Publicado 27/03/2019 14:46

AMPLIACIÓ:El Liceu es transforma en una Vencia emboirada pel retorn de 'La Gioconda' tretze anys després

Pier Luigi Pizzi i Guillermo García Calvo dirigeixen una reposició que encarnen les sopranos Iréne Theorin i Anna Pirozzi

ACN

Barcelona.-'La Gioconda' torna al Liceu amb una reposició de la producció creada el 2005 de la m del director d'escena Pier Luigi Pizzi. Les sopranos Iréne Theorin i Anna Pirozzi interpreten el dissortat paper de la Gioconda en una obra que aplega un total de 230 artistes. És l'pera "més complicada" que mai ha dirigit Guillermo García Calvo, ha explicat el músic en la presentació de l'espectacle aquest dimecres. Si bé García Calvo debuta en l'obra més coneguda d'Amilcare Ponchielli, no és el cas del veter escengraf itali Pier Luigi Pizzi, que torna a portar a Barcelona una Vencia plena de simbolisme. "Inspirat en les pintures de Turner", la boira és l'element que unifica els elements del melodrama: l'amor, la venjana, l'enveja i la mort. Es podr veure de l'1 al 15 d'abril, amb la retransmissió el dia 10 a 122 sales de cinema d'arreu del món.

Malgrat Canaletto seria el pintor "més indicat" per representar Vencia, Pizzi s'inspira en l'impressionisme de William Turner per bastir una escenografia en qu la mort hi és sempre present. "Turner veu Vencia com un deliri, un deliri de llum en la boira. Aix es el que em va colpir", ha dit l'escengraf de 88 anys. Ponts, aigua, góndoles funerries, una tomba o la boira persistent són els elements que representen la Vencia del segle XVII on Gioconda és acusada de bruixeria. El personatge d'Enzo Grimaldo, que abandona la protagonista, l'encarnen Brian Jagde i Stefano La Colla, i Laura, la nova amant de Grimaldo, és interpretada per les mezzosopranos Dolora Zajick i Ketevan Kemoklidze. Els baixos Ildebrando d'Arcangelo i Carlo Colombara interpreten el paper d'Alvise. Com a representant dels cantants, el tenor Brian Jagde ha confessat la complexitat de seguir la histria d'uns personatges que es coneixen abans del text, cosa que complica la trama, per assegura que com a histria d'amor "s'acaba veient el que s'ha de veure". "Em trobo amb uns quants reptes, estilísticament estem creuant una frontera entre Verdi i Puccini, cantant sobre la línia per amb l'explosivitat de Puccini", ha dit Jagde. El tenor debuta en el paper, com també ho fan altres artistes com Iréne Theorin i el mateix director musical, que assegura que es tracta d'un avantatge perqu dona "frescor i autenticitat" a l'obra. "És més estimulant. Qui ho ha cantat cent cops normalment ho fa molt rígid. És un treball contrari a la rutina", ha explicat García Calvo. El director afronta dificultats com el fet que 80 actors es moguin per l'escenari en unes escales "immenses", cosa que afecta a la concentració i coordinació "de principi a final" ja que es generen sorolls que dificulten el tempo. Uns moviments que són necessaris per transmetre "la connexió entre el text i la música". El director, expert en repertori alemany, assegura que 'La Gioconda' és "un altre món", per que té certa connexió amb Wagner per la introspecció psicolgica dels personatges. "És molt propera a la manera de buscar les entranyes, i inspirador per autors com Puccini", ha explicat el director. Pizzi ha defensat el moviment dinmic a l'escenari perqu l'pera "és acció, és música, so, per també imatges". "S'ha de pagar un preu", ha dit sobre els sorolls que provoquen els artistes i figurants. L'escengraf ha destacat la importncia del cor, que té una tasca complicada per coordinar-se amb l'orquestra. 147 persones a escena i 91 músics formen el total de 230 artistes de la producció. I malgrat és una producció del Liceu, el Teatro Real de Madrid i Arena di Verona presentada fa 13 anys, "el temps passa per tots", assegura Pizzi, i per aix la tecnologia ha perms anar més enll en l'escenografia i dotar de llums més sensibles i colors més vius. "Utilitzem avui casi la meitat dels aparells que s'utilitzaven fa 13 anys", ha recordat el director. D'altra banda, 'La Gioconda' inclou un dels ballets més coneguts pel gran públic, 'La dansa de les hores'. Gheorghe Iancu coreografia un dels ballets més clebres del repertori operístic amb els ballarins Alessandro Riga i Letizia Guiliani com a solistes. L'obra consta de quatre actes i llibret d'Arrigo Boito, i es va estrenar per primer cop a Barcelona el 1883 al Liceu. L'últim cop va ser el 25 d'octubre de 2005, completant un total de 144 representacions. Onze funcions, de l'1 al 15 d'abril, se sumaran a aquesta llista. 'La Gioconda' als cinemesA més, la funció del 10 d'abril es retransmetr en directe a 21 sales de cinema a Catalunya, 69 a l'Estat i un total de 122 arreu del món, en pasos com Dinamarca, Eslovquia, Canad o el Regne Unit. La iniciativa és fruit d'una coproducció de RTVE, Mezzo i la productora Les Films Jack Fébus.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés