Publicado 29/5/2019 13:54:59CET

AMPLIACIÓ:El Col·legi d'Economistes de Catalunya considera que la reacció de l'Estat després de l'1-O no va impactar en l'economia

Quantifica l'impacte de la retirada de dipòsits en 17.000 MEUR més d'un any després i atribueix el descens del turisme a les càrregues policials

ACN

Barcelona.-La Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya ha conclòs que la reacció de l'Estat després de l'1-O amb la retirada de dipòsits en bancs catalans per part d'entitats públiques, l'aplicació del 155 i el decret que facilitava el trasllat de seus va tenir un impacte "baixíssim". El portaveu de la comissió, Modest Guinjoan, ha defensat el bon estat de l'economia catalana i ha posat com a exemple que un any més tard continua creixent i captant inversió estrangera, a més de tenir una taxa d'atur inferior a la mitjana espanyola. Sobre la retirada de dipòsits dels bancs catalans per part d'entitats públiques i clients privats, malgrat que en un primer moment es va quantificar en 30.000 MEUR, segons dades del Banc d'Espanya, el seu impacte amb efectes estacionals es va reduir fins als 17.000 MEUR un any després. Aquestes són algunes de les conclusions del cicle de debats sobre la reacció de l'Estat de la Comissió d'Economia Catalana celebrats durant el primer trimestre d'aquest any.

Es calcula que una tercera part dels 30.000 milions d'euros que es van retirar inicialment corresponien a entitats públiques espanyoles. Per la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes, aquest fet va tenir el propòsit de forçar el canvi de seus socials, moment en el què aquests fons van tornar a les entitats. Més difícil, però, adverteix, és quantificar quants dels diners retirats per particulars van tornar a ingressar-hi els diners.Guinjoan, que ha definit les operacions dutes a terme per l'Estat com una mostra "d'autoritat" i de fer notar "qui mana aquí", ha comentat que aquestes operacions no van estar "exemptes de risc" i que la retirada massiva de fons "portava implícit que l'Estat es feia soci i actor d'aquests riscos". En aquest sentit, ha recordat que el Banc d'Espanya ja ha insinuat de risc la retirada de 1.000 milions d'euros d'un banc. "Aquí el risc hi era, que hi hagués una reacció en cadena i s'estengués un cert pànic", ha comentat, tot i que ha apuntat que "segurament tenien l'operació calculada però només amb la intervenció pròpia de l'Estat es va entrar en risc".Guinjoan ha lamentat el "missatge propagandístic" que es dona quan s'informa de la fugida de seus ja que "fàcilment es parla de fugida d'empreses en comptes de fugides de seus". "No té res a veure una cosa amb l'altra", s'ha exclamat, que tot i així ha assenyalat que en el cicle de debats es va constatar que no cal no "treure importància" a aquest fet, però que en realitat i a "efectes pràctics" no es van notar "resultats i incidències". Segons el portaveu de la comissió d'Economia catalana, el trasllat és una "formalitat" perquè el què s'acaba fent és el "trasllat d'un despatx més que de centres operatius". Guinjoan també ha afegit que les decisions s'acaben prenent on hi ha els centres operatius de les empreses i on resideixen i treballen els seus directius, tot i que ocasionalment es puguin desplaçar on hi ha la seu social.A més, segons va reflexionar Josep Maria Descals en la seva participació en el tercer dels debats, calia distingir entre les empreses que van fer el canvi per ser contràries al procés a les què depenien massa de la regulació de l'Estat o per pressió, ja sigui de clients o proveïdors, ha explicat Modest Guinjoan. Sobre l'impacte de l'aplicació de l'article 155, els experts van xifrar els costos directes en 130 milions i els costos per pèrdua, bloqueig o endarreriments van ser superiors als 1.800 milions d'euros, afegits a la pèrdua de l'autogovern que va fer que a Generalitat no es pogués defensar davant els tribunals, apunta la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya. A més, un altre dels impactes, analitzat per Joan Martínez Vergel, va ser la vida diària durant el 155 que va resumir en la por, l'autocensura, la inconstitucionalitat, la indefensió, la presència de la Generalitat a l'estranger, els Mossos, la CCMA i la immersió lingüística.D'altra banda, el membre de la comissió d'Economia Albert Carreras, ha admès durant la roda de premsa que l'1-O va tenir un impacte sobre el turisme però l'ha atribuït a les càrregues policials. En aquest sentit, ha afirmat que les manifestacions massives "arriben a atraure la curiositat" dels visitants i les botigues es mantenien obertes pensant "que podrien vendre més" mentre que les càrregues "espanten".Pel que fa l'impacte en el mercat de capitals i de deute, va ser menor que el registrat durant la moció de censura de l'actual president espanyol, Pedro Sánchez, al seu antecessor al càrrec, Mariano Rajoy, el maig del 2018. Aquesta va ser una de les conclusions de l'expert Robert Casajuana, que va apuntar que no era possible determinar si la valoració que en feien els mercats secundaris era perquè no percebien un "veritable risc" d'independència o que la independència no fos un risc, segons ha exposat Carreras.El cicle de debats es van celebrar el 29 de gener, el 28 de febrer i el 25 de març i hi van participar, entre d'altres, els economistes Guillem López Casasnovas; Pau Villòria, Albert Sagués, Robert Casajuana i Josep Maria Descals, entre d'altres, a més del periodista del diari 'Ara' Àlex Font.