Publicado 15/10/2019 23:07:08CET

AMPLIACIÓ:El ple de Girona condemna la sentència "repressiva" i "política" de l'1-O, reclama l'amnistia i exigeix diàleg a l'Estat

Cs deixa les cadires buides i el PSC vota en contra la moció perquè creu que no és moment "d'afegir més llenya al foc"

ACN

Girona.-Girona s'ha afegit aquest vespre als centenars d'ajuntaments catalans que han aprovat mocions de rebuig a la sentència de l'1-O. El text, que han presentat conjuntament JxCat, ERC i Guanyem, critica que la sentència és clarament "repressiva" i "política", reclama l'amnistia, defensa la via pacífica de l'independentisme i exigeix diàleg amb l'Estat. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha definit el veredicte del Suprem com una "barbaritat" i ha demanat que el PSC se sumés a la moció perquè allò que posa de relleu és que "el dret a l'autodeterminació és lícit" i que els empresonaments dels qui el defensen no són ni "ètics, ni justos ni humanitaris". Els socialistes, però, han votat en contra i Cs –com ja havia anunciat- no ha ni assistit al ple.

Ple extraordinari a Girona de rebuig a la sentència de l'1-O. La moció que han consensuat JxCat, Guanyem Girona i ERC ja subratlla, d'entrada, que la democràcia a l'estat espanyol "mostra símptomes inequívocs d'estar tocada de mort". Defineix el procés al Suprem com un "judici polític" que mai s'hauria d'haver produït i afirma "alt i clar" que "votar no és cap delicte". El text critica que el judici i la sentència de l'1-O han desembocat en un "estat d'absoluta excepcionalitat". "Es posa de manifest que l'aparell de l'Estat actua intentant abolir la pluralitat política i vulnera la legitimitat del poble de Catalunya a decidir lliurement", recull la moció, enarborant la bandera del dret a l'autodeterminació.JxCat, ERC i Guanyem recullen que viuen "amb tristor" i indignació la sentència, que ha suposat "una vulneració dels drets polítics i individuals" de les persones "condemnades, de les preses i exiliades polítiques". "Reclamem la seva llibertat, perquè no han comès cap delicte", afegeixen els tres grups. "Aquesta sentència, però, no ens atura; al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78", asseguren JxCat, ERC i Guanyem. I en aquest punt, els grups municipals demanen a l'uníson que hi hagi qui escolti a l'altra banda. "Plantem cara a la voluntat repressora de l'estat espanyol, i ho fem mobilitzant-nos, reclamant diàleg, reivindicant la via política i democràtica de resolució del conflicte", diu l'escrit.Per contra, la moció critica que l'Estat s'ha instal·lat en una actitud "sostinguda" i ha "dimitit" de la seva "responsabilitat de donar resposta a les demandes de la ciutadania per via dialogada i pacífica". I aquí, els tres grups posen com a exemple el fet que les autoritats espanyoles "desoïssin" la resolució del grup de treball sobre detencions arbitràries de l'ONU sobre els Jordis."I aquesta actitud desoint qualsevol resolució, tractat internacional i totes les manifestacions pacífiques a favor de la independència i la república catalana, és molt greu", subratllen els tres grups. Per això, JxCat, ERC i Guanyem reivindiquen "justícia" i asseguren que es disposen a liderar "de nou" la lluita antirepressiva, democràtica, pacífica i favor dels drets i les llibertats.Rebuig, llibertat, amnistia i autodeterminacióLa moció que s'ha aprovat al ple extraordinari manifesta el "rebuig" a la sentència de l'1-O. Reclama la "llibertat immediata de tots els presos i presos polítiques" i n'exigeix "l'amnistia" tant per a ells com per als exiliats, "com a reconeixement de l'absència de cap delicte vinculat a la celebració del referèndum".L'escrit també mostra el compromís "amb el dret a l'autodeterminació" i el reivindica per resoldre "el conflicte polític existent". A més, referma el "caràcter pacífic i no violent" de l'independentisme i en condemna "tots els intents de criminalització". La moció consensuada per JxCat, ERC i Guanyem Girona exigeix a l'Estat que respecti la "legitimitat" de les institucions catalanes, dels seus electes i dels acords que prenguin "com a màxima expressió de la sobirania popular". Per últim, l'escrit mostra l'adhesió de l'Ajuntament de