L'informe del MIT, amb un cost de 600.000 euros i que s'ha basat només amb dades existents, certifica que les injeccions de gas van provocar els terratrèmols
ACN
Madrid.-El projecte Castor ja és història i no s'acabarà posant definitivament en marxa, segons ha anunciat aquest dimecres al matí el Ministre d'Energia, Álvaro Nadal. Aquesta és la principal mesura derivada de l'informe encarregat al el Massachussetts Institute of Technology (MIT): segons els experts nord-americans, les injeccions de gas al subsòl marí durant setembre de 2013 van desestabilitzar segments actius de la falla Oriental d'Amposta provocant la crisi sísmica que va desencadenar més d'un miler de terratrèmols a la zona. Malgrat això, afegeixen, l'empresa exconcessionària Escal UGS –controlada pel grup ACS de Florentino Pérez- no podia preveure aquest desenllaç, fet que ha portat el govern espanyol pràcticament a exculpar l'empresa. L'informe, que ha costat 600.000 euros, no ha requerit nous estudis sobre el terreny i s'ha basat en les dades prèvies d'organismes oficials, la mateixa exconcessionària i d'Enagás.
Un equip de set professors del MIT i de la Universitat de Harvard, especialitzats en geomecànica, sismologia i geologia estructural han treballat al llarg de divuit mesos per acabar arribant a una conclusió principal que, més enllà del llenguatge críptic emprat, havia ja esbossat clarament l'informe de l'Institut Geològic i Miner difós el maig de 2014. És a dir, la relació entre les injeccions de gas al magatzem submarí i els més d'un miler de terratrèmols generats a partir del setembre de 2013 arran de la prova efectuada per Escal UGS. El ministre Nadal ha avançat aquestes conclusions des del Congrés dels Diputats poc abans que al Ministeri d'Energia es fes públic el contingut de l'estudi. "La falla està estable i el millor, per ara, és mantenir les coses com estan. Existeix un alt risc d'injectar gas però també de treure'l. Està clar que aquesta instal·lació no pot tornar a funcionar. Avui per avui és millor deixar-ho com està", ha declarat el ministre.Els experts nord-americans han conclòs en el seu estudi, al qual s'han referit literalment com a "post mortem", que l'estrès provocat per les injeccions va desestabilitzar de forma "significativa" segments actius de la falla Oriental d'Amposta, segell lateral del magatzem, així com el sistema de falles menors que se'n ramifica. La localització dels sismes, així, és una de les divergències respecte l'estudi de l'IGME, que havia identificat una petita falla a la base del magatzem, que van batejar Castor, com a causant dels terratrèmols. Addueixen, a més, que un cabal d'injecció inferior no hauria permès evitar la inestabilitat de les falles i que un cicle complert de càrrega i recàrrega hauria multiplicat per dos aquesta desestabilització. "Hi ha un risc elevat si es reprenen les operacions d'injecció de gas", ha apuntat el coordinador de l'estudi del MIT, Rubén Juanes. A més, la desestabilització de la falla pels sismes de magnitud 4 podria acabar donant a lloc a terratrèmols majors, fins a 6,8 graus en cas de continuar les injeccions. "És difícil definir valors d'operativitat segurs o lliures de risc", ha certificat, tot descartant la idea de posar en funcionament el magatzem però a un ritme inferior, que el convertiria després en poc rendible econòmicament. Fins i tot, han afegit, existeix un grau d'incertesa en el comportament futur d'aquest sistema de falles.Per contra, el segon gran missatge que han volgut llançar els autors de l'estudi s'ha centrat en assegurar que, amb la informació disponible prèviament i mitjançant estudis efectuats amb metodologia estàndard, l'empresa concessionària del projecte Castor, Escal UGS difícilment podia "preveure" que la injecció de gas acabaria desencadenant l'onada sísmica. Una afirmació a la qual s'ha abonat el secretari d'Estat d'Energia, Daniel Navia, pràcticament eximint l'exoncessionària de qualsevol mala praxis o negligència, com suggeria l'anàlisi dels fets relatada per l'IGME. "Deixen força clar que