La construcció del l'equipament cultural va obligar a enderrocar l'espai i a traslladar les naus cap al riu Francolí
ACN
Tarragona.-Les excavacions arqueolgiques a la zona de l'escena del teatre rom de Tarragona han desembocat en una troballa que permet els investigadors continuar dibuixant l'evolució de l'antiga Tarraco. En aquest espai del teatre han trobat la part posterior d'un magatzem portuari de dimensions considerables. Els treballs han determinat que seria del segle I a.C. i es va enderrocar, precisament, per construir el teatre. Aix va suposar "la major intervenció urbanística de la histria de Tarragona", que va implicar desplaar infraestructures porturies cap al riu Francolí per permetre una redefinició de la ciutat. La Generalitat també ha avanat que cap a finals d'any es far un projecte per obrir més l'espai al públic.
A finals de gener van comenar unes excavacions a l'hyposcaenium' del teatre, la part semisubterrnia on es recolzava la tarima de l'escenari. Els treballs han perms trobar "una fase constructiva anterior i elements que ajuden a entendre millor com es va construir i el ciment sobre el qual se sustenta l'escena", ha explicat el director de les excavacions arqueolgiques, Jacinto Sánchez. En aquesta etapa prvia hi havia aquest magatzem, delimitat per "dos grans naus que s'obren cap al sud". La construcció es trobava a un nivell inferior al teatre i correspondria amb el de la zona de la platja, situada aproximadament a uns 150 metres. Per fer el teatre, doncs, es va abocar sorra, terra i altres materials per elevar-lo una mica i així aprofitar el pendent de la roca propera per collocar-hi part de la graderia. De les dues naus del magatzem, l'occidental té uns 7,5 metres d'amplada, mentre que la llargada es fa difícil de saber perqu actualment queda per sota d'un carrer. Una cosa similar passa amb la nau oriental, de la qual només se n'ha pogut excavar una part. Amb tot, els investigadors han afirmat que es tractava d'un magatzem que probablement guardava productes arribats des de la península Itlica per mar, com oli, vi o cermica. La seva existncia s'ha fixat al segle I a.C. i s'estima que va estar en funcionament com a molt un segle. Pels tcnics, aquesta zona porturia "és la que va veure l'emperador August quan va ser a Tarraco", entre els anys 26 i 25 a.C.. "August no veu el teatre, per el concep", han assenyalat. La seva voluntat de potenciar Tarraco com a ciutat de referncia d'Hispania va implicar "la major intervenció urbanística de la histria de Tarragona". Per fer el teatre va caldre reorganitzar la zona porturia, que es va ampliar i desplaar en direcció al riu Francolí. També es va haver d'urbanitzar la zona propera i es va enderrocar un aqüeducte, per facilitar l'accés a l'equipament des d'altres punts de la ciutat, com el Frum de la Colnia, centre neurlgic de la vida de Tarraco. La construcció del teatre va suposar doncs, l'inici de la unió entre el mar i l'actual Part Alta, on hi havia el Frum Provincial, l'espai destinat als edificis administratius de la província Tarraconense i que també va acabar acollint el temple en honor a August.Nou projecte d'adequació per a visitesLes excavacions s'allargaran encara entre una i dues setmanes més. La directora del Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona, Mnica Borrell, ha indicat que de cara al futur "no hi ha previstes noves excavacions". El que sí que es vol impulsar des de la Generalitat, titular del monument, és plantejar un projecte durant aquest 2020 que permeti "adequar l'espai per a les visites", segons ha indicat Josep Manuel Rueda, director de l'Agncia Catalana de Patrimoni Cultural. "Volem organitzar temes de circulació de visitants, posar senyalització i endrear-ho una mica; no plantegem una gran intervenció", ha definit. La intenció és aconseguir una subvenció a partir de l'1,5% del ministeri de Cultura i executar-lo a partir de l'any vinent. Mentrestant es continuaran fent visites concertades els diumenges al matí. La gran obra ha d'acabar sent la construcció d'un parc arqueolgic de tot l'mbit. Un projecte a llarg termini que encara est a les beceroles.
