Anir acompanyat d'un expert en aquesta disciplina i l'expedició es dividir en 13 etapes
ACN
Girona.-L'activista social i estudiant de la Universitat de Girona (UdG), Isaac Padrós, ser la primera persona amb ceguesa que far la volta a l'illa de Menorca amb caiac. Aquest dijous agafa un avió cap a l'illa i el diumenge pujar a l'embarcació per comenar un repte que compta amb un recorregut d'uns 160 km. Padrós anir acompanyat d'un caiaquista expert que el guiar cap a quin sentit remar i en quina direcció haur d'anar. En total es preveu que l'expedició es divideixi en 13 etapes d'entre 15 i 20 km cada una d'elles. El gironí ha afirmat que aquesta sortida és un repte "per posar en valor les capacitats de les persones que tenen discapacitat". Les dates en qu es far el repte coincideix amb el cinqu aniversari de l'accident que va patir Padrós en qu hi va perdre la vista.
Isaac Padrós ser la primera persona amb ceguesa que far la volta a Menorca amb caiac, navegant prop de 160 km que recorrer en 13 dies. Aquest dijous Padrosa es traslladar cap a l'illa per no ser fins diumenge que pugi al caiac per sortir des del costat de Maó i remar al voltant de l'illa. Isaac Padrós anir sempre acompanyat del caiaquista professional Rai Puig. Ell ser l'encarregat de donar-li les ordres de quina direcció remar i cap a on anar. A més, Rai Puig també portar "un dispositiu bluetooth" amb qual reproduir música i ser una referncia més per tal que Padrós s'orienti. L'activista social i també estudiant de la Universitat de Girona (UdG) ha explicat que a vegades el vent no li permet sentir correctament les ordres del seu guia en el mar.De tota manera, Isaac Padrós ha afirmat que "és més segur anar amb caiac que anar amb bastó per la ciutat". L'estudiant ha detallat que en el caiac no es troba amb "cotxes a sobre la vorera" i tan sols s'ha de limitar a "escoltar el mar" per veure com posar el rem a l'aigua.Padrós ha estat entrenat un any aproximadament abans de comenar aquest repte que s'allargar 13 dies a Menorca. De tota manera, Rai Puig ha assegurat que la part "més important" de l'entrenament ha estat "adaptar-se a l'aire lliure". De fet, Puig ha recordat que durant els 13 dies d'expedició dormiran al ras a la platja i cuinaran en fogonet i aix és un "estil de vida" al qual Isaac Padrós s'ha hagut d'acostumar.L'inici de l'aventura ser el diumenge 22 a prop de Maó quan comenaran a navegar en sentit contrari a les agulles del rellotge. Cada dia recorreran entre 15 i 20 km, si el temps ho permet, i després fondejaran en una cala per passar la nit. Finalment el 4 d'octubre tornaran a Maó per poder agafar un avió cap a Catalunya.Un documental per sensibilitzar la societatDurant aquesta expedició els acompanyar un cmera que anir enregistrant material per a un documental sobre el viatge. Es tracta d'un projecte que ha de servir per "posar en valor les capacitats de les persones amb discapacitat i no els seus límits", ha assegurat l'estudiant de la UdG.De fet, Padrós ha definit el viatge com "un homenatge" a totes aquelles persones "que lluiten per formar part d'una societat que normalment els oblida". "Aquesta expedició és un petit homenatge a la seva valentia i no a la meva", ha reblat l'activista.A més, el projecte compta amb el suport del govern insular menorquí i han preparat un seguit d'activitats per a Padrós per tal que en el documental es pugui difondre l'illa de Menorca com a destí accessible. D'aquesta manera, Padrós, Puig i el cmera aprendran a fer formatge, a pescar i també recolliran plstics d'una platja amb el suport d'un grup d'alumnes d'una escola.Cinc anys després de l'accidentEl dijous, dia en qu Padrós pujar a l'avió en direcció a Menorca, es compleixen cinc anys de l'accident que el va deixar sense vista. Per aix s'ha mostrat especialment illusionat en aquest repte ja que "el cinqu aniversari em fa pensar més que mai que tota la fora i energia que tinc l'he rebuda de totes les persones que m'han ensenyat com es viu i es lluita amb una discapacitat".El projecte, titulat 'Kayak No Limits Menorca', est patrocinat per la Fundació Eurofirms, el Consell Insular de Menorca i l'Associació de Multicapacitats. A més, també compta amb el suport de la Universitat de Girona.
