes i la via ferroviria, d'unes 12,5 hectrees."Ens permetr desenvolupar un nou model de Fira més modern, més avanat, més preparat i que refora també la capitalitat de Lleida com a centre de negocis. Plantegem una operació que sigui sostenible econmicament i que ens consolidi de facto com la segona ciutat firal de Catalunya", ha afirmat l'alcalde. Dilluns l'alcalde es reunir amb el president de la Cambra de Comer i de la Comissió Delegada de Fira de Lleida, Joan Simó, i ben aviat amb la resta de patrons per treballar en aquest projecte.La proposta inclou refer l'estructura firal, de manera que els espais firals existents, que tenen una superfície total de 57.000 metres quadrats, passin a ser residencials amb un mxim de 371 nous habitatges que tancaran aquest sector del barri de Cappont. Aquesta actuació es complementar amb una nova ampliació dels Camps Elisis cap al vial de Victoriano Muñoz que, juntament amb una nova franja verda prevista al carrer Santa Cecília, far que les zones verdes en aquest sector arribin al 47%, molt per sobre de l'habitual i del que fixa la llei."La Meta i els Docs seran municipals"L'alcalde també ha volgut deixar clar la situació de la Farinera La Meta. A l'estació s'ha fet una revisió del Pla de Millora Urbana vigent, que ara s'est negociant amb el Govern espanyol, ja que és el propietari majoritari amb un 60% de titularitat, i que abasta també l'rea dels Docs i La Meta, ha explicat. "Tenim una opció de compra documentada i pactada amb la titularitat que es va aturar de forma acordada, a l'espera que s'adopti el nou Pla de Millora Urbana de l'Estació, per una qüestió de lleialtat entre les parts", ha declarat. El Pla definir els aprofitaments previstos en tot aquest sector.En cap moment s'han negociat els usos que acolliran aquests edificis, que tenen uns condicionants constructius importants, ha afegit l'alcalde. "La vocació absoluta que tenim és que La Meta i els Docs han de ser municipals per dinamitzar tot aquell sector de Príncep de Viana. La voluntat és la mateixa", ha concls el paer en cap.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés