L'hospital de referència de Barcelona acull el 2018 una víctima al dia amb un equip multidisciplinari coordinats amb la justícia
ACN
Barcelona.-L'Hospital Clínic de Barcelona ha atès fins el 31 d'octubre del 2018 més del doble de víctimes d'agressió sexual que l'any 2005, passant de 170 a 351. No obstant això, el percentatge de víctimes que presenten la denúncia al mateix hospital s'ha reduït els últims anys, passant del 74 al 63%. El Clínic és l'hospital de referència per atendre víctimes d'agressió sexual a la ciutat de Barcelona des de fa 20 anys, i compta amb un equip multidisciplinari de ginecòlegs, infermeres, treballadors socials, cirurgians, psiquiatres i metges de malalties infeccioses, un protocol específic per aquest tipus de víctimes, i plena coordinació amb els Mossos d'Esquadra i els jutjats.
Durant els primers deu mesos del 2018 el Clínic ha atès 351 persones, i es calcula que a finals d'any se n'hauran atès unes 400. Això suposa un increment del 33% respecte les 302 de tot el 2017 i més del doble respecte les 170 de l'any 2005, el primer any amb dades estadístiques. De les 351 víctimes, 321, un 91,5%, són dones. Aquest percentatge no ha variat gaire des del 2014.El mes amb més atencions va ser el juliol, amb 45, i el que menys l'abril, amb 29. Des de mitjans de maig, a més, s'atenen menors de 16 i 17 anys, i se n'han atès dotze, totes noies. El 62% de les agressions, un total de 219, són a menors de 25 anys, seguides de les dones de 26 a 30 anys, amb 49 casos. Tretze víctimes tenien més de 50 anys. El 43,6% de les dones agredides són de nacionalitat espanyola, i el 56% són immigrants, turistes o estudiants estrangeres. En el cas dels 30 homes agredits, la meitat eren locals.El 100% dels agressors són homes, el 36% dels quals eren coneguts de les víctimes, un percentatge també similar al dels últims anys. En prop del 8% dels casos van ser agressions comeses per més d' un agressor. En el 70% de les agressions hi va haver penetració. Mentre que en el cas de les dones, dos terços van ser penetrades vaginalment, set de cada deu homes van ser penetrats analment.Pel que fa al lloc de l'agressió, el 56% dels atacs a dones van tenir lloc en domicilis, bona part desconeguts per part de la víctima, un 20% van ser a la via pública i un 10% en discoteques o bars. En el cas dels homes, la meitat van ser atacats en domicilis, un 30% a la via pública i un 10% en discoteques o bars.Pel que fa al consum de substàncies, el 59% de les dones agredides va admetre haver consumit alcohol o alcohol i drogues abans o durant l'agressió. En el cas dels homes, van ser el 53%. A més a més, el 25% de les dones i el 33% dels homes sospitaven haver patit submissió química, ja que tenien llacunes de memòria i s'havien despertat amb lesions, la roba estripada o en un domicili desconegut, percentatges similars a les d'altres anys. El 62% de les dones ateses van presentar denúncia inicialment, mentre que la resta ho va fer més tard o no ho va fer. En el cas dels homes, el 70% va presentar denúncia. S'aprecia una certa tendència decreixent en la presentació inicial de denúncies, ja que fa uns anys superava el 70%, però se'n desconeix el motiu perquè no es demana a les víctimes.Al llarg dels anys, el Clínic ha desenvolupat un protocol d'atenció a aquestes víctimes que arriben "humiliades", "en estat de xoc", "bloquejades" o "avergonyides", segons la psiquiatra i presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic. Teresa Echeverría, coordinadora d'urgències del torn de nit, ha explicat que les dones solen arribar entre sis i dotze hores després dels fets pels seus propis mitjans o portades pel SEM o els Mossos d'Esquadra. No obstant, s'atén les víctimes encara que arribin setmanes després dels fets, tot i que les proves mèdiques només són viables fins a 72 hores després. Immediatament s'activa l'anomenat 'codi 3' i tots els professionals que les han d'atendre, se'ls fan anàlisis de sang i orina per detectar substàncies químiques o tòxics i se les acompanya en tot moment.Una infermera les porta al box d'urgències específic per agressions sexuals, on l'informa de tot el que li faran, què pot fer la víctima i se li fa una primera exploració física. També se li fa un qüestionari i s'intenta que expliqui l'agressió només una vegada amb presència d'un metge forense. Es fan anàlisis per malalties infeccioses i es dona un tractament profilàctic contra l'embaràs, si és el cas. Tot plegat dura unes tres o quatre hores.Paral·lelament cada professional va omplint un comunicat judicial que acabarà al jutjat, posi o no denúncia la víctima, ja que el jutge de guàrdia pot investigar els fets igualment. Si la víctima és estrangera es contacta amb el consolat corresponent.També s'activa el circuit territorial que atendrà la víctima durant setmanes i mesos, sobretot per les seqüeles psicològiques, ja que un mes després dels fets la meitat presenten trastorns per estrès agut.
