Publicado 9/1/2019 15:09:44 +01:00CET

AMPLIACIÓ:El jutge arxiva les querelles contra els Mossos per la documentació que es portava a cremar a la incineradora

ACN

Barcelona.-El titular del jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona ha arxivat les querelles i denúncies presentades contra els Mossos d'Esquadra en relació a la documentació que la policia catalana portava a cremar a la incineradora de Sant Adri de Bess. La Policia Nacional va intervenir tot aquest material quan els Mossos es disposaven a destruir-lo el 26 d'octubre del 2017, dies després del referndum de l'1 d'octubre. Arran d'informacions posteriors aparegudes citant documentació intervinguda, es van presentar diverses querelles per possibles seguiments a personalitats unionistes, que denunciaven que havien estat investigats per "motius de carcter polític". El jutge ho descarta i conclou que tota la documentació es va obtenir per "mitjans legals".

El 26 d'octubre del 2017, agents de la policia espanyola van interceptar efectius dels Mossos d'Esquadra que anaven a la incineradora de Sant Adri del Bess a destruir documentació, en una acció ordenada per la magistrada de l'Audincia Nacional Carmen Lamela, que ja investigava el major del cos, Josep Lluís Trapero. Després d'aquesta intervenció hi va comenar a haver filtracions a la premsa que parlaven de presumptes seguiments i les persones afectades van comenar a posar denúncies. Entre la quinzena de querellants hi ha el periodista Albert Castillón, l'advocat José María Fuster Fabra, l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch i fins i tot sindicalistes dels mateixos Mossos. Les querelles es van acabar unificant al jutjat 22 de la capital catalana.Segons la interlocutria, avanada per 'La Vangurdia', el comissari en cap de la Comissaria General d'Informació, Manel Castellví, va justificar adequadament, en un interrogatori llarg de dues sessions i en un extens informe, que totes les investigacions i seguiments es van fer per criteris estrictament policials, per tal de prevenir possibles incidents que afectessin l'ordre públic en un "moment social d'especial vulnerabilitat". Així, les personalitats objecte de seguiment ho eren com a possibles autors o víctimes d'aquests incidents. El magistrat precisa que no es va interceptar correspondncia privada, no es van collocar cmeres de vigilncia, no es van intervenir les comunicacions telefniques i no es va entrar ni escorcollar cap domicili. Per aix, conclou que la documentació només analitzava la vida pública i parcialment la privada dels investigats, per no pas la seva vida íntima.De fet, concreta que les fonts d'informació van ser obertes o legalment accessibles a la policia, com dades informtiques, i que quan es va detectar algun possible delicte es va portar al jutjat o a la fiscalia. Quan la informació aconseguida inicialment pels Mossos no oferia cap dada rellevant per prevenir possibles delictes, l'actuació cessava i es desestimava.L'instructor reconeix que la policia té cert marge de discrecionalitat per dirigir les seves investigacions, per descarta que en aquest cas concret siguin arbitrries o tinguin motius polítics. De fet, el jutge recorda que en cap de les denúncies o querelles, ni en l'interrogatori a Castellví, es va allegar la possibilitat que la finalitat dels seguiments fos la política.Per tot aix, el magistrat dicta el sobresement lliure i descarta totalment els delictes de prevaricació, malversació de fons públics, i tampoc investiga la filtració del contingut dels seguiments a mitjans de comunicació.Les acusacions particulars havien demanat al magistrat instructor més diligncies d'investigació, com l'aportació de les causes judicials derivades dels seguiments o l'interrogatori dels agents que van fer els seguiments. El magistrat ho descarta, en considerar que els agents no podran aportar més informació que el seu superior sobre les motivacions de l'espionatge, i que les causes judicialitzades s'han de supervisar al jutjat corresponent. La decisió es pot recórrer.