El fiscal recorrer i la defensa demana que les altres proves les facin prits que garanteixin la "plena objectivitat"
ACN
Girona.-El jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners ha denegat que el sospitós del doble crim al pant de Susqueda se sotmeti a un polígraf cerebral, conegut popularment com a test de la veritat. És l'única de les proves demanades per la fiscalia que descarta per el fiscal ja ha anunciat que recorrer la decisió perqu l'Audincia de Girona resolgui. La defensa de Jordi Magentí considera que el gruix de diligncies proposades per la fiscalia no busquen obrir línies d'investigació sinó "desactivar" els arguments esgrimits per la mateixa Audincia per deixar en llibertat l'investigat per considerar que no hi ha suficient crrega incriminatria. Per aix, sollicitaran que les noves diligncies les facin prits judicials insaculats per "garantir que la prova es practica amb plena objectivitat".
El fiscal va sollicitar al jutjat que l'investigat pel doble crim de Susqueda se sotmetés a un polígraf cerebral. La prova de Potencial Evocat Cognitiu P300, coneguda popularment com a test de la veritat, consisteix en presentar al sospitós un seguit d'imatges i udios de forma aleatria algunes relacionades amb els fets- i comprovar en quines d'elles es registra una reacció neurolgica. La fiscalia apuntava que es tracta d'una prova "innovadora" per que té "gran acceptació" als Estats Units. També argumentava que esta recolzada per "nombrosos estudis científics que n'avalen la validesa" i que s'ha fet servir en altres ocasions a l'estat espanyol. La defensa de Magentí, per contra, considerava que es tracta d'una "extravagncia processal" i que no servia per obrir noves línies d'investigació. Ara, el jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners ha respost denegant la petició de l'acusació pública. Es tracta d'una decisió que no és ferma i fonts de la fiscalia indiquen que interposaran recurs perqu l'Audincia de Girona tingui l'última paraula sobre si procedeix o no acordar aquesta prova, que ha de comptar amb l'autorització de l'investigat. El jutjat argumenta d'entrada que la prova no es pot admetre perqu no és "pertinent ni útil" per a l'esclariment dels fets i, a més, subratlla que no est emparada per l'actual Llei d'enjudiciament criminal. Per el jutjat no es queda aquí, també exposa que hi ha "diverses característiques de la prova" que en descarten "la utilitat" i detalla que podria implicar "introduir una prova amb una eficcia i un grau d'encert que no est comprovat" i pot ser "insuficient". En aquest sentit, també subratlla que Jordi Magentí ja ha tingut accés a la causa després que s'aixequés el secret de sumari- i que aix podria afectar al grau d'encert i d'eficcia de la prova. "Si hi hagués una resposta positiva, el motiu podria ser que l'investigat hagués examinat les diligncies", diu. A la interlocutria, el jutge subratlla que "es desconeix quina és la taxa d'error o d'encert" de la prova de Potencial Evocat Cognitiu P300. Afegeix que no hi ha "unanimitat" entre la comunitat científica sobre aquest aspecte, que el seu ús no est protocolaritzat i que tampoc se sap "quina pot ser la influncia en el resultat de prova de circumstncies com l'edat o malalties mentals". De fet, la defensa ja va posar en dubte la possible validesa d'aquesta prova perqu Magentí té una "patologia mental diagnosticada". "Tots els interrogants que planteja la diligncia sollicitada fan que la versemblana o grau d'encert de les conclusions es desconeguin", apunta el jutjat que afegeix que aix, la manca de consens sobre la validesa de la prova, obliga a descartar-la perqu "no es podran valorar els resultat i, en conseqüncia, no ser concloent per a l'aclariment dels fets". Prits aleatorisAquesta és l'única del gruix de diligncies sollicitades pel fiscal que el jutjat ha descartat. La resta, les ha acceptat. Entre les altres proves, hi ha que s'acordi una comissió rogatria als Estats Units, a través del magistrat d'enlla, per aconseguir que Google aporti tota la informació de l'historial de navegació dels mbils de les víctimes. El fiscal detalla que la impossibilitat de tenir accés a la "totalitat" de la informació dels terminals ha provocat que, en aquest moments de la investigació, no es pugui donar una "explicació lgica" al recorregut que van fer les víctimes.També sollicita a la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra que localitzi totes les persones que tenen masies o immobles, tant habitats com deshabitats, al voltant del pant per esbrinar si el dia 24 d'agost estaven a la zona o que els Mossos, amb l'ajuda d'una empresa externa, facin les immersions al pant per intentar localitzar l'arma de foc amb la qual van matar els joves i els objectes personals de les víctimes que no s'han trobat (com els telfons mbils o uns drons que duien).La defensa de Jordi Magentí, encapalada pel despatx Salellas Advocats, ha detallat que presentar un recurs per demanar que aquestes proves es facin per prits judicials insaculats, és a dir, que es determinin de manera aleatria i que no recaigui específicament en les unitats dels Mossos que han intervingut fins ara en la investigació. Segons la defensa, és per "garantir que la prova es practica amb plena objectivitat" i no amb l'únic objectiu de "contraargumentar" la resolució dictada per l'Audincia de Girona el 28 de desembre passat deixant en llibertat Magentí per falta de prova incriminatria. "Una resolució que no ha agradat a la fiscalia i a la unitat d'investigació", subratlla la defensa. Els advocats de l'investigat sostenen que les proves sollicitades per la fiscalia "no tenen per objectiu investigar els fets de forma oberta" sinó només rebatre els arguments de la secció quarta de l'Audincia.
