Publicado 14/03/2019 15:51CET

AMPLIACIÓ:El claustre de la UdG aprova un pla estratgic fins al 2030 per especialitzar-se en la "suma d'intelligncies"

Dins d'aquest eix també hi haur propostes de desenvolupament sostenible

ACN

Girona.-El claustre de la Universitat de Girona (UdG) ha escollit que el centre s'especialitzi en la combinació de coneixements humanistes i tecnolgics en els propers deu anys. La comunitat universitria ha votat aquest dijous quin havia de ser l'eix prioritari en el pla estratgic de la UdG, que posa el seu horitzó en el 2030. Segons el rector, Quim Salvi, aquesta "suma d'intelligncies" representar un "oportunitat" per a la universitat de preparar-se per a un futur en qu la tecnologia impregnar tots els camps. A més, la universitat construir aquesta estratgia amb propostes que recolzin el desenvolupament sostenible. De fet, aquest era un altre dels eixos que el claustre havia de votar com a prioritat pel pla estratgic dels propers deu anys.

Els avenos tecnolgics canvien la vida de la societat a tots els nivells. Aquests canvis es preveu que encara siguin més importants de cara als propers anys. Per aquest motiu, la Universitat de Girona (UdG) ha apostat per preveure alguns dels canvis i preparar a tots els estudiants per un futur en qu hi hagi una "combinació d'intelligncies", entre la humana i l'artificial.Així ho ha aprovat el claustre de la UdG aquest dijous, qui ha escollit centrar el pla estratgic fins al 2030 de la UdG a la "suma d'intelligncies", tal com ha detallat el rector, Quim Salvi. Es tracta d'un eix estratgic que preveu "potenciar les collaboracions entre deganats i departaments" a l'hora de crear nous grups de recerca, així com també adaptar la formació dels diferents graus per al futur "disruptiu" que vindr.Salvi ha defensat que en els propers anys "les professions canviaran" i per aix volen comenar a treballar per tal que els graduats de tots els mbits de la UdG ja hi estiguin preparats. "Hi ha canvis als quals hem de fer front que els veiem passar per davant", ha argumentat Salvi. A més, el rector ha recordat que aquestes evolucions no trastoquen exclusivament el món tecnolgic, sinó que també "afecten a la medicina, a les humanitats i a tot arreu".En aquest sentit, el rector ha posat d'exemple que els humanistes també utilitzen Google per buscar continguts a Internet, i aquest és un canvi que ha afectat a la seva professió tot i no provenir del seu camp.El nou pla estratgic es centra, sobretot, en la introducció de la intelligncia artificial en tots els mbits. Ara s'haur de crear una comissió que acabi concretant com s'aplicar aquest pla estratgic per arribar als objectius fixats de cara al 2030.De tota manera, des de la universitat han apuntat que la idea é, per exemple, permetre que els estudiants de dret puguin treballar sobre els drets laborals que poden tenir els robots o un estudiant de medicina aprengui a treure'n tot el profit de la intelligncia artificial a l'hora de diagnosticar malalties als seus pacients.Un eix amb una clara vinculació al desenvolupament sostenibleEl claustre de la UdG havia d'escollir un eix central per al pla estratgic d'entre tres propostes presentades: la suma d'intelligncies (la proposta guanyadora amb 51 vots a favor), el desenvolupament sostenible i el talent emprenedor. En el cas del segon eix, ha aconseguit 46 vots a favor. Per aix, el claustre ha optat per incorporar algunes de les propostes dins del pla estratgic.De fet, Salvi ha assegurat que qualsevol acció que es faci en la universitat "ha de tenir aquest compromís social i sostenible". El rector ha recordat que la UdG és una de les universitats més compromeses amb la sostenibilitat del món, tan en el respecte al medi ambient, com en la lluita social. Per aix ha garantit que les accions concretes del pla estratgic aniran en consonncia als disset objectius per al desenvolupament sostenible que van elaborar les Nacions Unides.Pel que fa al tercer eix, s'ha descartat perqu ha aconseguit 21 vots favorables i 65 en contra.Un dels plans estratgics més llargsEl pla estratgic 2030 aprovat aquest dijous en el claustre és un dels plans a mitj termini més llargs que ha aprovat mai la Universitat de Girona. Fins ara, solien ser de quatre anys. El rector ha remarcat la importncia d'aquest pas perqu involucrar a "més d'un mandat" del rectorat.Salvi s'ha mostrat satisfet de la participació per part de la comunitat universitria al llarg de l'elaboració de les tres propostes. A més, el rector ha destacat que durant el claustre hi ha hagut un "debat fluid" que ha demostrat un "inters i compromís" per defensar aquest projecte.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés