El fòrum internacional Waste in Progress ha començat avui amb l'exposició de casos exitosos com el de San Francisco (EUA) i Ljubljana (Eslovènia)
ACN
Girona.-Girona s'ha convertit aquest dilluns en capital del reciclatge amb la celebració del Waste in Progress, un fòrum internacional de gestió de residus municipals que s'allargarà fins al pròxim 8 de febrer al Palau de Fires. En total s'exposaran dotze models de recollida selectiva que s'han implantat a diferents ciutats del món, com ara Munic (Alemanya), Parma (Itàlia) o Seül (Cora del Sud), i es debatrà sobre els reptes a què s'han d'enfrontar per aconseguir ser encara més eficients. Aquest matí s'han exposat casos com el de San Francisco (EUA), amb el millor índex de recollida selectiva de totes les ciutats convidades (un 80%), o el de Ljubljana (Eslovènia), que es caracteritza per haver implantat amb èxit el porta a porta amb quatre contenidors diferents. En els tres dies que durarà el fòrum, el primer cop que es fa, hi ha uns 800 inscrits.
El Fòrum ha obert aquest dilluns les portes amb l'objectiu de posar en contacte administracions, empreses i tècnics especialitzats per analitzar i debatre solucions innovadores i efectives en la recollida de residus a les ciutats. Una de les xerrades que ha generat més expectació i que precisament ha obert el fòrum, ha estat la que ha ofert la representant de San Francisco, la ciutat que més recicla de totes les convidades fins a un 80% i que té prop d'un milió d'habitants. Soko Made, membre del departament de Medi Ambient de l'Ajuntament d'aquesta ciutat nord-americana, ha explicat que el seu model es basa en facilitar la comprensió del ciutadà – i això vol dir destinar recursos en comunicació (un milió d'euros a l'any)- i optimitzar el servei de recollida. Un dels trets diferencials és que el sistema de recollida de residus es basa en tres contenidors. Un per compostatge (orgànica), un altre per reciclables (paper, vidre i plàstic) i un tercer on hi va el rebuig (la resta de residus). Actualment tenen un índex de recollida selectiva del 80% i el seu objectiu és arribar l'any 2020 al "residu zero". Per aconseguir-ho, ha subratllat que cal seguir fomentant la reutilització dels materials usats i també la reducció de residus amb un consum més responsable. La filosofia de separar les deixalles, ha afegit, es remunta als primers colonitzadors del país. Quan se li ha preguntat pel contenidor que actualment té més impureses, Made ha admès que sens dubte el de rebuig, en bona part perquè encara hi ha gent que té dubtes i hi posa brossa que no hi ha d'anar. Actualment els habitants paguen de mitjana uns 33 euros al mes per família, si bé per als negocis la quota és més alta. Pel que fa a la freqüència amb la que es recullen els residus dels contenidors, la mitjana és d'un cop per setmana els tres contenidors.La implantació del porta a porta per gestionar tots els residusUn altre model que ha generat interès ha estat el de la capital d'Eslovènia, Ljubljana, amb 300.000 habitants que pot presumir de ser la capital d'Europa amb millores resultats de recollida selectiva, un 65%. Janko Kramar, director d'SNAGA, l'empresa pública que s'ocupa des de la recollida fins a la gestió dels residus, ha explicat que a la ciutat es fa el porta a porta amb quatre tipus de contenidors amb l'única excepció del centre històric on hi ha contenidors soterrats amb control d'accés electrònic–els usuaris han de tenir una targeta per obrir-los-. Arribar fins aquí no ha estat fàcil i ha requerit uns quants anys, ha detallat el directiu. Així, ha explicat que fa 15 anys a la ciutat només es reciclava el 10% del total dels residus i que el punt d'inflexió va ser la implantació del porta a porta i una bona comunicació on es fomenta el consum responsable i la reutiltizació. Primer es van posar tres contenidors i a partir del 2013, en veure que no era suficient, els quatre que tenen actualment. "El ciutadà no té excuses per no fer-ho, perquè ho té davant de casa", ha subratllat Kramar. A més a més, també s'ha optat per premiar al ciutadà que ho fa més bé del que es preveia amb un sistema de bonificacions que li redueix la taxa d'escombraries. Van començar fa dos anys i ara han començat a enviar notes d'avís a aquells que han detectat que no ho fan bé. El següent pas i l'últim, ha afegit, serà la sanció, però de moment no estan en aquest punt. Aposten per premiar les bones pràctiques. Pel que fa a la taxa d'escombraries, el directiu ha explicat que una família que viu en un pis ha de pagar uns 5 euros al mes mentre que la que està en una casa entre 15 i 20 euros.Durant al matí s'han exposat altres models, com el de les ciutats italianes de Milà i Imola. Al llarg d'aquests tres dies també es presentaran projectes empresarials pioners que han estat seleccions d'una trentena de propostes i també s'ha habilitat un espai anomenat Espai Empresa per fomentar l'intercanvi de coneixements entre empreses i administracions. L'aposta de Catalunya per l'economia verda La inauguració oficial del fòrum ha anat a càrrec del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que ha reivindicat el canvi de plantejaments a nivell de gestió on ja no es pot posar el focus en els residus sinó en els recursos. En aquest sentit, ha explicat que el canvi climàtic i l'economia circular son "dues cares de la mateixa moneda" i que cal apostar per l'economia verda perquè ja s'ha demostrat que és rendible. I ho ha il·lustrat amb un exemple: "Si l'economia verda representés el 2% del PIB de Catalunya, es crearien entre 60.000 i 80.000 llocs de treball anuals". Per altra banda, també ha subratllat el paper dels municipis per impulsar aquest nou plantejament i ha reconegut el lideratge de Girona en aquesta matèria, atès que és la ciutat catalana de més de 50.000 habitants que té la millor ràtio de recollida selectiva, fregant el 48%. Una ciutat, ha dit, que referma el seu compromís amb l'organització per primer cop d'aquest fòrum.Per la seva banda, l'alcaldessa, Marta Madrenas, ha expressat la voluntat de Girona de continuar avançant i ser un referent de l'economia verda. I ha obert la porta a una continuació del Fòrum Waste in Progress després de veure l'"interès" que ha generat aquesta primera edició.
