La sentència també diu que l'estripada de la interlocutòria està emparada per la llibertat d'expressió i que des del punt de vista jurídic és "irrellevant"
ACN
Badalona.-El jutjat d'instrucció número 4 de Badalona ha arxivat la causa contra els sis regidors de l'Ajuntament acusats d'un delicte de desobediència, arrel d'una denúncia presentada pel PP pels fets del 12-. El jutge entén que els regidors no van desobeir cap dels tres supòsits que es plantejaven en aquest cas: l'edifici municipal del Viver no es va obrir al públic perquè només s'hi podia accedir acompanyat d'un regidor, cap funcionari va treballar aquell dia i no es va formalitzar cap tràmit administratiu. El magistrat, a més, emmarca els fets en el "clima polític" actual i, de fet, considera que l'acció del regidor José Téllez, estripant la interlocutòria judicial que prohibia obrir l'Ajuntament, va ser una "performance" que des del punt de vista jurídic és "irrellevant". Afegeix també que la conducta del regidor està emparada per la llibertat d'expressió.
El litigi per la polèmica 'obertura' de l'Ajuntament de Badalona el 12-O, i la imatge del tinent d'alcalde José Téllez estripant l'ordre judicial que ho prohibia, ha quedat en res. El jutge de Badalona que instruïa la causa ha ordenat el seu arxivament en no veure-hi cap comportament delictiu que es pugui perseguir judicialment.Segons recull la sentència, tot i la posada en escena que es va viure aquell dia a Badalona, el cert és que l'Ajuntament no va desobeir perquè es va "prohibir l'accés al públic" a dependències judicials. Com recorda el jutge, tothom que va accedir aquell dia al vestíbul de l'edifici municipal del Viver ho va fer acompanyat d'un regidor.També queda demostrat que cap empleat públic va treballar aquell dia, com pretenia el govern municipal però desautoritzava el jutge. La sentència recull fins i tot el correu electrònic que el tinent d'alcalde d'ERC, Oriol Lladó –exercia d'alcalde en funcions–, va fer als treballadors el dia abans per recordar-los que no podien anar a treballar l'endemà.El tercer supòsit investigar és el que fa referència als tràmits o gestions que els regidors van fer aquell dia amb els ciutadans que es van apropar a les dependències municipals. Segons recull la sentència, els regidors només van "ajudar" els veïns a "emplenar fulls d'instàncies" dirigides a l'Ajuntament", però que en cap cas van entrar al circuit administratiu fins l'endemà, dia hàbil.El jutge també reflexiona sobre la "judicialització de la política" i l'ús dels fets del 12-O en l'actual context polític. Segons el magistrat, tot i creure que certs representants polítics "creuen convenient la desobediència com a mitjà per assolir els seus objectius", aquesta situació no es va donar, però sí que "es volia fer creure que s'estava cometent un delicte".En aquest sentit, l'exemple més clar, assegura, és el de l'estripada de la interlocutòria protagonitzada pel tinent d'alcalde José Téllez: "Es va tractar d'una simple escenificació. Per desagradable i mal educat que pugui semblar estripar una resolució judicial, en termes juridicopenals és una conducta irrellevant, emparada plenament per la llibertat d'expressió"."Si a continuació de l'escenificació, els regidors haguessin ordenat l'obertura de les portes al públic i als empleats públics, i tots ells haguessin entrat a ‘Ajuntament, s'hagués produït la veritable desobediència, però el fet és que no es va produir, i els fets es van limitar a una mera 'performance' i el dret penal no castiga les 'performances'", afegeix el jutge.
