Publicado 15/10/2019 20:54:43CET

AMPLIACIÓ:El jutge de Vinaròs deixa a les portes del judici Escal UGS i els seus dos principals directius pel projecte Castor

La instrucció els imputa un presumpte delicte ambiental exonerant de prevaricació ambiental funcionaris i polítics

ACN

Vinaròs.-El titular del jutjat número 4 de Vinaròs, Javier Verdeguer, deixa a les portes del judici oral la societat Escal UGS, el seu president, Recaredo del Potro, i el conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, pel projecte Castor. Després de quatre anys i deu mesos de diligències prèvies d'investigació, el jutge ha incoat el procediment abreujat imputant-los un suposat delicte ambiental. En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l'ACN, els responsabilitza d'incrementar sobtadament el cabal de les injeccions al magatzem de gas submarí el setembre de 2013 malgrat ser "conscients de la perillositat sísmica que podia suposar". El jutge exonera els funcionaris i càrrecs polítics investigats del delicte de prevaricació ambiental.

Al marge de la presumpta responsabilitat societària d'Escal UGS, la concessionària del magatzem de gas submarí, del Potro i Dalmau s'enfronten, en el cas que acabin anant a judici i siguin declarats culpables, a penes màximes de penes de fins a nou anys de presó per aquest tipus delictiu, motiu pel qual s'obre el procediment abreujat. El jutge creu que existeixen suficients "indicis racionals de criminalitat" per imputar-los un cop practicades les declaracions d'investigats i testimonis, aportades les pericials així com analitzats els atestats del Seprona de la Guàrdia Civil, l'informe del MIT i la resta documentació que figura en la causa. En cap cas posa en qüestió la relació entre les injeccions de gas i els terratrèmols que l'empresa promotora ha intentat desvincular sense èxit i que experts com el geòleg i professor de la UB Josep Giner o el catedràtic de la Complutense, Luis González de Vallejo, entre d'altres, van corroborar i evidenciar, entre d'altres llocs, en les seves compareixences davant la comissió d'investigació del Parlament. Recorda la interlocutòria que els dos directius d'Escal UGS actuaven com a "responsables amb funcions" en el moment que, entre els dies 2 i 5 de setembre de 2013, van decidir iniciar la tercera fase de les injeccions en fase de prova al magatzem fins els 230.000 Nm3\/hora. Un cabal que el cinc de setembre es va disparar fins els 350.000 Nm3\/h i es va mantenir així fins el dia 8, amb l'objectiu de superar la prova d'injecció que el govern espanyol els va imposar per obtenir la llicència definitiva. "Com a conseqüència de les injeccions", diu el jutge, l'Observatori de l'Ebre va registrar un "alarmant" increment de sismicitat a la zona que va comunicar als responsables d'Escal UGS el dia 9. Malgrat això, en aquell moment, i "essent plenament conscients i coneixedors de la perillositat sísmica que la seva activitat estava produint amb perill per al medi ambient i per a les persones", van continuar injectant gas fins el dia 11. En aquest sentit, el jutge remarca que l'aturada es va produir per motius "tècnics", per efectuar tasques de manteniment tot el dia, i no de seguretat. Un extrem, recorda el jutge, que va quedar confirmat pels correus electrònics entre els responsables del projecte que es van incorporar a la causa.Així les coses, els responsables d'Escal UGS, "en comptes d'injectar gas a una velocitat inferior donada l'advertència i coneixement que amb la seva activitat" generaven sismes a la zona amb el consegüent perill per a les persones i el medi, van "acordar conjuntament i amb coneixement del greu risc potencial" injectar gas a un ritme "molt superior" que anteriorment. Durant pràcticament un dia, de finals de l'11 a finals dels 12 van arribar als 360.000 Nm3\/hora, "desencadenant una gran sèrie de sismes a la zona". Posteriorment, van rebaixar i estabilitzar ell cabal a 170.000 Nm3\/h i, tot i conèixer que es produïen terratrèmols, van mantenir l'activitat fins el 17 de setembre.Per aquesta conducta, que el jutge considera que vulnera la Llei de protecció del Medi Ambient, es van produir "a la zona un total de 519 sismes", una xifra que un informe científic va elevar fins als més d'un miler, així com "danys de diversa consideració en infraestructures civils generant una situació de perill potencialment catastròfic que es va prolongar fins que finalment l'administració va acordar el cessament de l'activitat". Va ser el 26 de setembre. La interlocutòria recorda, fins i tot, que el gas continua encara emmagatzemat sense que sigui possible extreure'l en condicions de la seguretat. També relata i relaciona els danys que els terratrèmols van produir en nou habitatges de les poblacions properes com Vinaròs, Sant Carles de la Ràpita, Amposta i Sant Mateu, que en el cas més elevat arriben als 5.183 euros, segons la valoració pericial. De forma explícita, el jutge tomba també la petició de sobreseïment dels advocats