Els sediments emergits han canviat de coloració i textura i per ara no s'han percebut noves espcies invasores
ACN
Vila-sana.-El buidatge parcial de l'estany d'Ivars i Vila-sana per regenerar i millorar la qualitat de l'aigua ja es troba a la meitat de l'operació. Des de l'inici, el passat dia 1 d'octubre, el nivell de l'aigua ha baixat uns 75 centímetres, i l'objectiu és arribar a una cota mínima objectiva d'entre 1,10 i 1,20 metres el 15 de novembre. El descens de mitjana diari és d'entre 2 i 3 centímetres. A nivell visual, els tcnics ja han notat canvis als sediments que han quedat emergits. Per altra banda, i a l'espera dels informes, no han percebut la presncia d'espcies invasores fins ara no conegudes a l'espai natural. La previsió és comenar a reomplir l'estany abans de finals d'any o eventualment a la primavera.
Des del passat 1 d'octubre, el nivell de l'aigua de l'estany d'Ivars i Vila-sana ha baixat entre 70 i 75 centímetres. Es tracta d'un descens que es fa ben visible a tot l'espai, sobretot a la zona sud-oest ja que és on hi ha menys profunditat. El buidatge continuar de forma controlada fins a mitjans de novembre, i s'espera arribar a una baixada del nivell de l'aigua d'entre 1,10 i 1,20 metres.Amb aquest objectiu, durant el buidatge, el nivell de l'aigua baixa cada dia de mitjana entre 2 i 3 centímetres. És una estratgia "d'assaig i error", ha explicat a l'ACN el bileg i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Antoni Palau, ja que la quantitat d'aigua que es desembassa es revisa contínuament i s'adapta segons les necessitats. Així doncs, Palau ha explicat que després de considerar que la velocitat de buidatge era "massa elevada" a l'inici, aquesta es va decidir reduir progressivament fins passar d'una obertura de les comportes del 80% al 30%. "Ara fa tres dies s'ha tornat a augmentar fins al 40 i 50%", ha afegit.De fet, Palau ha destacat la importncia de tenir una velocitat de buidatge "adequada". Des del punt de vista dels sediments, ha indicat que una velocitat massa rpida podria "forar enterboliments de l'aigua". Pel que fa la fauna, ha dit que algunes espcies sedentries es podrien quedar "sobtades i descollocades".De moment, el que ja es pot comenar a observar és el procés d'oxidació dels sediments que han emergit del fons de l'estany. Antoni Palau ha explicat que s'ha passat de sediments verdosos, degut a la gran quantitat de matria orgnica que s'hi havia dipositat, a tonalitats marrons i grises. La textura s'ha compactat per la prdua d'aigua. Així mateix, Palau ha indicat que s'espera que en zones més profundes apareguin espais amb fangs negrosos "molt rics en matria orgnica i que en entrar en contacte amb l'atmosfera també es sanejaran". "Són els efectes que buscvem", ha valorat Palau, ja que quan es torni a reomplir l'estany, la baixa crrega orgnica d'aquests sediments far que l'aigua sigui de millor qualitat.Per altra banda, i a l'espera dels resultats de les inspeccions que s'estan fent, Palau ha assenyalat que, de moment, no s'ha observat la presncia de noves espcies extiques invasores a l'estany, com ara el musclo zebrat o la clossa asitica. "És el que feia patir més i aparentment no se n'ha vist", ha subratllat. Tot i aix, ha afegit que encara és aviat per detectar la presncia d'aquestes espcies, sobretot del musclo zebrat, ja que necessiten substrats durs diferents als sediments que fins ara han emergit.La previsió dels tcnics és que el buidatge finalitzi a mitjans de novembre, en funció de la superfície que hagi quedat emergida i del grau d'oxidació dels sediments. L'estany es mantindr en aquesta cota mínima al voltant de tres o quatre setmanes i després es decidir si l'estany es comena a reomplir de manera progressiva amb aigua del Canal d'Urgell.
