Es traca de la cpia més antiga que es conserva de l'obra, una de les més importants del renaixement catal
ACN
Tortosa.-El Consell Comarcal del Baix Ebre ha adquirit un valuós manuscrit dels 'Colloquis de la Insigne ciutat de Tortosa', de Cristfol Despuig, escrita a mitjan segle XVI en un únic exemplar on hi descriu l'esplendor del Renaixement catal. El text es va recuperar i publicar durant la Renaixena i ara l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre en tindr un manuscrit, probablement el més antic que es conserva i que dataria del segle XVIII. Només n'hi ha un altre a Barcelona. L'obra l'ha comprat el Consell Comarcal. N'ha pagat 6.000 euros en una negociació discreta amb el seu propietari que ha prioritzat que l'obra tornés a Tortosa. El manuscrit l'havien heretat diverses generacions d'una família amb vincles a la capital ebrenca.
'Los Colloquis de la Insigne ciutat de Tortosa' est datada com a obra escrita per Cristfol Despuig el 1557 per l'original es va perdre. El pare jesuta Fidel Fita la va publicar per primera vegada el 1877, durant la Renaixena, a partir d'un exemplar manuscrit localitzat per aquest editor a la ciutat de Tortosa. Actualment només es coneixia l'existncia d'un únic manuscrit, a l'Arxiu Histric de Barcelona, en qu s'han basat les darreres edicions crítiques de l'obra, entre d'altres la de l'Eullia Duran de 1981.La investigació de l'arxiver del Baix Ebre, Albert Curto, i també "la casualitat", ha perms trobar un segon manuscrit a Barcelona que ara ha comprat el Consell Comarcal. El seu propietari, que vol mantenir l'anonimat, va mostrar l'inters per vendre l'obra i fruit d'una discreta negociació i de la voluntat del venedor perqu el manuscrit tornés a Tortosa, s'ha pogut tancar la compra aquest dimarts per 6.000 euros.El manuscrit és "probablement" la cpia més antiga que es conserva i s'ha icorporat al fons patrimonial de l'Arxiu del Baix Ebre, que gestiona el Consell Comarcal. Aquesta pea emblemtica podria ser, a més a més, el manuscrit que el pare Fita va fer servir per portar l'obra a la impremta per caldr un estudi més a fons perqu "alguns detalls no coincideixen".La primera edició dels 'Colloquis' de Fita es va basar en un manuscrit que pertanyia a la família nobiliria Navás, concretament al descendent Josep de Salvador. En un inventari de l'arxiu particular de la família Piñol Navás de final del segle XIX consta l'existncia del document, tot i que en un inventari posterior (1925) ja no hi figura i podria ser el que ha adquirit ara el Consell Comarcal.Un dels detalls que ratificaria aquesta sospita és que la versió d'Eullia Duran basada en el manuscrit de l'Arxiu de Barcelona, resol que el pare Fita va confondre el nom d'un dels personatges. Fita va donar el nom de Livio a un dels cavallers per Duran va considerar que era un error perqu al manuscrit que ella va fer servir i que fins ara era l'únic que es coneixia, se l'anomena Lucio. El text que ara té l'Arxiu del Baix Ebre corrobora que el nom original del cavaller és Livio."Ho hem d'acabar d'estudiar i caldr precisar-ho amb una anlisi detallada del manuscrit per el fet que existeixin ara dues cpies conegudes, ja de per si, denota la importncia que té. Si acabem definint que és el manuscrit en qu es va basar el pare fidel Fita per fer la primera edició del 1877, molt millor", ha destacat Curto. La cpia de l'Arxiu de Barcelona est malmesa i li falten les primeres pgines i caldr estudiar també si els propietaris d'aquests dos manuscrits estaven emparentats.L'obra de Despuig es va fer en clandestinitat perqu tractava aspectes "políticament incorrectes" a l'poca i no hauria passat la censura del papat per va circular en ambients intellectuals de l'poca. "No sabem quantes obres manuscrites hi havia", ha apuntat l'arxiver. "Ara sabem que segur, dues, sí", ha afegit.El manuscrit consta de 308 pgines, conté un índex dels sis colloquis que formen l'obra i un altre índex temtic, que fa referncia als aspectes més notables que recull l'obra. "El tipus de lletra i les glosses escrites al marge de l'exemplar ens fan pensar que aquesta cpia data de la segona meitat del segle XVIII", ha explicat el director de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Curto ha apuntat que l'índex temtic que té el manuscrit a la part final denota la "importncia, l'inters i el carcter prctic" que tenia l'obra en la seva poca. Aquest exemplar també incorpora uns llibrets cosits amb la traducció al castell del primer colloqui. "Hi ha una part que és com un esborrany i l'altre com passat a net. Si estem parlant del segle XVIII, és destacat que hi hagués inters per traduir-lo al castell, que era la llengua imperant en aquell moment", ha explicat l'arxiver. "Est clar que l'anlisi que se'n far les prximes setmanes donar de si", ha afegit.
