La demanda l'ha presentat el mateix particular que va portar l'alcaldessa del municipi, Montse Mindan, al jutjat
ACN
Roses.-Un veí de Roses (Alt Empord) ha denunciat diversos regidors i exregidors del municipi per haver donat suport al referndum de l'1-O. Entre ells, el l'actual regidor de Seguretat, Joan Plana, el d'Hisenda, Marc Danés, o l'exalcalde, Carles Pramo, aleshores tinent d'alcalde. Es tracta de la mateixa persona que va portar l'alcaldessa, Montse Mindan, al jutjat pels mateixos fets. La demanda també inclou un funcionari de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, un crrec de confiana, Mossos d'Esquadra que "van participar en tots els collegis electorals" i un membre del partit Demcrates. El denunciant, que anava de cap de llista a les darreres municipals per Som Identitaris, el nou partit d'Anglada, considera que tots ells podrien haver incorregut "en algun dels delictes que recull el Codi Penal, com a mínim el de desobedincia i ús d'espais públics" i demana al jutjat que ho investigui.
El veí de Roses que va denunciar l'alcaldessa del municipi, Montse Mindan, per haver donat suport a l'1-O ha denunciat ara diversos regidors i exregidors del consistori pels mateixos fets. Entre ells, l'exalcalde, Carles Pramo, aleshores tinent d'alcalde, el regidor d'Hisenda, Marc Danés, l'actual edil de Seguretat, Joan Plana, el de Medi Ambient, Francesc Giner, el d'Infraestructures, Juan Fernández, la d'Urbanisme, Sílvia Ripoll, llavors crrec de confiana, el de Promoció Econmica, Félix Llorens, o la de Joventut, Verónica Medina. També un funcionari de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, els Mossos d'Esquadra que "van participar en tots els collegis electorals" i un membre del partit Demcrates. El denunciant, que anava de cap de llista per Som Identitaris a les darreres municipals, considera que van participar en el referndum i va "ometre les instruccions de la Fiscalia General de l'Estat". A l'escrit, presentat al Jutjat d'Instrucció 7 de Figueres, recorda que el setembre del 2017 el Constitucional va suspendre cautelarment la Llei de Referndum, la designació dels membres de la sindicatura electoral així com "la vigncia del decret del Govern que convocava la consulta i el decret de normes complementaries de la celebració". En aquest sentit, remarca que es va notificar als alcaldes i funcionaris que havien d'impedir-ne la celebració i se'ls va avisar que podien incórrer en responsabilitats penals si no feien cas del requeriment. Malgrat aix, recorda que Mindan va emetre un decret d'alcaldia de suport al referndum. També que l'alcaldessa, "juntament amb membres de l'ANC de Roses i regidors d'ERC i Gent del Poble van collocar cartells de propaganda de l'1-O, tot i la instrucció de la fiscalia i haver rebut la notificació de la suspensió". També que van participar activament en la convocatria. Per tot plegat, el denunciant considera que "els regidors, crrecs de confiana, funcionaris i Mossos d'Esquadra, podrien haver incorregut en algun dels delictes que recull el Codi Penal, com a mínim el de desobedincia i ús d'espais públics, amb el consentiment de les persones denunciades" i demana al jutjat que ho investigui. Com a prova, aporta un llapis de memria amb vídeos "relacionats amb el desenvolupament del referndum" on, segons la denúncia, hi apareixen diversos dels regidors denunciats. Entre ells, Plana "amb unes claus, obrint una de les portes d'entrada de l'Ajuntament" i "introduint una papereta en una urna", Marc Danés, "parlant i dirigint-se als votants minuts després del tancament dels collegis electorals" o Carles Pramo, entrant en un collegi "acompanyant i escortant una urna tapada amb una bossa". També aporta piulades dels regidors donant suport al referndum i imatges de diversos agents dels Mossos davant de l'Ajuntament de Roses assegurant que "en cap moment van impedir que es portés a terme el procés illegal". Mindan, a l'espera El jutjat va arxivar el mes d'abril de l'any passat la causa oberta per desobedincia contra l'alcaldessa de Roses arran de la denúncia del mateix veí perqu no considerava acreditat que Mindan incomplís l'advertiment que li va fer l'Estat per "iniciar, informar, tramitar o dictar" qualsevol actuació que permetés celebrar el referndum. El jutjat sí que va admetre que l'alcaldessa va signar un decret donant suport a la votació, per com que ho va fer abans que li arribés l'advertiment, la interlocutria recull que aquí no hi ha delicte. I pel qu fa a l'1-O, el jutjat es va remetre a un informe municipal que especifica que, aquell dia, l'Ajuntament de Roses "no va acordar cap mesura ni va designar cap mitj hum perqu collaborés directament o indirecta amb el referndum". La fiscalia va recórrer la decisió i ara caldr veure si s'arxiva definitivament la causa o bé arriba a judici.
