Actualizado 17/09/2018 20:57

AMPLIACIÓ:El ple de Girona fa un pas més per treure a concurs la ràdio municipal només amb el suport del PPC i Cs

L'Ajuntament aprova una moció per reclamar que tots els estrangers residents a la ciutat tinguin dret a vot a les municipals

ACN

Girona.-El ple de Girona ha fet un pas més per treure a concurs la ràdio municipal durant un termini de dos anys. Actualment, qui es fa càrrec de l'emissora és Televisió de Girona, però només de manera temporal (ja que l'equip de govern li va cedir el servei quan Fem Girona va deixar d'emetre). Avui, el ple ha aprovat de manera definitiva l'establiment de servei públic i el reglament de la ràdio, un pas imprescindible per tirar endavant el concurs. Però l'equip de govern només ha rebut els suports del PPC i Cs. La resta de l'oposició (ERC, la CUP i el PSC) hi han votat en contra, criticant que CiU ha dut a terme "una política erràtica" amb la ràdio i no ha sabut "trobar" els consensos necessaris. El més crític ha estat el regidor de la CUP, Lluc Salellas, que ha retret obertament a l'equip de govern "haver-se aliat" amb aquells qui volien "acabar" amb el model de ràdio i televisió pública catalanes. D'altra banda, l'Ajuntament ha aprovat per àmplia majoria una moció per reclamar que tots els estrangers residents a la ciutat tinguin dret a vot a les municipals del 2019.

El servei de ràdio municipal ha passat repetidament per ple al llarg dels darrers mesos. A finals de juny, Girona Ràdio SL –que emetia sota la marca Fem Girona- va posar fi a les emissions, després que s'acabés el contracte i no s'arribés a cap acord amb l'Ajuntament per renovar-lo. A partir d'aleshores, i de manera provisional, l'equip de govern va cedir el servei a Televisió de Girona.La intenció és que la ràdio municipal surti a concurs per un termini de dos anys a partir del gener del 2019. Abans, però, calia aprovar tant l'establiment de servei públic com el reglament de la ràdio. Un document que, entre d'altres, estableix quin tipus d'actes es cobriran en directe i com es donarà veu a les entitats i als diferents grups polítics.Aquest tràmit és, precisament, el que ha passat pel ple municipal d'aquest setembre. Però l'equip de govern pràcticament s'ha quedat sol a l'hora de rebre suports. Tan sols ha rebut els vots a favor del PPC i Cs. La resta de l'oposició (ERC, la CUP i el PSC) hi han votat en contra.La tinenta d'alcalde, Maria Àngels Planas, ha recordat que, des d'un inici, l'equip de govern es va oposar a municipalitzar el servei. "Aquesta era una línia vermella que no volíem traspassar", ha dit. Planas també ha avançat que el concurs es farà per un termini de dos anys (i no d'un any prorrogable a un altre, com s'havia plantejat en un principi). "Si no ho féssim així, gairebé segur que quedaria desert", ha precisat.Política "erràtica"Durant el debat, socialistes, republicans i cupaires han retret a l'equip de govern haver dut a terme una política "erràtica" amb la ràdio municipal. També han criticat que CiU no hagi sabut buscar consensos amb els diferents grups de l'oposició a l'hora de pactar el futur de l'emissora i hagi practicat el "sectarisme".Tant el PSC com la CUP, a més, també s'han fet ressò que l'equip de govern hagi buscat l'acord del PPC i Cs per assegurar-se que el reglament de la ràdio municipal tirés endavant. La portaveu socialista, Sílvia Paneque, ha dit que el pacte amb Cs els ha "sorprès". I el regidor de la CUP, Lluc Salellas, ha criticat obertament que CiU s'hagi "aliat" amb aquells partits que volien "acabar" amb el model de la ràdio i la televisió pública catalanes i que són els qui han "enviat a declarar els responsables de la CCMA".Per al dret de vot de tots els estrangersD'altra banda, el ple d'aquest setembre ha aprovat una moció per reclamar que tots els estrangers residents a la ciutat tinguin dret a vot a les municipals del 2019. L'escrit, presentat per la CUP, critica que la legislació espanyola "limita enormement" el vot dels immigrants, i que en els propers comicis, a Girona ciutat, n'hi haurà fins a 14.000 que no podran anar a les urnes "tot i haver establert les seves vides aquí".A més, la moció també recull que, "bona part" d'aquells residents estrangers que sí que poden votar (en concret, fins a 6.000) desistiran de fer-ho per "desconeixement o dificultats en la tramitació". La moció també lamenta "l'ús partidista" que algunes forces polítiques fan de la immigració.El text reclama a l'Estat que modifiqui la llei per permetre el dret a vot de tots els estrangers que portin mig any residint aquí, i que el Parlament treballi "per fer efectius els drets de la ciutadania". La moció ha tirat endavant per àmplia majoria, amb els vots a favor de la CUP, el PSC, ERC i CiU, i els vots en contra del PPC i Cs.Al ple d'aquest setembre també hi ha passat una altra moció. En aquest cas, qui l'ha presentada ha estat Cs, reclamant que es condemnés "la violència a Catalunya" i criticant "la radicalització per part de diversos sectors de l'independentisme". La moció només ha rebut el suport de la regidora del PPC. La resta de grups hi han votat en contra, criticant el "cinisme" de Cs a l'hora de presentar-la.Per últim, al ple també s'ha donat compte d'un decret d'alcaldia mitjançant el qual l'Ajuntament es dona de baixa de la Red Española de Ciudades Saludables. Anteriorment, també ho havia fet de la Red Española de Juderías.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés