AMPLIACIÓ:El Govern intenta convèncer els promotors de la llei habitacional que el nou decret facilitarà l'accés al lloguer

Publicado 7/3/2019 16:03:56CET

La PAH, l'APE i l'Observatori DESC no aconsegueixen arrencar compromisos concrets en una reunió amb Torra i Calvet però s'emplacen a noves reunions i convenis

ACN

Barcelona.-El president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, han intentat convèncer aquest dijous els promotors de la llei 24\/2015 sobre emergència habitacional i pobresa energètica que el nou decret llei aprovat dimarts sobre habitatge facilitarà l'accés al lloguer. En la trobada, no s'ha arribat a cap compromís econòmic concret, però sí que s'han emplaçat a noves reunions i futurs convenis amb grans tenidors d'habitatges i companyies subministradores d'energia. Les entitats també s'han reunit amb l'Ajuntament de Barcelona, que ha celebrat que la Generalitat aposti de nou amb força per l'habitatge social.

A la reunió hi han assistit el president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la directora de l’Agència Catalana de l’Habitatge, Judith Gifreu, i el secretari d’Habitat Urbà i Territori del Departament de Territori i Sostenibilitat, Agustí Serra, Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); María Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), i Irene Escorihuela, directora de l'Observatori DESC. Posteriorment, les entitats s'han reunit a l'Ajuntament de Barcelona amb l'alcaldessa, Ada Colau, i el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner.Segons les entitats, els quasi tres anys de suspensió de la llei 24\/2015 i el manteniment de la situació d'emergència agreujada per la bombolla dels lloguers i l'expulsió de veïns, "requereixen ara amb més força que mai un Govern que prioritzi de forma inequívoca i contundent l'eradicació de l'emergència". Així, han recordat que des del 2008 s'han fet prop de 100.000 desnonaments a Catalunya, i actualment se'n fan uns 55 diaris de mitjana. A més, hi ha prop de 1.400 famílies apuntades a les llistes d'espera de les meses d'emergència habitacional, unes 450 de les quals a la ciutat de Barcelona, algunes de les quals porten gairebé dos anys apuntades. Tot i això, no hi ha hagut cap compromís clar ni un calendari per tal de posar la llista d'espera a zero.El Govern s'ha compromès a efectuar les reunions amb tots els departaments implicats --Territori, Afers Socials, Empresa i Interior-- juntament amb el grup promotor i amb la presència del president Torra per tal de concretar resultats i fer-ne seguiment en una pròxima reunió al maig amb el mateix Torra. També s'ha compromès a fer una campanya comunicativa per donar a conèixer a tota la ciutadania els drets que recull la Llei 24\/2015 i com exigir-los, tant en la part d'habitatge com en la de pobresa energètica, així com d'informar als grans tenidors d'habitatge per carta sobre l'obligatorietat d'aturar els desnonaments i oferir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat. També s'informarà als municipis dels recursos i protocols per tal de fer-ho efectiu, així com als jutjats.Calvet ha explicat que la Generalitat ha adquirit l'any 2018 un total de 853 habitatges amb el mecanisme de dret de tempteig i retracte, dels quals 135 a Barcelona que han costat 8,8 milions d'euros. Els ajuntaments n'han adquirit 202, 36 dels quals a Barcelona i que han costat 2,3 milions d'euros.El conseller ha volgut defensar que el nou decret permetrà tenir tres eines per posar al mercat més habitatge de lloguer, sigui protegit o lliure, tot i que creu que igualment aquest últim moderarà els seus preus. Així, ha dit que els ajuntaments podran posar multes periòdiques "coercitives" als grans propietaris de pisos buits, cosa que fins ara era difícil legalment. També es podrà fer una expropiació d'ús dels pisos per posar-los en lloguer social. I per últim, i com a novetat, es podrà fer una expropiació definitiva de la propietat amb un 50% de minoració del preu.Sobre pobresa energètica, s'ha avançat, poc, en la signatura de convenis amb les companyies subministradores i també perquè els Bombers de la Generalitat tinguin un protocol de detecció de casos. El conseller ha dit que ell és partidari de quitances, subvencions i gradualitats, però sense concretar les xifres.Per la seva banda, Josep Maria Montaner ha celebrat que la Generalitat torni a invertir en habitatge, però ha recordat que el consistori encara fa la major part de l'aportació de pisos a la mesa d'emergència habitacional de la ciutat, tot i que només té el 40% del Consorci d'Habitatge de Barcelona.Les entitats demanen un "pla de xoc concret" per fer complir la llei 24\/2015, sobretot després de l'aixecament de la suspensió parcial del Tribunal Constitucional el febrer passat. També han lamentat que les administracions no compleixin els compromisos i que calgui la seva pressió per fer-los complir, com per exemple amb les cessions d'habitatges per part dels bancs, algunes de les quals no s'han completat tot i que fa més de dos anys que es van signar.El nou decret lleiEl Govern va aprovar aquest dimarts un decret llei amb diverses mesures per crear un nou model d'Habitatge de Protecció Oficial que inclou, entre d'altres, mesures per incrementar el parc disponible, que les entitats socials es puguin beneficiar de les expropiacions d'habitatges buits i que totes les publicitats i contractes de pisos de lloguers incorporin l'índex de referència de preus de lloguer amb l'objectiu d'assolir una "moderació" de preus en el mercat lliure. A més, el text també preveu que les localitats amb forta demanda engeguin promocions en el termini de dos anys sobre els sòls de municipals i fer front a les situacions d'emergència social, segons va explicar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.Calvet va assegurar que l'Executiu tenia la "necessitat" d'aprovar un nou marc de la llei després de constatar que l'anterior, la 18\/2007, calia "reforçar, redefinir i ampliar" perquè "ja no servia prou bé". El conseller va comentar que aquesta llei no es va poder complir pels efectes de la crisi immobiliària i que no només no s'havia pogut garantir prou habitatge protegit sinó que en va augmentar la demanda, sumat a un increment dels desnonaments.Entre els objectius del text, hi ha incrementar el parc de lloguer, estimular l'oferta -tant en habitatges de protecció oficial com els privats, per també col·locar-se en els estàndards de la resta de països europeus- i dotar la Generalitat de "més i millor" instruments per combatre les situacions d'emergència.En total, el decret llei inclou una trentena de mesures, entre les quals destaquen que la qualificació dels habitatges de protecció oficial mantinguin permanentment aquesta qualificació, tant els que ja la tenen com els que estan en tràmit de tenir-la i es trobin en sòl públic; que en els municipis amb una demanda "forta i acreditada" hagin de posar en marxa la construcció d'habitatges socials en sòls públics i que tots els habitatges de protecció social siguin en règim de lloguer."No podem deixar passar cap oportunitat per incrementar el parc públic", va afirmar el conseller Calvet, que també es va referir al fet que les entitats socials es poden veure beneficiades per les expropiacions forçoses d'habitatges buits de grans tenidors. D'altra banda, sobre l'índex de referència de preus el conseller va explicar que els propietaris que lloguin per sota aquests preus es podran acollir a subvencions –per exemple per a la rehabilitació- o a bonificacions fiscals.Calvet va insistir en la necessitat d'incrementar el parc de lloguer actual perquè és "deficitari", amb un percentatge inferior al 2% quan el Pla territorial sectorial de l'Habitatge preveu actuacions per arribar al 5% en 15 anys. Per això, la Generalitat ha previst nous drets d'adquisicions preferents en cas de transmissions de sòls privats on hi hagi previstes reserves per a habitatges de protecció oficial o el dret de tempteig i retracte sobre immobles amb pisos arrendats que es venguin sencers.En una altra línia d'actuació, el Govern vol incrementar el parc permetent que els municipis puguin decidir que un determinat sòl destinat a la construcció d'habitatges aquests siguin de lloguer, ja sigui de protecció oficial o bé al mercat lliure.Amb el decret llei, que Calvet espera que es pugui convalidar al Parlament com a màxim d'aquí un mes, el Govern vol donar aplicació a la Llei 24\/2015, per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica i que va ser recorreguda pel govern del PP al Tribunal Constitucional, i a la 4\/2016, sorgida com a resposta del recurs. Segons el conseller, el decret llei li "dona una volta més" i ha argumentat que, per exemple, la Generalitat ja no posarà sancions als tenidors d'habitatges buits sinó "multes coercitives" o activarà les expropiacions forçoses.L'aprovació del decret llei arriba la mateixa setmana que la consellera de Justícia, Ester Capella, anunciés que el Govern portaria al Parlament per modificar el llibre el Llibre Sisè del Codi Civil català que permetrà allargar a un mínim de sis anys els lloguers d'habitatges i fins i tot podria incloure la possibilitat que els ajuntaments o el mateix Govern reguli el preu dels contractes de lloguer.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.