'Poesia Brossa' se centra en "l'entrecreuament de llenguatges" de l'artista i es podrà visitar fins al 25 de febrer del 2018
ACN
Barcelona.-Com entenia Joan Brossa la poesia, com era la seva poesia i més important encara com la plasmava i li donava forma. Aquestes són algunes de les preguntes que vol contestar la gran exposició 'Poesia Brossa' del MACBA, que s'inaugura aquest dimecres i es podrà visitar fins al 25 de febrer del 2018. En declaracions a l'ACN, la co-comissària Teresa Grandas ha indicat que a la mostra expliquen què és la poesia de Brossa i com l'entén i la fa i per dur-ho a terme han treballat principalment "l'encreuament de llenguatges" que ell fa constantment. Aquesta revisió de l'obra completa de Brossa aplega 800 obres i abundant documentació, des dels seus primers llibres fins a les últimes indagacions plàstiques, passant pel teatre, el cinema i les arts d'acció. Si es compten aquests altres elements i publicacions, com ha indicat Grandas, s'estaria parlant d'uns 1.500. També inclou les seves col·laboracions amb Miró, Tàpies, Portabella, Mestres Quadreny o Carles Santos.
La co-comissària Teresa Grandas ha assenyalat que l'exposició vol dibuixar com Brossa entén la pràctica poètica, una pràctica que en el seu cas està oberta a "tots els llenguatges que fa servir i que va a la vida quotidiana i al dia a dia". Grandas ha ressaltat que Brossa tenia un llenguatge "molt proper", que tothom pot comprendre, "una altra cosa són les lectures que hi havia darrera i els entrecreuaments. Brossa s'esforça molt en posar a l'abast de qui veu la seva obra molts elements, a través de la ironia i del joc de paraules, perquè les peces siguin assequibles i et cridin l'atenció". Grandas també ha fet èmfasi en què el poeta va crear "una incomoditat de llenguatges".Així mateix, ha remarcat especialment la característica de l'encreuament de llenguatges de Brossa per expressar la seva poesia. "Tenim una pel·lícula que va fer amb Portabella, en la qual si s'analitza cada fotograma un descobreix que la veu en off fa referència a un poema seu publicat o hi ha una escena que ell la va fer servir per un poema objecte". L'exposició arrenca en el moment en què es defineixen els trets de la poètica de Brossa amb els seus primers escrits de la Guerra Civil espanyola, i conclou posant en diàleg la seva obra amb la de Marcel Mariën, Ian Hamilton Finlay i Nicanor Parra. Es recull en aquest trajecte brossià la crítica a la mercaderia, el concepte poètic del llenguatge, la lectura de Brossa com a antipoesia o el transformisme, a més de gestos i accions polítiques com la reivindicació de la vaga de tramvies de 1951, la tancada d'intel·lectuals a Montserrat el 1970 o l’itinerari antiturístic per Barcelona. Un dels reptes d'aquesta exposició, comissariada també per Pedro G. Romero, és vincular l'oralitat i les performance al sentit de museu més convencional. En aquest sentit, un grup de performers desenvolupa l'obra de Brossa a les sales durant l'exposició.Cinc àmbits'Poesia Brossa' s'estructura en cinc àmbits. En el primer, 'Sí, em va fer Joan Brossa', es recullen els seus primers escrits i obres que mostren com per exemple pren partit per Miró enfront de Dalí. En el segon, 'Jocs d’imatges', s'hi exposa una àmplia selecció de les 'Suites' (1959-1969) i els 'Poemes habitables' (1970). 'Altres itineraris' mostra la poètica brossiana a través del transformisme i de llenguatges no considerats convencionalment artístics com l'striptease i la màgia, entre d'altres. Al penúltim apartat, 'Una recapitulació visual', es presenten les obres a partir d'un disseny expositiu inspirat en tres exposicions realitzades entre 1988 i 1989 en tres galeries (Mosel & Tschechow de Munic, Joan Prats de Barcelona i La Màquina Espanyola de Madrid). Finalment, 'Constel·lacions Brossa' mostra el treball d'altres artistes amb qui Brossa manté nombroses coincidències temàtiques i formals com són el belga Marcel Mariën, l’escocès Ian Hamilton Finlay i el xilè Nicanor Parra.Com ha recordat Grandas, la Fundació Joan Brossa i l'Ajuntament de Barcelona van dipositar l'any 2011 al MACBA, per un període de 25 anys (renovable), la col·lecció, l'arxiu i la biblioteca de l'artista, que sumen més de 60.000 ítems. Un llegat format per 50.000 documents, 6.000 llibres, 5.700 revistes, 100 publicacions d’artista, 130 poemes visuals (molts d'ells inèdits), 1.000 fotografies, 150 instal·lacions i 1.000 cartells. Gràcies a la Fundació Joan Brossa, s'ha pogut incloure en l'exposició una vasta selecció de documentació, en part inèdita. Lluís Permanyer també ha donat un conjunt d'enregistraments personals, cartes, postals, notes, documents manuscrits i mecanografiats, i altres materials que deixen constància de la seva relació amb el poeta des de principis dels anys vuitanta. Entre aquest conjunt documental, conservat a l’Arxiu del MACBA, destaquen 12 cassets en els quals Brossa comparteix amb Permanyer les seves memòries. Per la seva part, Manuel Maria Bosch Puig en el seu llegat testamentari va deixar al MACBA 'El sastre' (1986), que va ser exhibida per primera vegada en la mostra antològica de l’artista que va tenir lloc a la Fundació Joan Miró de Barcelona amb el títol 'Joan Brossa o els paraules són els coses' (1986).
