El projecte del Clínic-IDIBAPS augmenta tant la precisió diagnstica de tumors com la identificació de plips i evitaria colonoscpies innecessries
ACN
Barcelona.-Investigadors del Clínic-IDIBAPS han desenvolupat un mtode de cribratge per millorar la prevenció i la detecció preco del cncer de clon, el més freqüent a l'estat espanyol i la segona causa de mort per aquesta malaltia al món. Els investigadors han demostrat que identificar determinades petites molcules de RNA (microRNAs) en les mostres de femta permet detectar tumors i lesions precursores del cncer -plips- d'una forma més precisa que només amb el test de presncia de sang, que és el mtode en qu es basa el programa de cribratge actual. Segons l'estudi, publicat a la revista 'Gastroenterology', aquest mtode augmenta la precisió diagnstica de tumors fins prop del 96%. Els investigadors han demostrat que també milloraria la detecció de plips i que evitaria colonoscpies innecessries, en un 35%.
"El mtode actual ha demostrat que és efectiu i que permet disminuir la mortalitat per cncer de clon i reduir-ne la incidncia. Per també sabem que, com altres mtodes, no és perfecte. El projecte que presentem intenta solucionar-ne les limitacions i ser més sensible i més específic per evitar colonoscpies innecessries", subratlla el director mdic de l'Hospital Clínic i un dels coordinadors de l'estudi, el doctor Antoni Castells, que ha resumit: "La sang en femta és un bon marcador, per els microRNAs perfeccionen el mtode si els combinem". Aquesta és l'estratgia que proposen els investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)-Hospital Clínic: afegir l'anlisi dels microRNAs identificats com a biomarcador al test de sang en femta per millorar l'efectivitat dels programes de cribratge del cncer de clon i recte. Actualment l'efectivitat d'aquests programes és molt important, per encara es pot millorar. El programa de cribratge del cncer de clon es dirigeix als homes i dones de més de 50 anys, que reben una carta informativa per fer-se cada dos anys el test per detectar sang oculta en femta. La precisió diagnstica del cncer grcies al mtode desenvolupat se situa prop del 96% segons l'estudi, mentre que en el test actual és del 70%. Pel que fa als plips, el test de sang en detecta entre un 20 i un 25%, mentre que el de microRNAs, el doble, entre el 50 i el 60%. Segons l'estudi, també es podrien reduir un 35% de les colonscpies. Si el resultat del test de sang oculta en femta és positiu, s'ha de fer una colonoscpia per descartar o confirmar lesions. Ara bé, la baixa especificitat de l'anlisi de sang en femta dona una taxa considerable de falsos positius. Així, en mostres que presenten alteracions per que no estan relacionades amb el cncer, sinó, per exemple, amb hemorroides. Les persones que se sotmeten al programa de cribratge de cncer de clon haurien de fer el mateix que fan ara amb el test de sang en femta i utilitzarien el mateix kit. El que canviaria amb el nou mtode és la feina del laboratori, on, a més d'analitzar la concentració d'hemoglobinia, ho farien amb els microRNAs. L'objectiu de l'estudi era identificar una signatura de microRNA -petites molcules sobreexpressades- en mostres fecals per identificar tumors o adenomes avanats (lesions prvies que poden desencadenar en un cncer) que es pugui utilitzar com a mtode de cribratge no invasiu en la població general. L'han coordinat el doctor Castells, cap del grup de recerca en Oncologia gastrointestinal i pancretica de l'IDIBAPS i cap de grup del CIBER de Malalties Heptiques i Digestives (CIBEREHD), i la doctora Meritxell Gironella, investigadora del mateix grup. La primera signant de l'article és Saray Duran-Sanchon, investigadora predoctoral del grup de l'IDIBAPS. L'estudi va analitzar prop de 800 mostres fecals de pacients amb un resultat positiu en el test de sang en femta que havien participat en el programa de cribratge de cncer de clon i recte de Barcelona. Els investigadors apunten que aplicar aquest mtode no hauria de tenir un cost molt elevat, ja que el procediment és poc complex des del punt de vista metodolgic al laboratori. Aquest és un punt clau en programes de cribratge, que es dirigeixen a tota la població. El següent pas del projecte ser validar l'estudi amb mostres grans de població, d'unes 10.000 persones; una fase que calculen que tindria un cost d'uns 3 milions d'euros. Un programa que prevé i detecta i que ja ha perms baixar la mortalitatEl cncer de clon es pot prevenir en molts casos, ja que el tumor és precedit per un plip (adenoma) que si es detecta a temps i s'extirpa, s'evita el desenvolupament de la malaltia. Per aix, els programes de cribratge són una eina efectiva no només per diagnosticar de forma preco tumors sinó també per prevenir-los. Els resultats dels programes de cribratge de cncer de clon ja estan tenint resultats. La mortalitat per aquest cncer ha baixat un 9% en les comunitats autnomes, com Catalunya, que el 2010 ja tenien aplicats aquests programes en comparació amb els altres territoris, ha apuntat el doctor Castells. Abans dels programes de cribratge, es detectaven entre un 20 i un 30% dels tumors en fase inicial i que es poden curar amb tractament endoscpic o quirúrgic. Ara, se'n detecten entre un 60% i un 70%. "La proporció de tumors que diagnostiquem en fase inicial s'ha invertit, aix és molt important", ha recalcat el director mdic de l'Hospital Clínic. Ara bé, el compliment del programa encara és baix perqu la població se n'ha de conscienciar. Per exemple, a Barcelona ciutat, hi participa aproximadament la meitat de la població a la qual es dirigeix. En els homes, la participació és més baixa que en les dones.