la previsibilitat no existia, no era fàcil preveure el que va passar a Castor". "Una qüestió rellevant a l'hora d'exigir responsabilitats", ha afegit, tot apel·lant seguidament a la "cautel·la" i apuntant que hauran de ser els jutjats –l'estudi es trametrà al jutjat número 4 de Vinaròs que investiga els terratrèmols- els que les hauran de determinar. Però amb l'argument que tot plegat no es podia preveure, fins i tot el mateix ministre ha avalat la validesa dels estudis previs des del Congrés. Sobre el paper, l'informe dels experts nord-americans havia delimitar les responsabilitats a l'hora d'estudiar prèviament, dissenyar i intentar posar en servei el magatzem submarí. El decret que va possibilitar la indemnització fixava un termini de deu anys per exigir responsabilitats a l'empresa. De moment, l'empresa controlada per Florentino Pérez ha ingressat més de 1.760 milions d'euros pel projecte, pel qual els consumidors pagaran –després de l'operació financera per pagar a l'empresa aprovada pel govern del PP- uns 3.500 milions d'euros al llarg de 30 anys. Navia ha negat que entre els objectius de l'encàrrec es trobés la validació dels procediments per part d'Escal UGS.Dubtes sense respostesMalgrat això, ni els responsables ministerials, d'Enagás ni els autors de l'estudi han volgut donar resposta argumentada davant els importants dubtes que pesen encara sobre aspectes fonamentals del projecte i que diversos experts independents van posar en qüestió: des de la inexistència d'un estudi de risc sísmic, una demanda plantejada per experts en el mateix tràmit ambiental que l'empresa va rebutjar reiteradament escudant-se en la suposada existència de cavitats subterrànies que permetrien circular els fluïts sense grans problemes; així com també la demostració que els càlculs emprats per la mateixa empresa per definir aquesta porositat i l'aptitud de l'estructura per emmagatzemar gas eren correctes. Tampoc han volgut abundar sobre la l'increment del 147% de cabal d'injecció durant la prova efectuada al magatzem per Escal UGS a principis de setembre de 2013 que va marcar l'inici de l'onada sísmica. Una pràctica desaconsellada explícitament per les bones pràctiques de la indústria., que proposen increments escalonats d'un màxim del 50%. "La injecció va estar dins dels marges d'estudis anteriors", ha arribat a assegurar Juanes. En aquest context, els experts del MIT i de Harvard s'han limitat a reivindicar la "innovació" i aplicació futura del model utilitzant, integrant un model computacional per mesurar al llarg del temps –des de finals dels 60 i durant l'explotació petrolífera per part de Shell- esforços per pressió de les roques davant la injecció de fluïts, depurar la localització dels terratrèmols i relacionar les pressions exercides en l'estructura amb la tensió de les falles. Per elaborar l'informe, però, i segons han reconegut els científics, s'han utilitzat únicament estudis existents fins aquest moment sense efectuar cap nova prova sobre el terreny que permetés actualitzar o millorar la informació disponible. En aquest sentit, han comptat amb les dades aportades per la mateixa Escal UGS a través d'Enagás o les procedents dels estudis d'institucions com l'IGME i l'IGN arran dels terratrèmols.DesmantellamentEn aquest escenari, el desmantellament es perfila com l'única sortida viable després de l'anunci que el magatzem –que mai va entrar en funcionament- no s'acabarà posant en marxa. Un punt que Navia també ha volgut abordar amb prudència. "Sembla lògic plantejar-lo davant la no operació", ha admès. Abans, però, caldrà encarregar estudis d'enginyeria per determinar la millor opció tècnica per executar-lo i, després, els corresponents estudis de valoració econòmica. De moment, no hi ha data ni presses: "cal ser prudents i disposar d'un fonament sòlid". Previst inicialment l'any 2008, en el moment d'atorgar la concessió, per 143 milions d'euros, es preveia que l'increment de la inflació fes créixer el seu preu fins a uns 300 milions l'any 2038, al final del període concessional.
