El conjunt de productors professionals i joves percebran prop de 400.000 euros i podran accedir a línies de crdit
ACN
Reus.-El Govern crear una oficina tcnica per desplegar el pla de valorització de lavellana i concedir ajudes extraordinries de gairebé 400.000 euros per al sector de lavellana. Segons ha anunciat la consellera dAgricultura, Teresa Jord, enguany shabilitaran ajuts de 120 euros per hectrea per als professionals i de 280 euros per hectrea per als joves productors. A més, les noves incorporacions al sector també es podran beneficiar duna línia de crdits de lICF a inters zero durant cinc anys. El sindicat Unió de Pagesos ha celebrat que el Govern hagi ats les seves demandes, per ha advertit que seguir insistint perqu el Ministeri habiliti lajut dEstat per a la fruita seca de 120 euros per hectrea.
La consellera i representants dUnió de Pagesos han anunciat a Reus les mesures acordades per respondre a la situació dexcepcionalitat que viu el sector. Les adversitats climatolgiques -vent, calor extrema o pluges en temps de collita- han fet que aquesta darrera campanya de l'avellana sigui la pitjor que es recorda, amb només un 30% de la producció mitjana habitual. A més, la devaluació de la moneda turca, gran país productor, ha fet davallar el preu internacional d'aquesta fruita seca i ha arrossegat també els pagesos catalans.Tal com shavia comproms amb el sector, Jord ha confirmat un ajut de mínims durant un any de 280 euros per hectrea per a joves professionals amb conreu davellaner i de 120 euros per hectrea per a la resta de professionals. En conjunt, aquestes subvencions sumen 390.200 euros per a 472 beneficiaris -66 dels quals, joves- corresponents a unes 2.600 hectrees. En conjunt, el sector ocupa unes 9.000 hectrees al Camp de Tarragona i unes 1.000 a les comarques gironines. Aquestes ajudes i lestabliment duna línia de crdit a través de l'Institut Catal de Finances (ICF) als joves que s'han incorporat al sector els darrers cinc anys pretenen facilitar la liquiditat dels professionals, garantir el manteniment del sector i evitar labandonament imminent de cultius. Tant la consellera com el sindicat han lamentat que el ministeri no habiliti lajut dEstat de 120 euros per hectrea. Ha estat intransigent i ens ha tancat la porta als morros, ha etzibat Jord. Al seu torn, el responsable nacional de la fruita seca de la Unió de Pagesos, Rafel Español, ha dit que batallaran perqu lexecutiu espanyol també es mulli i complementi les ajudes de la Generalitat. Dentrada, el 14 de mar el sector podria convocar una nova tractorada fins a la subdelegació del govern espanyol. La consellera sha mostrat més optimista amb la possibilitat que el govern espanyol accepti reduir els mduls de lIRPF als productors dels municipis més afectats per les inclemncies meteorolgiques, i disminuir i endarrerir les quotes de la Seguretat Social. A més, Govern i sindicat demanaran al Ministeri dAgricultura la posada en marxa d'una assegurana experimental de rendiments per a lavellaner que es pugui aplicar a la collita del 2020.Davant de tot plegat, el coordinador nacional de la Unió de Pagesos, Joan Caball, sha mostrat satisfet amb el Govern per haver ents que calia donar resposta a les demandes i per haver habilitat un partida pressupostria en el context actual. És un pla que, tot i donar solucions als problemes dara, ens permet tenir futur a mitj i llarg termini, ha manifestat. Oficina tcnica de lavellanaDaltra banda, el Govern ha anunciat la constitució d'una oficina tcnica per tirar endavant el pla estratgic de valorització de lavellana, en collaboració amb les diputacions de Tarragona i Girona. Lens disposar dels mitjans materials i tcnics necessaris per a impulsar aquest pla, que defineix 37 accions per millorar la producció, el consum i la promoció de lavellana del territori. El pla de valorització parteix de la base que hi ha una manca de reconeixement social de lavellana i que no sha sabut donar prou valor al producte, ats que el 80% de la producció es destina a pasta davellana. Per aquest motiu, es plantegen actuacions per a la innovació, qualitat, valorització i diferenciació que estableix la priorització de les varietats locals, la creació dun panell de tast, la publicació tcnica de varietats locals i la innovació per a la sostenibilitat del conreu de lavellaner. També es suggereixen noves línies de productes i formats de tipus snack. En lmbit territorial, es proposa potenciar els esdeveniments lúdics i populars, reforar la presncia simblica de lavellana en el territori i, fins i tot, crear productes turístics vinculats a aquesta fruita seca. Per incrementar-ne el consum, es proposa impulsar campanyes i crear un club de prescriptors, reforar el binomi avellana-gastronomia i donar-la a conixer a nivell escolar. Tot plegat, a més, es vol que sacompanyi duna estratgia de gestió que passa per promoure la millora de lorganització del sector -per exemple, amb una circumscripció econmica-, impulsar el paper de la DOP Avellana de Reus i promoure patrocinis i associació de marques, entre daltres.
