Publicado 31/10/2019 15:31

AMPLIACIÓ:El Pla d'Acció dels cítrics prioritza incentivar el mercat de proximitat i evitar que se'n consumeixin d'importats

El sector es recupera de la dura campanya de l'any passat per preveu que la producció tornar a caure

ACN

Tortosa.-Cada catal consumeix de mitjana 27 quilos de cítrics a l'hivern. Si es consumissin de les Terres de l'Ebre, el sector no n'hauria d'exportar cap. Per aquest motiu, un dels eixos del nou Pla d'Acció que passa per incentivar el mercat de proximitat i evitar que es consumeixin cítrics importats. Els pagesos també es comprometen a innovar i millorar la venda a través de la IGP Clementines de l'Ebre, s'agruparan en associacions i buscaran nous canals i mercats per vendre fora. El sector es recupera encara d'una nefasta campanya l'any passat, amb preus rebentats per la competncia africana i la devastació dels temporals de la tardor passada. Fonts sindicals auguren que la producció tornar a caure, a la meitat possiblement.

La consellera ha presentat, aquest dijous a la Cambra de Comer de Tortosa, el Pla d'Acció dels cítrics, un treball conjunt entre el Departament d'Agricultura i el sector per definir les estratgies i establir els mecanismes per fer front a la crisi que s'arrossega. "Ens hem arremangat i requeria un treball previ, de cogestió, per abraar la quimera que no és altra que els cítrics de lEbre 'vitaminin' tot el país i es 'vitaminin' ells mateixos i que bateguin, perqu el sector productor pugui viure d'all que fa, que, a més a més, ho fa molt bé", ha remarcat. En aquest Pla s'hi ha treballat des del mes de maig amb la participació d'organitzacions professionals agrries, productors, cooperatives, empreses, membres de la Indicació Geogrfica Protegida (IGP) Clementines de les Terres de l'Ebre, cadenes de distribució i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA). Té quatre eixos d'actuació, amb diferents mesures i accions específiques que s'aniran implementant. D'una banda, la Taula per a la Innovació i la Qualitat dels Cítrics de l'Ebre ser un eix de refor juntament amb les mesures de millora de la qualitat a partir de la IGP com a espai central i de reconeixement del producte i la seva qualitat. També es treballaran eines per arribar a canals i mercats de comercialització internacionals que poden ajudar a millorar la posició competitiva i fer front als reptes de mercat dels prxims anys. I finalment el sector, agrupar la producció, a través d'associacions de productors que permetin utilitzar instruments com pot ser la circumscripció econmica.Tanmateix, el quart eix del Pla d'Acció és prioritari. El sector dels cítrics ebrencs ha de millorar el reconeixement, el potencial de venda de proximitat i reforar el mercat catal. De cara els prxims anys s'han d'incrementar les vendes a Catalunya i es faran estudis de posicionament del producte i campanyes de promoció per aconseguir una major visibilitat i consum del producte a Catalunya. També es vol millorar la relació entre la producció i la distribució catalana."Cal enfortir el mercat catal i interior, on hi ha molta feina a fer. Igual que el 80% del país no saben que els préssecs tenen gust perqu no en consumeixen de proximitat, la gent no sap que al sud del país fem uns cítrics de qualitat extrema, boníssims i deliciosos. Ho desconeixen i aix és que alguna cosa no hem fet prou bé", ha lamentat la consellera. De fet, segons l'anlisi interna del sector, el consum de cítrics per cpita a Catalunya és de 27 quilos. Com s'ha apuntat en la presentació del Pla, si tot aquest volum de consum fos de cítrics de l'Ebre, el sector no tindria marge ni pensar en les exportacions. El cítric més consumit a les llars catalanes és la taronja, seguida de la mandarina i la llimona. Les Terres de lEbre, en concret el Montsi i el Baix Ebre, concentren gran part de la superfície de cítrics catalana. El mandariner i el taronger concentren un 99,91% de la superfície i un 99,98% de la producció de l'any 2017. El nombre de cultius va minvar en 1.095 hectrees, un 10,54% entre 2011 i 2017 i també la producció, amb 68.392 tones de cultiu menys, un 37,17%, en el mateix període. Pel que fa a les exportacions, els dos principals cítrics (mandarina i taronja) han disminut un 11,75% i un 3,15%, respectivament, en els darrers set anys. Les importacions, en canvi, han augmentat un 65,1% en el període entre els anys 2015 i 2018. Els principals orígens són Portugal, Egipte i Sud-frica. Justament els acords comercials amb aquests pasos va rebentar els preus just a l'inici de la campanya. "Si fóssim un estat, m'atreveixo a dir que com a ministra dels pagesos i pageses, aquest acord comercial no l'hauríem votat, segur, perqu perjudica els nostres productes. No faig futurologia", ha criticat Jord. "Tenim poc marge i hem de posar en valor els nostres productes, potenciar i explicar per a qu el consumidor spiga all que compra, d'on compra la mandarina i la llimona. Hi ha motles coses a fer malgrat que aquest acord comercial no ens el podem petar", ha afegit.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés