A més dels socialistes, la proposta ha comptat amb el suport del PDeCAT, ERC, CUP, mentre que Cs i PP s'han pronunciat en contra
ACN
Lleida.-El Ple de la Diputació de Lleida ha aprovat una moció per rebutjar "qualsevol lliurament" a les institucions aragoneses de les obres conservades al Museu de Lleida, entre les quals les 44 peces originàries del monestir de Sixena però també l'art de les parròquies de la Franja, "aprofitant la situació d'excepcionalitat política generat per l'aplicació de l'article 155". El text també demana al ministre Méndez de Vigo que "no prengui cap decisió al respecte "abans de la restitució del Govern legítim de Catalunya". La moció s'ha aprovat amb els vots del PDeCAT, ERC, CUP i també dels diputats del PSC, mentre el diputat d'UA no ha participat a la votació. D'altra banda, el Ple ha donat llum verda al pressupost de la institució per al 2018, que ascendeix a 129,3 MEUR, un 5,17% més que l'actual. l'equip de govern del PDeCAT ha comptat amb el suport del PSC i UA i les abstencions d'ERC i PP per tirar endavant els comptes. La resta de grups (Cs i la CUP) s'hi ha pronunciat en contra.
El Ple de la Diputació de Lleida ha manifestat el seu suport al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal en la seva tasca "de conservació, estudi, divulgació i, molt especialment, en la defensa de la col·lecció i de la unitat de l'art". Així mateix, ha rebutjat que el ministre Íñigo Mendez de Vigo, exercint provisionalment com a titular del Departament de Cultura, pugui utilitzar l'aplicació de l'article 155 per lliurar a l'Aragó l'art dipositat al museu lleidatà, en concret les 44 peces originàries del monestir de Sixena però també les 113 obres procedents de parròquies de la Franja de Ponent. La moció, presentada conjuntament pel PDeCAT, ERC, CUP, PSC i Unitat d'Aran, també demana a Méndez de Vigo que "no es prengui cap decisió al respecte -d'aquestes 157 obres d'art en litigi- abans de la restitució del govern legítim de la Generalitat", i rebutja que el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports "prohibís" a la Generalitat recórrer el requeriment del jutjat de primera instància número 1 d'Osca que insta Méndez de Vigo a fer efectiva l'entrega de les 44 peces artístiques del monestir de Sixena. La diputada del PP, Dolors López, ha expressat el compromís dels populars lleidatans amb la defensa de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida, mentre no hi hagi una sentència ferma en relació amb l'art de Sixena. Per la seva banda, la representant de Ciutadans ha votat en contra de tots els punts de la moció. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha posat en valor la tasca duta a terme per la institució, al costat del Departament de Cultura, a través dels respectius serveis jurídics, en la defensa de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida. Reñé ha criticat que l'aplicació del 155 hagi portat a l'actual situació en què el ministre de Cultura pugui exercir l'entrega de les obres i ha reclamat a Méndez de Vigo que abans de prendre qualsevol decisió al respecte "s'informi bé d'una realitat que li és llunyana" perquè les peces del monestir de Sixena "van ser adquirides legalment" per la Generalitat, formen part de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida i, a la vegada, "estan protegides per la Llei de patrimoni català". Reñé també ha recordat que el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal va acordar unànimement el 2016 emprendre des de l'ens "totes les accions jurídiques i legals per protegir la unitat de la col·lecció". El president de la Diputació ha remarcat que aquest acord interpel·la a tots els membres del Consorci (Departament de Cultura, Diputació, Paeria, Bisbat de Lleida i Consell Comarcal del Segrià) i, per tant, ha demanat a Méndez de Vigo que com a persona que ostenta provisionalment –en aplicació de l'article 155- la presidència del Consorci i la conselleria de Cultura "atengui les lleis catalanes i l'acord del 2016". Malgrat donar suport al conjunt de la moció, el portaveu del PSC, Enric Colom, ha afirmat que "el 155 no és la culpa de tot, ni la salvetat de tot i molt menys l'aprofitament d'alguna cosa" i ha reclamat que l'aplicació d'aquest article no s'hauria d'utilitzar per resoldre el cas de Sixena, que, segons Colom "s'hauria de resoldre per la via política i no per la via jurídica". El portaveu socialista ha parlat de "l'ex-president i dels ex-consellers" per referir-se al als membres del "Govern legítim" a què fa referència un dels punts de la moció, tot i votar-hi a favor. El Ple exigeix l'alliberament "immediat" dels "presos polítics"D'altra banda, el Ple de la diputació lleidatana ha avalat, amb els vots del PDeCAT, ERC i la CUP, la moció presentada conjuntament per aquestes tres formacions exigint "l'immediat alliberament de tots els presos polítics, que ho són malgrat haver actuat de manera pacífica, democràtica i sota mandat del poble català expressat al Parlament". El text aprovat també expressa el suport de la institució al "Govern legítim de la Generalitat" i reclama a les instàncies fiscals i judicials, "d'acord amb el dret", la retirada de "tots els càrrecs contra el president i els membres el Govern legítim de Catalunya, contra els membres de la Mesa del Parlament, contra els presidents de l'ANC i Òmnium, així com altres càrrecs polítics que han actuat en tot moment d'acord amb el principi democràtic". Des del PP i Cs han negat l'existència de "presos polítics" a l'estat espanyol, argument que han utilitzat per justificar els seus vots contraris al text.Per contra, no ha prosperat la moció presentada pel PSC i UA sol·licitant l'aplicació d'una solució, "amb tot el respecte a l'Administració de Justícia i a la independència del poder judicial", que "permeti la sortida de la presó del vicepresident i de set consellers de l'anterior Govern, així com dels màxims responsables de l'ANC i Òmnium Cultural". La proposta només ha rebut el suport dels representants socialistes, mentre la resta de grups hi ha votat en contra. Reñé rebutja retirar el retrat de Carles Puigdemont del saló de plensLa diputada popular Dolors López ha demanat la retirada del retrat de Carles Puigdemont del saló de plens, donat que "ha estat destituït i ja no és el president de la Generalitat", petició a la qual el president Joan Reñé ha respost que es faria, "en tot cas, quan el país tingui un elegit democràticament a les urnes, canviarem la foto com hem fet sempre". Durant la sessió, els diputats republicans han delegat cartells reclamant l'alliberament dels "presos polítics" i en defensa de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida. Així mateix, tots els representants del PDeCAT i d'ERC han assistit al Ple amb un llaç groc penjat en les seves vestimentes. Llum verda al pressupost 2018, amb els vots del PDeCAT, PSC i UA i les abstencions d'ERC i PPEl Ple de la Diputació de Lleida, corresponent al mes de novembre, també ha servit per donar llum verda al pressupost de la institució per al 2018 plantejat per l'equip de govern del PDeCAT i que ha sumat el suport del PSC i UA, a més de les abstencions d'ERC i PP, mentre Cs i la CUP l'han rebutjat. Els comptes de la institució, que també inclouen els organismes autònoms i aportacions a consorcis, ascendeixen a 129,3 milions d'euros, un 5,17% més que els de l'actual exercici. Joan Reñé ha qualificat el pressupost de "municipalista", "socialment compromès" i "econòmicament dinàmic" i ha remarcat que es tracta "del més ben dotat en volum" de la història de la institució. Més de 50 milions d'euros, és a dir més del 40% del total del pressupost, aniran a parar de forma directa -a través de plans o línies de suport- als ajuntaments del territori perquè puguin dur a terme actuacions o garantir diferents serveis als respectius municipis. L'increment ve donat especialment per l'increment d'ingressos provinents a les aportacions del Feder, a la contractació del crèdit per desplegar el Pla extraordinari de reforç municipal 2017-2018 –amb una dotació de més de 10 milions d'euros per l'any vinent- i també a l'augment dels recursos corresponents a la participació de la diputació lleidatana en els impostos de l'Estat. Un 14% més de recursos per als organismes autònomsEl projecte de pressupostos preveu incrementar l'any vinent un 14% l'aportació als organismes autònoms de la Diputació de Lleida perquè puguin disposar de més recursos per al seu funcionament i oferir més serveis. Així, l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) rebrà 6,8 milions d'euros; l'Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals (OAGRTL), 6,3 milions d'euros; el Patronat de Promoció Econòmica, 2,3 milions, mentre al Patronat de Turisme es destinaran 4,4 milions d'euros.Més de 17 MEUR en salut pública En l'àmbit de la salut pública, el pressupost preveu destinar 17,7 milions d'euros en equipaments, programes de salut, consultoris mèdics i actuacions als hospitals lleidatans, entre altres actuacions. L'aportació en l'àmbit social serà de 7,7 milions d'euros en programes propis i amb col·laboració amb els ajuntaments i consells comarcals i en ajuts a entitats del territori. Pel que fa a carreteres, els comptes hi consignen 2,5 milions d'euros -uns 500.000 euros més que enguany, però a aquesta xifra s'hi haurà de sumar el romanent de tresoreria que s'obtingui un cop es liquidin els comptes del 2017, fet que permetrà que les actuacions en carreteres l'any vinent superin els 10 milions d'euros. A noves tecnologies s'hi destinen 4,9 milions d'euros, per tal de seguir amb l'aposta d'implementar l'administració electrònica. Altrament, els comptes destinen 3,8 milions d'euros a llars d'infants i als serveis de menjadors i transport escolar; al Pla d'arrendaments i subministraments locals, 1,8 milions; al Pla de Finançament d'inversions per a la millora de la gestió de l'aigua d'ús públic, 1,8 milions d'euros; al Pla d'ajuts a manteniment de camins, 1,4 milions; als convenis d'assistència financera i de servei de SAT amb els consells comarcals, 2,2 milions, així com la previsió d'un nou Pla PUOSC en conveni amb la Generalitat de Catalunya, 1 milió d'euros més, entre altres.La partida del personal es veurà incrementada un 6,47%, per tal de poder cobrir mitjançant la contractació aquelles places que han quedat vacants de treballadors que han causat baixa en els darrers anys, per l'increment de l'1,5% en les retribucions del personal i per la creació de noves places de personal que s'encarregarà de la gestió dels plans Feder i dels Projectes d'especialització i competitivitat territorial (PECT).La institució preveu tancar el 2018 amb una ràtio de deute del 53%Segons ha explicat la vicepresidenta Rosa Maria Perelló, amb aquests comptes la voluntat és mantenir el nivell d'endeutament de la Diputació de Lleida i tancar el 2018 amb una ràtio de deute sobre els recursos ordinaris liquidables de prop del 53%. En aquest sentit, ha destacat amb el Pla d'amortització del deute posat en marxa el 2011 s'ha aconseguit reduir en aquests anys a la meitat el deute de la institució, tot i les operacions de crèdit i de tresoreria que s'han dut a terme per tal de poder implementar actuacions com ara el Pla extraordinari de suport al món local 2017-2018. Increment del 2% dels sous dels membres electes de la diputació lleidatanaEn un altre àmbit, el Ple ha aprovat la definició de l'estructura dels òrgans directius així com la plantilla de personal de la Diputació de Lleida i dels seus organismes autònoms, després d'una sentència que va anul·lar quatre càrrecs directius de la institució. Així mateix, el Ple ha donat llum verda a incrementar un 2% les retribucions dels membres electes de la diputació lleidatana, punt que ha estat rebutjat per la CUP i Cs.
