AMPLIACIÓ:El bisbe de Lleida defensa que un jutge civil actuï com a "àrbitre" en el litigi per les 111 obres d'art de la Franja

Publicado 16/5/2019 21:22:18CET

Reconeix que les peces no es tornen a l'Aragó perquè el Consorci del Museu de Lleida no ho vol

ACN

Barbastre.-El bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, ha defensat que un jutge civil actuï com a "àrbitre" per decidir la propietat de les 111 obres d'art procedents de parròquies de la Franja, que es troben al Museu de Lleida i que reclama el Bisbat de Barbastre-Montsó. Tot i que Giménez Valls ha reconegut que el Vaticà va ordenar el retorn de les peces a l'Aragó i que ell "acata" les ordres vaticanes, el Consorci del Museu de Lleida no ho ha permès. Tot i això, el bisbe de Lleida entén que el litigi ara "comença de zero" per una via diferent a la canònica, que és la civil, i amb nova documentació que no es va tenir en compte anteriorment i que estava a l'arxiu de Lleida, que demostraria la legalitat de l'adquisició per part de la Generalitat de 83 de les 111 peces, a través de vendes o donacions.

Salvador Giménez Valls ha estat el primer a declarar en el judici per la propietat de 111 obres d'art. Ha negat haver rebut cap ordre del Vaticà per abandonar el Consorci del Museu de Lleida. "Només he rebut un suggeriment l'estiu de l'any passat perquè sortís del consorci, però no era una ordre", ha assegurat. A més, considera que si sortís del Consorci, no canviaria res ja que ell només representa el 5% del Consorci. Ha explicat que va fer arribar al Vaticà aquestes explicacions però que encara no ha obtingut resposta. A més, ha afegit, la Generalitat defensa que només si es tornen les peces, els bisbats poden disposar d'elles i que, per tant, "crec que si jo sortís del consorci no podria sortir-hi amb els béns", ha conclòs.El segon a declarar ha estat el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, que ha dit que li hauria agradat arribar a un acord i a un enteniment entre el bisbats. Ha afegit, però, que aquest no va ser possible per "l'entossudiment" del Consorci i no per part dels bisbes, "que sempre han reconegut el retorn de les peces". "Què són 111 peces per una Catalunya que en té tantes?", s'ha qüestionat.Preguntat per l'acte de conciliació celebrat 31 d'octubre de 2017 als jutjats de Lleida, Pérez Pueyo ha dit que per ell era una oportunitat per expressar que les obres són del Bisbat de Barbastre-Montsó i que, per això, "les volem al nostre Museu". Ha afegit que llavors, el bisbe de Lleida va reconèixer que havia de tornar les peces però que no podia perquè el Consorci no el deixava. És per això, ha dit, que li ha "sorprès" que Salvador Giménez Valls hagi defensat ara, en la seva declaració al judici d'aquest dijous, que 83 de les obres són propietat de la Generalitat. Els pèrits lleidatans defensen la propietat lleidatana de 83 de les pecesEls pèrits proposats per la part lleidatana han defensat en el judici que, al menys, 83 de les obres d'art en litigi, són propietat del Bisbat de Lleida. La conservadora del Museu de Lleida que porta 25 anys investigant les peces que són objecte de litigi, Carme Berlabé, ha explicat que el bisbe Messeguer distingia entre obres en propietat i en dipòsit. Segons la conservadora i investigadora, les obres van arribar al Museu Diocesà de Lleida, creat per Messeguer, a partir de per vendes efectuades per mossens al bisbe, per permutes en què "es donava un bé per un altre de valor equivalent", o per donacions, ha assenyalat, a partir de la documentació que ha estudiat Berlabé. La conservadora només ha pogut constatar un cas de dipòsit al Museu Diocesà, corresponent a una peça procedent del Capítol de la Catedral Tot i això, ha reconegut cap document de compravenda com s'entenen avui dia de les peces en litigi però sí documents o anotacions que justificaven la transacció. La conservadora del Museu de Lleida ha explicat que el bisbe Messeguer parla en el seu dietari de la necessitat de demanar llicència a la Santa Seu per adquirir o fer una perpetua amb peces originàries de les parròquies però el bisbe considera que només calia sol·licitar l'autorització de Roma en el cas de retaules sencers i no quan es tractés "de peces deteriorades retirades del culte". Carme Berlabé també ha remarcat la necessitat econòmica que tenien les parròquies i ha posat en dubte la procedència d'algunes de les obres en litigi, respecte al que han defensat els pèrits aragonesos. Velasco sosté que Messeguer pagava les peces "a preu de mercat" El conservador del Museu de Lleida, Alberto Velasco, ha explicat que, a partir de la diversa documentació diocesana que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Lleida, es pot deduir que la totalitat de les obres d'art en litigi en aquesta causa van ingressar al Museu Diocesà de Lleida "estaven, en general, en mal estat". "Si es van retirar del culte devia ser pel seu mal estat de conservació", ha exposat. Velasco, que ha declarat com a testimoni-pèrit, ha posat en valor la tasca del bisbe Messeguer per preservar les peces a la diòcesi per evitar que poguessin ser robades, venudes sense autorització o que poguessin patir algun altre perill. Així mateix, ha explicat que l'aleshores bisbe de Lleida va pagar les peces a les parròquies d'on procedien "a preus de mercat", fins i tot, "igualant o superant el que oferien antiquaris". D'altra banda, Velasco també ha explicat que, segons les directrius del Consell Internacional de Museus (ICOM) pel que fa a disgregacions, "les col·leccions històriques legalment constituïdes mai s'han de disgregar" i ha dit que "defensa la permanència dels museus i de la unitat de les col·leccions".Aragó assegura que les peces van ser traslladades a Lleida en concepte de dipòsit"El president Real Académia de Belles Artes de San Luís de Saragossa, Domingo Buesa, ha exposat que no "coneix cap document que es conservi als arxius" on es parli de venda, alienació o permuta de les 111 obres d'art" i ha dit que el bisbe Messeguer "demanava" les peces als mossens de les parròquies. "Un bisbe no pot comprar a un mossèn una peça que ja és propietat de l'Església", ha afirmat Buesa. Així, ha defensat que "són peces de l'Església que es traslladen d'un lloc a un altre" i, en aquest sentit, ha dit que passen al Museu Diocesà de Lleida en concepte de dipòsit". Buesa també ha assegurat que "no hi ha cap dubte que les 111 peces procedien de parròquies" de la Franja. D'altra banda, el pèrit proposat per la part aragonesa ha posat en valor la tasca de documentació duta a terme per Carme Berlabé El professor d'Història de Art i museòleg expert en art aragonès, Antonio Naval també ha defensat que les 111 obres d'art van ser lliurades en concepte de dipòsit al Museu Diocesà de Lleida i, en cap cas, van ser venudes, donades o canviades a través d'una permuta. Tot i això, el pèrit proposat per la part aragonesa ha afirmat que sense la tasca que va fer el bisbe Messeguer "moltes de les obres s'haurien perdut" i ha reconegut que moltes "estaven en mal estat" i que no estaven al culte.El judici finalitzarà aquest divendres amb la declaració del darrer dels pèrits citats, l'historiador i conservador del Museu Episcopal de Vic, Marc Sureda, i amb les conclusions de les parts.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.