Publicado 11/4/2019 13:03:55 +02:00CET

AMPLIACIÓ:El jutjat de Girona arxiva la denúncia per detenció illegal de Torra contra la policia espanyola pels arrestos del 16-G

La magistrada considera que no hi ha indicis de delicte i tampoc admet a trmit la querella conjunta presentada pels setze activistes

ACN

Girona.-El jutjat d'instrucció 2 de Girona ha arxivat la causa oberta per la denúncia interposada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra la policia espanyola per un suposat delicte de detenció illegal arran de l'arrest, el 16 de gener, de setze activistes pel tall de l'AVE durant l'aniversari de l'1-O. El jutjat va obrir una causa penal per investigar si la policia es va extralimitar en els arrestos i la fiscalia ho va recórrer. La magistrada, per, considera que no hi ha indicis de delicte i ha decidit arxivar-ho. El jutjat tampoc ha adms a trmit la querella presentada pels setze activistes, entre els quals hi ha els alcaldes de Verges i Celr i un fotoperiodista, pel mateix delicte i per lesions. I aix, després que els havia citat a declarar en qualitat de perjudicats el dia 30 d'abril en el marc de la denúncia presentada pel president. Els advocats dels arrestats han anunciat recorrer la decisió

El jutjat d'instrucció 2 de Girona va admetre a trmit la denúncia interposada pel president de la Generalitat, Quim Torra, contra els responsables de la policia espanyola per un suposat delicte de detenció illegal arran de l'arrest, el 16 de gener, de setze activistes pel tall de l'AVE durant l'aniversari de l'1-O. A més, el jutjat havia citat a declarar els detinguts en qualitat de perjudicats el 30 d'abril. Entre ells hi ha els alcaldes de la CUP de Verges (Baix Empord) i Celr (Girons), Ignasi Sabater i Dani Cornell, i el fotoperiodista Carles Palacio. La fiscalia s'havia oposat a que s'obrís aquesta investigació. Quan encara no han declarat, per, el jutjat ha decidit ara arxivar la denúncia. Segons fonts properes al cas, el que ha propiciat aquest canvi de criteri és un canvi de jutgessa a instrucció 2. La magistrada "no aprecia illegalitat" i conclou que la policia espanyola va actuar "en exercici de les seves competncies i en comunicació amb el jutjat" que investigava els activistes que suposadament van participar en la mobilització. En banda de la denúncia de Torra, els advocats dels activistes Montserrat Vinyets i Benet Salellas, també van presentar una querella el 15 de mar contra la policia espanyola per detenció illegal i per les lesions que va patir l'alcalde de Verges en una m quan el van emmanillar. El jutjat tampoc admet la querella. Els advocats dels setze activistes han anunciat que recorreran la decisió i que ser l'Audincia de Girona qui tingui l'última paraula perqu decidir si el jutjat ha de reobrir la investigació contra la policia espanyola per l'operatiu del 16 de gener.A les interlocutries, la magistrada descarta els delictes de detenció illegal i usurpació d'atribucions per part de la policia estatal. En concret, argumenta que el jutjat d'instrucció 4 (el que investiga el tall de l'AVE) va obrir una investigació el 27 de gener del 2018 arran d'un atestat dels Mossos d'Esquadra que denunciava possibles delictes de desordres públics, lesions lleus, danys i atemptat a agents de l'autoritat per les mobilitzacions durant l'aniversari de l'1-O. Aleshores, per, els Mossos encara no havien identificat cap dels suposats autors. "En el marc de les seves competncies"En parallel, el 16 de novembre, la policia estatal va obrir també una investigació actuant, segons la magistrada, "en el marc de les seves competncies". "Van recopilar tota la documentació i informació oportuna i, en comunicació amb el jutjat d'instrucció 4, va procedir a identificar els suposats responsables a través de les gravacions", recull la interlocutria. "Examinades les detencions, no aprecio illegalitat en les mateixes", conclou el jutjat que argumenta que la policia espanyola va detenir els identificats "amb plenes competncies". La magistrada sosté que la policia no es va extralimitar en les seves funcions perqu tenia "indicis delictius" contra els arrestats i perqu les detencions van durar "el temps mínim imprescindible d'entre dues i quatre hores". En el cas de les lesions a l'alcalde de Verges, el jutjat considera que no és competent per investigar-les perqu es van produir al partit judicial de la Bisbal d'Empord i no al de Girona. Desordres públicsEls setze detinguts el 16 de gener ja han comparegut al jutjat d'instrucció 4 de Girona que els investiga per desordres públics i els va citar a declarar el 15 de mar. La majoria es van acollir al seu dret a no declarar. Quatre d'ells, per, van "puntualitzar" al jutjat que l'1-O del 2018 no eren a la mobilització perqu estaven treballant (és el cas de l'alcalde de Verges) o que estaven a l'estació per altres motius, com el fotoperiodista Carles Palacio que cobria informativament el tall de vies.