Girona a totes les mobilitzacions de rebuig a la sentència de l'1-O i es compromet a treballar "conjuntament" amb el Parlament i el Govern per crear una assemblea d'electes a favor "dels drets polítics i la llibertat"."L'autodeterminació, un dret lícit"L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha definit la sentència com una "barbaritat" i, sobretot, s'ha preguntat: "I ara, què?". Per a Madrenas, el veredicte del Suprem ha acreditat que l'Estat no respecta els drets fonamentals, ha laminat la confiança en la justícia espanyola i no ha aportat cap solució al conflicte. "I crec que d'això ens n'hem de lamentar tots, independentistes i no independentistes", ha dit.Madrenas ha dit, però, que cal acabar amb el "cinisme" d'aquells que, quan parlen "d'errors", els volen posar "a tots en el mateix sac". "Hi ha una diferència molt gran; i és que els independentistes hem estat constantment represaliats i empresonats per defensar la nostra ideologia", ha criticat. "Un estat democràtic no es caracteritza per fer anuncis dient que ho és, sinó per defensar les minories", ha afegit Madrenas. "I hi ha una absoluta desproporció cap als independentistes", ha dit. L'alcaldessa de Girona ha defensat, en aquest punt, que exercir el dret a l'autodeterminació i és "lícit", però que allò que no ho és, per contra, és "que per manifestacions pacífiques ens empresonin i condemnin; això no és humanitari", ha conclòs.El portaveu de Guanyem Girona, Lluc Salellas, ha dit que el veredicte del Suprem és "un clar retrocés de drets" i, interpel·lant directament el PSC, els ha demanat si trobaven "just" que s'hagin imposat condemnes de 9 anys "per manifestar-se amb un megàfon" (en referència als Jordis i al 20-S). A parer de Salellas, els socialistes són hipòcrites perquè, mentre es defineixen com a "progressistes", també "amenacen dia sí dia també amb el 155"."Som culpables"El portaveu de Guanyem s'ha autoinculpat, dient que ells també defensen "amb la cara ben alta" el dret a l'autodeterminació. "Som culpables de tallar carreteres, vies i aeroports, perquè volem un país més just per als nostres fills i filles", ha dit. "I l'Estat no ens farà innocents si parlem de drets i autodeterminació, no aconseguirà allò que vol tot i la por i la repressió", ha afegit.El portaveu d'ERC, Quim Ayats, ha criticat que la sentència de l'1-O "criminalitza" l'independentisme, ha definit el judici al Suprem com una "autèntica farsa" i ha dit que les condemnes són "injustes, arbitràries i desproporcionades". "S'ha avalat el relat de l'extrema dreta; aquesta sentència és la pitjor agressió judicial a Catalunya des de fa 79 anys, quan es va afusellar el president Companys després d'un judici sense garanties; i avui, moltes coses ens recorden perillosament a allò", ha subratllat.Per últim, la portaveu del PSC ha justificat el seu vot en contra dient que, tot i no "poder deixar de banda el problema humà" de les condemnes, els socialistes no volen posar "més llenya al foc". "Els condemnats no haurien de convertir-se ni en un ariet per la confrontació ni amb ostatges per la defensa d'una causa; des de Catalunya la resposta no pot ser altra que la serenitat, i cridar a buscar escenaris de confrontació no aportarà res positiu", ha dit la seva portaveu, Sílvia Paneque. Per Paneque, la sortida passa perquè "la política recuperi el protagonisme". I essent conscient –ha dit- que la negociació avui, després de la sentència és "´més difícil que mai", la portaveu socialista ha subratllat que aquesta és l'única via de solució "dins el marc de l'estat de dret".La moció ha tirat endavant per àmplia majoria amb els dinou vots que sumen JxCat, ERC i Guanyem Girona. El PSC hi ha votat en contra i els dos regidors de Cs –com ja va anunciar la formació taronja- no han ni assistit al ple extraordinari.

Titulars Aldia

Última Hora
Als comicis municipals del maig no s'hi va presentar cap candidatura
Àreu escull Iu Escolà com a alcalde en unes eleccions sis mesos després del 26-M
Als comicis municipals del maig no s'hi va presentar cap candidatura
Àreu escull Iu Escolà com a alcalde en unes noves eleccions sis mesos després del 26-M
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.