Publicado 23/10/2019 18:10

AMPLIACIÓ:El Bisbat busca el finanament per comenar aviat la neteja de la faana de la catedral de Tortosa

Un sistema amb bandes d'electrorepulsió intentar erradicar la colnia de coloms que la degrada

ACN

Tortosa.-El Bisbat de Tortosa comenar la neteja de la faana de la basílica tortosina tant aviat com aconsegueixi el finanament per a la primera fase, de gairebé 100.000 euros, i s'acabin les obres d'urbanització de la plaa de davant del frontispici. L'objectiu és que els primers treballs, els més laboriosos, estiguin llestos l'any que ve. Es reposaran elements trencats i la coberta i recuperaran els colors rosats, negres i blancs del marbre d'aquest monument patrimonial de primer ordre. S'installar un sistema, amb bandes d'electrorepulsió, pues i cables tensats, per evadir la colnia de coloms que hi habita i degrada el monument amb les femtes.

El cost total de la restauració es de 600.000 euros. El Bisbat ha sollicitat ajuts a les diferents administracions catalanes, a l'Ajuntament, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, i es faran campanyes de micromecenatge per finanar els treballs. Els arquitectes del projecte han remarcat que la restauració és indispensable per evitar que la degradació sigui irrevocable i per esmenar el mal estat de conservació actual i la "imatge precria" que ofereix ara que la basílica és l'element principal de l'skyline de la ciutat, des que les cases que la tapaven davant del riu Ebre van ser enderrocades. La neteja de la faana s'ha iniciat arran de l'obertura a la ciutat de la basílica i també per la iniciativa de l'Arxconfraria de la Verge de Cinta per installar, a la crugia central, una esttua de la mare de Déu feta per l'escultor Marco Augusto Dueñas i que, de moment, es mostra als peus de l'altar major de la Catedral. La neteja i restauració que es proposa per a la faana de la catedral de Tortosa és una actuació integral, dividida en sis fases que es poden executar independentment. A més de millorar-ne l'aspecte, també se'n garantir la conservació material i el manteniment dels seus valors arquitectnics, artístics, cultuals i simblics. Es reconstruiran les parts que falten per afavorir el manteniment i allargar l'efecte de la intervenció que es far. Per exemple, es repararan rejuntats, es consolidaran els paraments de pedra més degradats, s'hidrogufaran determinades zones molt exposades a l'aigua de pluja, i s'aplicaran biocides per a evitar el creixement de plantes i les colonitzacions biolgiques.També se substituiran i protegiran algunes fusteries i reixes que tenen problemes d'oxidació, corrosió, o parts malmeses i trencades, o les que tenen un aspecte poc apropiat per a un edifici com la Catedral. En concret, es revestiran les tres portes de la faana. Es revestiran amb plaques de llautó daurat per convertir-les en portes ferrades que representaran una allegaria a les cintes de la mare de Déu. A l'altura de la vista dels passejants, s'inscriur en llatí un text que reprodueix un fragment del llibre litúrgic catedral. La degradació que acceleren els colomsEl projecte planteja també resoldre un dels principals problemes de conservació i manteniment de la faana, que genera la gran colnia de coloms que habitualment es refugien o nidifiquen en els aixoplucs dels elements arquitectnics de la Catedral. Les femtes d'aquests ocells corroeixen i desgasten la faana i en la reconstrucció de la coberta s'utilitzar morter de cal per evitar que per les juntes dels carreus desgastats segueixin regalimant els excrements quan plou. Per erradicar la colnia de coloms es combinaran sistemes actius, com bandes delectrorepulsió que tenen un efecte dissuasiu, amb altres de passius que evitin que els ocells ocupin determinats llocs de la faana. Es far amb bandes amb pues, bandes de policarbonat transparent amb varies fileres de pues d'acer inoxidable d1,4 millímetres de gruix i punta roma, o sistemes de cables tensat, també dacer inoxidable de 0,7millímetres de dimetre i recoberts de niló, fixats amb micro-ressorts a pals dacer inoxidable.Fases, pressupost i previsions La primera, com han explicat els arquitectes responsables del projecte, Carles Brull i Andreu Alfonso, és la més laboriosa, entre sis i vuit mesos. "És un temps gran perqu tots els processos i protocols de neteja i restauració els estarem provant i anirem a un ritme diferent quan tindrem la llió apresa, en les prximes fases. També és la crugia amb més elements ornamentals i artístics i és una feina molt lenta", ha argumentat Brull. Si s'aconseguís el fianament per encadenar o simultaniejar les sis fases, l'obra completa es podria enllestir en poc més d'un any i mig. El Bisbat ha demanat ajuts a la Diputació de Tarragona, l'Ajuntament de Tortosa que preveu incloure una partida en els pressupostos de l'any que ve, com ha apuntat l'alcaldessa Meritxell Roigé, i s'ha acollit a les subvencions per a Béns Immobles de la Generalitat. Quan es tinguin els diners, l'obra es licitar. Les patologies Els arquitectes Brull i Alfonso han detallat les patologies que cal solucionar per reparar i netejar la faana, que ofereix actualment una imatge precria i un mal estat de conservació. S'hi ha acumulat brutícia, fruit dels efectes ambientals i el pas del temps, per també hi ha dipsits i crostes de brutícia, colonitzacions biolgiques (líquens, fongs i algues) i, i de manera molt destacada, excrements de coloms. També hi ha parts dels paraments trencats i degradacions importants de la pedra (arenització, alveolització, descamacions, entre d'altres)- La part més afectada és l'extrem sud de la faana, els tres paraments situats sota el campanar i sobre la capella de la Mare de Déu de la Cinta. Contribueixen a aix l'existncia en aquesta zona de nombrosos trencats en cornises i sortints arquitectnics que faciliten que es cren escorrenties d'aigua que acaben per afectar la conservació dels elements de pedra. Les cares laterals i posteriors del cantó nord són les que presenten millor conservació. També alguns tancaments i proteccions tenen un estat precari o mal aspecte, com la barana provisional d'obra present sobre la cornisa superior, les xarxes de filat metllic installades en algunes finestres o el revestiment de planxa acabada exterior de les tres portes de la catedral. Els arquitectes han elaborat un minuciós mapa de totes les patologies detectades. Aquesta feina també ha perms identificar un conjunt de reparacions histriques sistemtiques que, segons el canonge i arxiver de la catedral, Josep Alany, podrien correspondre a una actuació documentada en poca del pontificat de Manuel Ros de Medrano (1814-1821), per a revertir els estralls causats sobre la faana en la guerra del Francs. La faana de la catedral de Tortosa es va aixecar entre el 1620 i el 1757. És un projecte inicial de Martí d'Abria en estil barroc, amb diverses adaptacions posteriors durant el seu procés de construcció. L'edificació completava en planta el temple gtic iniciat el 1347, que es va bastir sobre l'antiga seu romnica. Est inspirada en exemples de l'arquitectura romana del segle XVI, com la Basílica de Sant Pere del Vatic. La faana de la Catedral de Tortosa no es va acabar per falta de diners i perqu l'exrcit va prohibir que s'acabés d'aixecar la part superior, que preveia dos gran torres, perqu s'interposava en la línia de foc dels canons del castell de la Suda. Altres estudiosos apunten que es va témer que els fonaments no suportessin la estructura de la faana.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés