Publicado 16/05/2019 21:22

AMPLIACIÓ:El bisbe de Lleida defensa que un jutge civil actu com a "rbitre" en el litigi per les 111 obres d'art de la Franja

Reconeix que les peces no es tornen a l'Aragó perqu el Consorci del Museu de Lleida no ho vol

ACN

Barbastre.-El bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, ha defensat que un jutge civil actu com a "rbitre" per decidir la propietat de les 111 obres d'art procedents de parrquies de la Franja, que es troben al Museu de Lleida i que reclama el Bisbat de Barbastre-Montsó. Tot i que Giménez Valls ha reconegut que el Vatic va ordenar el retorn de les peces a l'Aragó i que ell "acata" les ordres vaticanes, el Consorci del Museu de Lleida no ho ha perms. Tot i aix, el bisbe de Lleida entén que el litigi ara "comena de zero" per una via diferent a la cannica, que és la civil, i amb nova documentació que no es va tenir en compte anteriorment i que estava a l'arxiu de Lleida, que demostraria la legalitat de l'adquisició per part de la Generalitat de 83 de les 111 peces, a través de vendes o donacions.

Salvador Giménez Valls ha estat el primer a declarar en el judici per la propietat de 111 obres d'art. Ha negat haver rebut cap ordre del Vatic per abandonar el Consorci del Museu de Lleida. "Només he rebut un suggeriment l'estiu de l'any passat perqu sortís del consorci, per no era una ordre", ha assegurat. A més, considera que si sortís del Consorci, no canviaria res ja que ell només representa el 5% del Consorci. Ha explicat que va fer arribar al Vatic aquestes explicacions per que encara no ha obtingut resposta. A més, ha afegit, la Generalitat defensa que només si es tornen les peces, els bisbats poden disposar d'elles i que, per tant, "crec que si jo sortís del consorci no podria sortir-hi amb els béns", ha concls.El segon a declarar ha estat el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, que ha dit que li hauria agradat arribar a un acord i a un enteniment entre el bisbats. Ha afegit, per, que aquest no va ser possible per "l'entossudiment" del Consorci i no per part dels bisbes, "que sempre han reconegut el retorn de les peces". "Qu són 111 peces per una Catalunya que en té tantes?", s'ha qüestionat.Preguntat per l'acte de conciliació celebrat 31 d'octubre de 2017 als jutjats de Lleida, Pérez Pueyo ha dit que per ell era una oportunitat per expressar que les obres són del Bisbat de Barbastre-Montsó i que, per aix, "les volem al nostre Museu". Ha afegit que llavors, el bisbe de Lleida va reconixer que havia de tornar les peces per que no podia perqu el Consorci no el deixava. És per aix, ha dit, que li ha "sorprs" que Salvador Giménez Valls hagi defensat ara, en la seva declaració al judici d'aquest dijous, que 83 de les obres són propietat de la Generalitat. Els prits lleidatans defensen la propietat lleidatana de 83 de les pecesEls prits proposats per la part lleidatana han defensat en el judici que, al menys, 83 de les obres d'art en litigi, són propietat del Bisbat de Lleida. La conservadora del Museu de Lleida que porta 25 anys investigant les peces que són objecte de litigi, Carme Berlabé, ha explicat que el bisbe Messeguer distingia entre obres en propietat i en dipsit. Segons la conservadora i investigadora, les obres van arribar al Museu Dioces de Lleida, creat per Messeguer, a partir de per vendes efectuades per mossens al bisbe, per permutes en qu "es donava un bé per un altre de valor equivalent", o per donacions, ha assenyalat, a partir de la documentació que ha estudiat Berlabé. La conservadora només ha pogut constatar un cas de dipsit al Museu Dioces, corresponent a una pea procedent del Capítol de la Catedral Tot i aix, ha reconegut cap document de compravenda com s'entenen avui dia de les peces en litigi per sí documents o anotacions que justificaven la transacció. La conservadora del Museu de Lleida ha explicat que el bisbe Messeguer parla en el seu dietari de la necessitat de demanar llicncia a la Santa Seu per adquirir o fer una perpetua amb peces originries de les parrquies per el bisbe considera que només calia sollicitar l'autorització de Roma en el cas de retaules sencers i no quan es tractés "de peces deteriorades retirades del culte". Carme Berlabé també ha remarcat la necessitat econmica que tenien les parrquies i ha posat en dubte la procedncia d'algunes de les obres en litigi, respecte al que han defensat els prits aragonesos. Velasco sosté que Messeguer pagava les peces "a preu de mercat" El conservador del Museu de Lleida, Alberto Velasco, ha explicat que, a partir de la diversa documentació diocesana que es conserva a l'Arxiu Dioces de Lleida, es pot deduir que la totalitat de les obres d'art en litigi en aquesta causa van ingressar al Museu Dioces de Lleida "estaven, en general, en mal estat". "Si es van retirar del culte devia ser pel seu mal estat de conservació", ha exposat. Velasco, que ha declarat com a testimoni-prit, ha posat en valor la tasca del bisbe Messeguer per preservar les peces a la dicesi per evitar que poguessin ser robades, venudes sense autorització o que poguessin patir algun altre perill. Així mateix, ha explicat que l'aleshores bisbe de Lleida va pagar les peces a les parrquies d'on procedien "a preus de mercat", fins i tot, "igualant o superant el que oferien antiquaris". D'altra banda, Velasco també ha explicat que, segons les directrius del Consell Internacional de Museus (ICOM) pel que fa a disgregacions, "les colleccions histriques legalment constitudes mai s'han de disgregar" i ha dit que "defensa la permanncia dels museus i de la unitat de les colleccions".Aragó assegura que les peces van ser traslladades a Lleida en concepte de dipsit"El president Real Académia de Belles Artes de San Luís de Saragossa, Domingo Buesa, ha exposat que no "coneix cap document que es conservi als arxius" on es parli de venda, alienació o permuta de les 111 obres d'art" i ha dit que el bisbe Messeguer "demanava" les peces als mossens de les parrquies. "Un bisbe no pot comprar a un mossn una pea que ja és propietat de l'Església", ha afirmat Buesa. Així, ha defensat que "són peces de l'Església que es traslladen d'un lloc a un altre" i, en aquest sentit, ha dit que passen al Museu Dioces de Lleida en concepte de dipsit". Buesa també ha assegurat que "no hi ha cap dubte que les 111 peces procedien de parrquies" de la Franja. D'altra banda, el prit proposat per la part aragonesa ha posat en valor la tasca de documentació duta a terme per Carme Berlabé El professor d'Histria de Art i museleg expert en art aragons, Antonio Naval també ha defensat que les 111 obres d'art van ser lliurades en concepte de dipsit al Museu Dioces de Lleida i, en cap cas, van ser venudes, donades o canviades a través d'una permuta. Tot i aix, el prit proposat per la part aragonesa ha afirmat que sense la tasca que va fer el bisbe Messeguer "moltes de les obres s'haurien perdut" i ha reconegut que moltes "estaven en mal estat" i que no estaven al culte.El judici finalitzar aquest divendres amb la declaració del darrer dels prits citats, l'historiador i conservador del Museu Episcopal de Vic, Marc Sureda, i amb les conclusions de les parts.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés