El Museu Cluny de París ha cedit la dotzena delements que es podran veure a la mostra
ACN
Vic.-El Museu Episcopal de Vic estrena aquest divendres lexposició El luxe dels ivoris romnics. Es tracta duna mostra que gira al voltant dun dels materials més cobejats en la producció dobjectes artístics de luxe al llarg de la histria. Un dels comissaris de lexposició, Marc Sureda, ha explicat que, grcies a la cessió que nha fet el Museu de Cluny de París, ser una ocasió excepcional per veure una dotzena peces daquest tipus i poder parlar dart romnic des duna perspectiva diferent. Tot i que livori delefant és el més conegut, a lexposició també es podran descobrir obres dart fetes amb ivori de morsa o ossos de balena. Precisament, una de les peces més espectaculars de la mostra és una volta de bcul del segle XII feta amb ivori de morsa.
La fascinació per livori ve de lluny, ha destacat una de les comissries de lexposició, Judit Verdaguer. Ser durant lpoca del romnic i preromnic que es genera la producció dobjectes fastuosos destinats tant al culte com als mbits domstics. Verdaguer ha assenyalat que livori era una expressió de luxe, devoció i una manifestació de prestigi social. De la mateixa manera que ho eren lor, largent o els esmalts. A lalta edat mitjana, sobirans i dignataris eclesistics el valoraven com un mitj per expressar la glria de Déu. I és daquesta manera que livori es comena a fer present als altars amb plaques de dimensions mitjanes destinades a les cobertes de llibres litúrgics, tríptics, tríptics devocionals o aplics de mobiliari. Lalt cost de livori delefant va fer que gairebé arreu de lEuropa romnica es treballés amb materials substitutius, que produen un efecte semblant per resultaven molt més assequibles. Els ullals de morsa, les dents dhipoptam, els ossos de balena comercialitzats per mariners bascos o els ossos i banyes de grans mamífers com el cérvol també van ser treballats pels especialistes de livori medievals. Ivori delefant, morsa i balenaJudit Verdaguer ha explicat que lexposició es divideix en tres grans rees que es basen en les tres procedncies més habituals de livori: ivori delefant afric, ivori dels canins de morsa i imitacions divori amb ossos de cetacis com la balena. A partir de cada objecte també se nexpliquen els usos, els llocs de producció o quins espais decoraven, per exemple. Hem estirat tots els fils que els objectes ens permeten explicar, ha destacat Marc Sureda. Segons Sureda, entre les joies que es poden veure a lexposició, algunes de les quals són veritables treballs dorfabreria, hi ha les plaquetes de Crist beneint els emperadors Otó II i Tefano, de la Crucifixió i de sant Pau. El luxe de livori civil es visualitza amb objectes com una arqueta de Sicília o una del regne nassarita de Granada. Una altra pea destacada és lolifant de grans dimensions (un corn elaborat amb un ullal delefant).Un partner natural del Museu de ClunyMarc Sureda ha explicat que normalment el Museu de Cluny no cedeix dotze peces tan valuoses de la seva collecció permanent. El fet que estiguin reformant el museu i lagermanament que ve de fa anys del centre francs amb el Museu Episcopal de Vic ha facilitat larribada de les peces. Ens visualitzem com un partner natural amb el Museu de Cluny perqu compartim una identitat romnica, ha assenyalat Marc Sureda.El comer internacional de marfil delefant va ser prohibit lany 1989. Judit Verdaguer ha assenyalat que aix els ha obligat a haver de justificar molt bé el trasllat daquestes peces i explicar que no hi havia lobjectiu de vendre-les.Per últim, el director del MEV, Josep Maria Riba, ha posat en valor la funció del museu per posicionar lart medieval al lloc que li pertoca, i fer que amb exposicions com aquesta el públic pugui obtenir una visió mplia de tot all que representa lart romnic.
