Un espectacle audiovisual pioner enllaça la geometria de la cúpula de l’edifici dissenyat per Gaudí per encàrrec d’Eusebi Güell amb el so de l’orgue
ACN
Barcelona.-El Palau Güell ha encetat aquest dimarts al vespre els actes de commemoració de l’Any Güell, que inclourà al llarg de tot el 2018 un ampli programa d’activitats i propostes per commemorar el centenari de la mort del que va ser mecenes d’Antoni Gaudí, Eusebi Güell i Bacigalupi. El programa d’activitats busca apropar a la ciutadania l’empremta que Güell va deixar en el patrimoni col·lectiu del país a través d’una exposició, un cicle de música clàssica catalana, noves visites guiades i un espectacle audiovisual pioner a la cúpula del saló central de l’edifici que interpreta la geometria amb la sonoritat de l’orgue. L’efemèride servirà per retre homenatge i reivindicar la figura del promotor de l’edifici, un personatge cabdal de la Barcelona i de la Catalunya del darrer terç del segle XIX i principi del XX.
El Palau Güell (1886-1890), construït per Antoni Gaudí i inscrit el 1984 a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, destaca per la manera innovadora en què l’arquitecte va concebre l’espai i la llum. Durant el període que el seu mecenes i amic Eusebi Güell i Bacigalupi va viure a l’edifici, va esdevenir un punt de trobada de les avantguardes artístiques i musicals del moment.La directora del Palau Güell, Carmen Perella, lamenta que avui dia la figura d'Eusebi Güell segueixi sent "força desconeguda" malgrat "milers de catalans i turistes pronuncien el cognom Güell cada dia". El centenari de la seva mort, diu, ha de servir per "donar a conèixer el personatge i aprofundir en la seva aportació i llegat".Al saló central, eren freqüents els concerts en els quals l’orgue era el gran protagonista i la cúpula feia de gran altaveu. Amb el propòsit de continuar aquest esperit de creació, el Palau ofereix el ‘mapping’ ‘Parabòlic Gaudí’, un espectacle audiovisual que enllaça la cúpula del Palau Güell, obra de l’arquitecte, amb la sonoritat de l’orgue, una simbiosi entre música, arquitectura i arts visuals.Concretament, el projecte fa una reinterpretació de l’arquitectura mitjançant l’anàlisi geomètric de la cúpula parabòlica del saló central. Així, a través d’una mirada analítica, però també imaginativa, es transforma la cúpula en un llenç per a la projecció de geometria abstracta generada amb eines digitals.L'espectacle tindrà lloc tots els divendres, de novembre a març (en dos passis a les 18h i 20 h) i a l'abril i octubre (un passi a les 20 h).Festival GüellAmb motiu de l’efemèride, el Palau Güell impulsarà en col·laboració de l’Associació per al Foment de la Música Clàssica el Festival Güell, un cicle de música coordinat pels doctors en història i ciències de la música Francesc Cortés i María Sanhuesa.El cicle pretén recuperar la música clàssica catalana que, en bona part, es va interpretar en el saló central de l’edifici. Els concerts tindran lloc al Palau Güell els dies 3, 17 i 24 de març i també al llarg de l'any, a diferents espais relacionats amb la figura d’Eusebi Güell com el Palau Moja, els Pavellons Güell, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i la Cripta de la Colònia Güell.Una exposició per la vida i el llegat del mecenes‘Eusebi Güell i Bacigalupi, patrici de la Renaixença. En el centenari de la seva mort, 1918-2018’ és el títol de la mostra que, amb motiu de l’Any Güell, dibuixarà un recorregut per la vida i el llegat d’Eusebi Güell, repassant la seva faceta d’hisendat; industrial; polític; amant de l’arquitectura, de les arts, de les ciències, de la música i de la literatura; l’humanista i el mecenes; el catalanista compromès; el viatger i l’emprenedor; el somiador i el realista; l’observador i l’altruista o l’investigador. Així, l’exposició busca descobrir Güell més enllà del personatge públic.L’exposició s’organitzarà en sis grans àmbits: la nissaga dels Güell; Eusebi Güell, empresari i economista; Eusebi Güell, polític; Eusebi Güell, humanista i mecenes; la Belle Époque d’Eusebi Güell i Eusebi Güell, client del Modernisme.Dues jornades de portes obertesEl 2018 és l’Any Güell, l’any d’Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona, 15 de desembre de 1846-9 de juliol de 1918). Eusebi Güell va ser un empresari de primer nivell a Catalunya, amb implicació directa en gran part de les iniciatives polítiques i culturals de l’època. Va treballar a favor del renaixement i de la cultura catalana, i va tenir un paper molt destacat com a mecenes de les lletres i les arts, en especial com a client d’alguns dels millors arquitectes del període modernista, entre els quals destaca Antoni Gaudí.L’objectiu principal dels actes commemoratius impulsats al voltant de l’Any Güell és reivindicar i posar en valor la figura d’Eusebi Güell i Bacigalupi, un personatge destacat i amb gran visió de futur, sovint poc reconegut.El Palau Güell, un dels grans projectes impulsats pel binomi Güell-Gaudí, ha elaborat un programa d’actes que vol reflectir les múltiples facetes personals i professionals d’aquest personatge, que van des de la seva tasca de mecenes, humanista, industrial, polític, amant de les ciències, la música i l’art fins a la d’escriptor i investigador.De manera excepcional, també, aquest any es faran dues jornades extraordinàries de portes obertes, el dia del naixement i el dia de la mort d’Eusebi Güell.Tornar l'orgue "a l'avantguarda de la creació musical"El 'mapping' del Palau Güell ha estat elaborat per l'estudi de recerca audiovisual Playmodes, integrat per Eloi Maduell i Sergi Vilanova. Maduell diu que el 'mapping', al contrari que altres treballs similars, "busca l'essència de l'espai" on estan treballant i veure les coses que ofereix, sense haver-hi d'afegir més del compte. Vilanova destaca que l'esduti de la cúpula els ha permès reconèixer elements gaudinians típics, com els patrons geomètrics de creixement natural i "la mescla entre ciència i natura".El mestre orguener Albert Blancafort, que va construir l'orgue el 2011 aprofitant els tubs de fusta originals de 1888, explica que Gaudí va concebre la sala perquè tingués bona acústica, i per tant sona "excepcionalment bé". A més, afegeix que la recuperació de l'espai amb una iniciativa tan innovadora serveix per posar l'orgue a l'espai que sempre li ha correspost: "a l'avantguarda de la creació musical".
