AMPLIACIÓ:Denuncien diversos regidors i exregidors de Roses per haver donar suport al referèndum de l'1-O

Publicado 15/11/2019 10:54:55CET

La demanda l'ha presentat el mateix particular que va portar l'alcaldessa del municipi, Montse Mindan, al jutjat

ACN

Roses.-Un veí de Roses (Alt Empordà) ha denunciat diversos regidors i exregidors del municipi per haver donat suport al referèndum de l'1-O. Entre ells, el l'actual regidor de Seguretat, Joan Plana, el d'Hisenda, Marc Danés, o l'exalcalde, Carles Pàramo, aleshores tinent d'alcalde. Es tracta de la mateixa persona que va portar l'alcaldessa, Montse Mindan, al jutjat pels mateixos fets. La demanda també inclou un funcionari de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, un càrrec de confiança, Mossos d'Esquadra que "van participar en tots els col·legis electorals" i un membre del partit Demòcrates. El denunciant, que anava de cap de llista a les darreres municipals per Som Identitaris, el nou partit d'Anglada, considera que tots ells podrien haver incorregut "en algun dels delictes que recull el Codi Penal, com a mínim el de desobediència i ús d'espais públics" i demana al jutjat que ho investigui.

El veí de Roses que va denunciar l'alcaldessa del municipi, Montse Mindan, per haver donat suport a l'1-O ha denunciat ara diversos regidors i exregidors del consistori pels mateixos fets. Entre ells, l'exalcalde, Carles Pàramo, aleshores tinent d'alcalde, el regidor d'Hisenda, Marc Danés, l'actual edil de Seguretat, Joan Plana, el de Medi Ambient, Francesc Giner, el d'Infraestructures, Juan Fernández, la d'Urbanisme, Sílvia Ripoll, llavors càrrec de confiança, el de Promoció Econòmica, Félix Llorens, o la de Joventut, Verónica Medina. També un funcionari de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, els Mossos d'Esquadra que "van participar en tots els col·legis electorals" i un membre del partit Demòcrates. El denunciant, que anava de cap de llista per Som Identitaris a les darreres municipals, considera que van participar en el referèndum i va "ometre les instruccions de la Fiscalia General de l'Estat". A l'escrit, presentat al Jutjat d'Instrucció 7 de Figueres, recorda que el setembre del 2017 el Constitucional va suspendre cautelarment la Llei de Referèndum, la designació dels membres de la sindicatura electoral així com "la vigència del decret del Govern que convocava la consulta i el decret de normes complementaries de la celebració". En aquest sentit, remarca que es va notificar als alcaldes i funcionaris que havien d'impedir-ne la celebració i se'ls va avisar que podien incórrer en responsabilitats penals si no feien cas del requeriment. Malgrat això, recorda que Mindan va emetre un decret d'alcaldia de suport al referèndum. També que l'alcaldessa, "juntament amb membres de l'ANC de Roses i regidors d'ERC i Gent del Poble van col·locar cartells de propaganda de l'1-O, tot i la instrucció de la fiscalia i haver rebut la notificació de la suspensió". També que van participar activament en la convocatòria. Per tot plegat, el denunciant considera que "els regidors, càrrecs de confiança, funcionaris i Mossos d'Esquadra, podrien haver incorregut en algun dels delictes que recull el Codi Penal, com a mínim el de desobediència i ús d'espais públics, amb el consentiment de les persones denunciades" i demana al jutjat que ho investigui. Com a prova, aporta un llapis de memòria amb vídeos "relacionats amb el desenvolupament del referèndum" on, segons la denúncia, hi apareixen diversos dels regidors denunciats. Entre ells, Plana "amb unes claus, obrint una de les portes d'entrada de l'Ajuntament" i "introduint una papereta en una urna", Marc Danés, "parlant i dirigint-se als votant minuts després del tancament dels col·legis electorals" o Carles Pàramo, entrant en un col·legi "acompanyant i escortant una urna tapada amb una bossa". També aporta piulades dels regidors donant suport al referèndum i imatges de diversos agents dels Mossos davant de l'Ajuntament de Roses assegurant que "en cap moment van impedir que es portés a terme el procés il·legal". Mindan, a l'espera El jutjat va arxivar el mes d'abril de l'any passat la causa oberta per desobediència contra l'alcaldessa de Roses arran de la denúncia del mateix veí perquè no considerava acreditat que Mindan incomplís l'advertiment que li va fer l'Estat per "iniciar, informar, tramitar o dictar" qualsevol actuació que permetés celebrar el referèndum. El jutjat sí que va admetre que l'alcaldessa va signar un decret donant suport a la votació, però com que ho va fer abans que li arribés l'advertiment, la interlocutòria recull que aquí no hi ha delicte. I pel què fa a l'1-O, el jutjat es va remetre a un informe municipal que especifica que, aquell dia, l'Ajuntament de Roses "no va acordar cap mesura ni va designar cap mitjà humà perquè col·laborés directament o indirecta amb el referèndum". La fiscalia va recórrer la decisió i ara caldrà veure si s'arxiva definitivament la causa o bé arriba a judici.

Contador