dels investigats amb l'argument que en el cas dels delictes que se'ls imputen "no importa el resultat que l'actuació dels investigats hagi provocat, sinó el risc o perill" que va suposar. La defensa intentava qüestionar la magnitud de les conseqüències de l'episodi sísmic per evitar el processament. Un argument que la interlocutòria rebutja, "tractant-se d'un delicte de perill en abstracte, els més de 500 terratrèmols registrats en una zona de baixa perillositat sísmica i en la qual en un període de 15 dies va tenir lloc el major registre sismològic de la zona" en paral·lel amb el fet que els imputats no van adoptar "les cauteles necessàries per a la paralització de l'activitat", sinó que van aturar-la quan l'administració la va ordenar.A la pràctica, i a l'espera del resultat dels possibles recursos contra la decisió, la incoació de procediment abreujat –amb data d'aquest mateix dimarts- deixa Escal UGS, del Potro i Martínez Dalmau, a les portes del processament. L'acusació popular i la Fiscalia tenen deu dies per emetre els seus escrits d'acusació demanant l'obertura de judici oral. Anteriorment, havien quedat fora de la investigació la resta de consellers d'administració d'Escal UGS i el director general, Carlos Barat, per defunció.Descarta prevaricació ambiental dels funcionarisPer contra, i en una altra interlocutòria signada aquest mateix dimarts, el mateix titular del jutjat número 4 de Vinaròs sobreseu la causa pels delictes de prevaricació mediambental dolosa i imprudent als funcionaris i càrrecs polítics que van participar en el procés de tramitació i autorització del projecte Castor. Es tracta dels exdirectors general de Política Energètica i Mines, Antonio Hernández García i Jorge Sanz; l'ex directora general de Qualitat i Avaluació Ambiental, María Jesús Rodríguez de Sancho; l'exsubdirector general d'Avaluació d'Impacte Ambiental del Ministeri de Medi Ambient, Ángel Muñoz Cubillo; el director general de Qualitat i Avaluació Ambiental, José Manuel Escanilla; el subdirector adjunt de Qualitat i Avaluació Ambiental, Miguel Aymerich; l'exfuncionari de l'IGME, Jesús Gómez de las Heras, que va elaborar l'informe que validava el model geològic i donava com a tècnicament apte el projecte Castor; el director de recursos minerals i geoambient de l'IGME, l'exidrector general del mateix organisme, José Pedro Calvo; i el també funcionari José Antonio Fernández.Considera el jutge, en aquesta part de la investigació, que els funcionaris de l'IGME que van autoritzar el Castor no van actuar fora del procediment legal previst sinó que en el moment que es van elaborar els informes sobre el Castor el marc normatiu per al projecte depenia tant de la llei de mines com d'hidrocarburs, seguint finalment el criteri d'aquesta última que en aquell moment no disposava "de regulació reglamentària". Creu, però, que tècnics com de las Heras, que ja va ser investigat per autoritzar el desastrós recreixement de la bassa d'Aznalcóllar, van utilitzar "tota la diligència exigible" i van obtenir coneixements que no disposaven "en aquell moment" per concloure sobre la idoneïtat del magatzem de gas submarí. Segons argumenta, els tècnics e l'IGME van utilitzar "tots els recursos dels quals disposaven" per emetre l'informe "tenint en compte que la zona" era una "de les de menor perillositat sísmica. "No se'ls pot imputar que actuessin de forma esbiaixada i arbitrària" diu el jutge, tot apel·lant a l'informe del MIT, segons el qual en el moment de construir-se el projecte Castor no es podia "conèixer el risc de sismicitat" de l'actittat i "per la inexistència de falles actives en la zona a explorar".Sobre la declaració d'impacte ambiental favorable, que va signar l'actual ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, diu el jutge que els investigats van seguir el tràmit d'obrir un període de consultes entre els organismes i les entitats afectades, unes al·legacions que considera "degudament contestades" per Escal UGS, principalment, el conveni amb l'Observatori de l'Ebre per fer un seguiment dels possibles sismes i que, segons argumenta, permetia l'empresa adoptar les "precaucions necessàries" per evitar-los. Més i tot, creu que sense aquesta advertència i posterior monitorització "mai s'hagués advertit el risc de perillositat sísmica". Posteriorment, prossegueix, la resposta a les al·legacions que va respondre l'empresa que es va tornar elevar a consultes no va trobar "objeccions". Recorda també que el primer procediment de tramitació ambiental va ser tombat i es va obligar a reiniciar-lo, amb l'elaboració de nous informes que "ningú ha contradit", tot i que entitats com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia o la mateixa Generalitat van reclamar un estudi de risc sísmic, petició que el govern espanyol va desoir dos cops. Malgrat tot, considera que no van actuar de forma dolosa i van seguir la legalitat vigent.

Titulars Aldia

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.